El tribunal no veu delictiu l'augment de sous per sí "difícilment digerible" per la societat
BARCELONA, 12 febr. (EUROPA PRESS) -
La Secció Vuitena de l'Audincia de Barcelona ha absolt l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra, a l'ex-director general Adolf Todó, i els altres 39 acusats del Consell d'Administració dels delictes d'administració deslleial i d'apropiació indeguda per l'augment de sous als directius de l'entitat el 2010.
Segons ha informat aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat, el tribunal considera que "els fets declarats provats no són constitutius del delicte d'administració deslleial ni del d'apropiació indeguda sostingut per les parts acusadores".
La secció vuitena, després de 28 sessions de judici, entén que els acords del Consell d'Administració en els quals es va aprovar augmentar el salari del llavors director general Adolf Todó --acusat en la causa--, i del director general adjunt Jaume Massana --no acusat--, malgrat fer-ho en un context general de crisi econmica i en una particular situació de feblesa de la caixa, "no presenten carcter delictiu".
Segons el TSJC, el tribunal --compost pels magistrats José María Planchat (ponent), Jesús Navarro i María José Trenzanos-- no aprecia cap comportament delictiu "ni en la decisió mateixa ni el procés que hi porta, per més que assenyala l'evident situació de recessió en la qual es van produir les decisions".
El tribunal descriu com a 'nus gordi' del debat jurídic determinar si els augments salarials van ser per l'inters societari o si van poder subscriure's per un inters particular, com sostenien les acusacions.
L'Audincia considera provat que Narcís Serra "lluny de pretendre causar un perjudici patrimonial a l'entitat (que és el que requereix el tipus d'injust), perseguia tot el contrari en procurar garantir la permanncia de l'equip directiu", al qual Serra considerava el millor preparat per liderar el projecte de la caixa i la seva fusió.
El delicte societari d'administració deslleial precisa, segons afirmen els magistrats, que l'autor persegueixi el benefici propi o d'un tercer, i ha de causar directe perjudici, "la qual cosa no pot afirmar-se de l'acusat" Narcís Serra, abunda.
La Fiscalia i les altres acusacions --l'Advocacia de l'Estat i la CUP-- sostenien que es van cometre delictes com el d'administració deslleial i d'apropiació indeguda perqu, malgrat que en aquell moment no existia una limitació legal a la retribució, els augments salarials no estaven justificats i van suposar "un menyspreu a la situació de vulnerabilitat de l'entitat cosa que imposava, conforme addueixen, una obligada contenció de la despesa", diu el tribunal.
Després del judici, el fiscal Fernando Maldonado va rebaixar de quatre a tres anys la petició de presó per a Narcís Serra i Adolf Todó per dos delictes d'administració deslleial, i va considerar que la pujada de sous als directius aprovada pel consell d'administració de Caixa Catalunya al gener i l'octubre del 2010 va suposar una "greu lesió als interessos de l'entitat".
FETS PROVATS
Segons els fets provats en la sentncia, Caixa Catalunya va iniciar contactes en el segon semestre del 2009 amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa per iniciar un procés d'integració de les tres caixes, que es va aprovar el maig del 2010, i el 15 de febrer del 2011 es va acordar la constitució de Catalunya Banc.
El tribunal sí que considera que Caixa Catalunya, des de mitjans del 2008, any en qu el context econmic tant espanyol com internacional s'havia deteriorat, presentava "signes d'intens empitjorament de la seva evolució", amb morositat elevada, una estructura financera desequilibrada, uns nivells ajustats de solvncia i importants necessitats de sanejaments".
La sentncia recull que "a causa que aquesta vulnerabilitat, que no insolvncia, podia arribar a comprometre la seva futura viabilitat", el 28 de juliol del 2010 el Fons de Reestructuració Ordenada Bancria (Frob) va injectar 1.250 milions d'euros; el 30 de setembre del 2011 va aportar 1.718 milions més; el 2011 es va incorporar al Consell d'Administració del Banc, i el 26 de desembre del 2012 es van aportar novament 9.084 milions més, i el Frob va passar a ostentar el 100% del capital.
A principis del 2008 va ser nomenat director general de l'entitat Adolf Todó, i es va fixar un sou per aquest any de 600.000 euros, més altres retribucions variables i bonificacions, mentre que per al director general adjunt es va fixar un sou de 371.000 euros més variables.
L'Audincia considera provat que el Consell d'Administració de l'entitat va votar el 19 de gener del 2010 un acord per augmentar el sou de tots dos directius, amb una incidncia econmica en el patrimoni de l'entitat de 746.000 euros, 415.000 euros corresponen a Todó i 331.000 a l'ex-director adjunt.
Així mateix, en el Consell d'administració del 13 d'octubre del 2010 es va tornar a votar una nova proposta d'increment salarial dels directius valorat en 37.000 euros.
Aquests acords van suposar que els ingressos de Todó van ascendir el 2008 a 684.713,97 euros; el 2009 a 900.826,26; el 2010 a 1.368.929,38 euros i el 2011 a 940.601,43, segons constata l'Audincia.
AUGMENTS "DIFÍCILMENT DIGERIBLES"
En la sentncia, el tribunal assenyala que, quan es van produir aquests augments salarials, la crisi econmica general ja es manifestava amb intensitat i sumia "en la més cruel inquietud amplis sectors de la societat, principalment els més desvalguts", amb destrucció de llocs de treball.
El tribunal, malgrat no veure-hi cap delicte, sí que constata que els augments salarials "resultaven sens dubte difícilment digeribles per la població en el context en qu es trobava, completament mortificada com també desolada davant la incertesa d'una recuperació que en el comú de les gents se sospitava costosa i, sobretot, llunyana".
