Actualitzat 14/12/2015 17:02

Absolen la dona condemnada a 19 anys per matar el nét acabat de néixer a Iniesta (Conca)

CONCA, 14 Des. (EUROPA PRESS) -

   La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa (TSJCM) ha estimat el recurs d'apel·lació interposat per la defensa d'A.F.M., la dona condemnada a 19 anys de presó per matar el 2013 el seu nét acabat de néixer a Iniesta (Conca), i ha revocat així la sentència inicial dictada per l'Audiència Provincial i absol la condemnada.

   Segons la sentència d'apel·lació de l'Alt Tribunal, la decisió de la Sala Civil i Penal està basada en què després que la filla de l'acusada --I.M.F.-- s'acollís durant el judici al dret a no declarar, "no existeix prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència" de la processada.

   En els fonaments de dret, el TSJCM es refereix, a més, a la declaració dels testimonis directes, concretament als agents de la Policia Municipal i de la Guàrdia Civil que van portar a terme la inspecció ocular del lloc en el qual va ser trobat el nadó i als informes medicoforenses.

   Així, tot i que es refereix a aquestes proves com a "vàlides", afegeix que "únicament donen sosteniment probatori" que el passat 12 de març del 2013, en la séquia Rubíes situada paral·lela al carrer Félix Rodríguez de la Fuente d'Iniesta, "es va trobar el cos sense vida d'un nadó, que va resultat ser fill d'I.M.F." i que "A.F.M és l'àvia del nadó mort".

PROVES D'ADN

   Per la seva banda, afegeix que les proves d'ADN certifiquen que I.M.F. era la mare del nen i que els informes medicoforenses sobre les lesions que presentava el cadàver del nadó i assenyalaven la causa de la mort, mostren l'existència d'aquestes lesions i les seves conseqüències, "però en absolut qui va ser el seu autor".

   Per aquesta raó, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa considera provat "únicament" que el nadó va néixer viu i que va morir a causa d'un politraumatisme encefàlic sever, "però no la resta" d'acusacions.

   També es refereix a les declaracions dels testimonis de referència, sobre el que apunta que els agents de la Guàrdia Civil que van ser interrogats en el judici oral "no van tenir percepció pròpia directa sobre la comissió delictiva, ni sobre circumstàncies immediates a la seva comissió, ni sobre la participació de l'acusada".

   "El que van declarar a l'acte de judici va ser el que la filla de l'acusada els va narrar en la seva primera declaració, de manera que quan s'ha acollit I.M.F. en el mateix acte de judici al seu legítim dret a no declarar, no tenen cap valor probatori aquelles declaracions prestades en les diligències d'investigació de la Guàrdia Civil", argumenta.

NO TENEN ENTITAT DE PROVA DE CÀRREC

   Per tot això, assenyala que si les declaracions dels testimonis directes únicament proven el fet de l'aparició del cadàver d'un nadó que va resultar ser fill d'I.M.F., que si la declaració d'I.M.F. prestada en les diligències d'investigació no té entitat de prova de càrrec, i que si tampoc tenen aquest valor els testimonis de referència, "no existeix prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència".

   Raó per la qual, el TSJCM procedeix l'estimació del propi recurs d'apel·lació presentat per l'advocat de l'acusada i, en conseqüència, a la revocació de la sentència dictada pel magistrat-president del Tribunal del jurat el passat 15 de setembre del 2015.

   En conseqüència, absol A.F.M. d'un delicte d'assassinat al qual va ser condemnada amb 19 anys de presó després que el jurat popular la declarés culpable per majoria.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés