MADRID, 15 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha recordat a la Generalitat que la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i el dret de participació estan reconeguts en la Constitució "a les persones, no als governants".
"A aquests els toca respectar-los i garantir-los en la seva actuació, però això no els transforma en els seus titulars ni els autoritza per reclamar davant dels tribunals la seva satisfacció", ha advertit.
Així s'expressa en la sentència que rebutja a falta de competència el recurs interposat per l'executiu d'Artur Mas contra l'acord del Consell de Ministres del 31 d'octubre, que acordava impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) les actuacions de la Generalitat organitzant el procés participatiu del 9 de novembre.
La Sala del Contenciós-Administratiu, que condemna la Generalitat a pagar 600 euros en costos, acull la posició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en inadmetre el recurs del Govern català davant de la falta de jurisdicció per conèixer el seu objecte i la inexistència de l'actuació recurrible, ja que es tractava d'un acord de l'executiu central anunciant la seva intenció d'impugnar la consulta sobiranista.
En aquest sentit, els magistrats recorden que la decisió correspon al TC i que la pretensió de la Generalitat "donaria lloc al resultat absurd de situar en òrgans i jurisdiccions diferents la mateixa decisió sobre la conformitat a Dret d'un acord del Consell de Ministres, que es limita a sol·licitar del Tribunal Constitucional la instauració d'un procés específic".
DOCTRINA DEL TEDH
La sentència, amb ponència del magistrat Pablo Lucas Murillo, exposa que la Sala no ignora que la Constitució reconeix la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i el dret a participar en els assumptes públics "a les persones, no als governants".
Recorda el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) inadmetent la demanda del Govern basc contra la Llei de Partits el 2004 en afirmar que el Conveni de Protecció de Drets Humans només permet recórrer les persones físiques, organitzacions no governamentals o grups de particulars que es considerin víctimes directes d'una violació, per part d'un Estat signant.
"En aquest sentit, ha recordar-se que el TEDH no reconeix legitimació als Estats ni als ens territorials en els quals s'organitzen, ni encara que gaudeixin del més ampli autogovern per fer valer les seves pretensions com les que la Generalitat ha volgut articular aquí", ha conclòs.
