C
onversarà amb els partits proconsulta inclòs el PSC en les pròximes dues setmanes
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat,
Artur Mas, ha demanat aquest dimarts als partits catalans "no confondre l'instrument amb l'objectiu: l'objectiu no són les eleccions sinó la consulta definitiva", i uns comicis només són una de les possibles maneres per aconseguir aquesta consulta.
En roda de premsa després de la primera reunió setmanal del Govern després del 9N, ha dit que obrirà converses en les pròximes dues setmanes amb els dirigents de tots els partits proconsulta --ERC, ICV-EUiA, CUP-- i també hi inclou el PSC, que --com Mas ha recordat-- va incloure el dret a decidir en el seu programa electoral del 2012 i va aprovar la Llei de consultes no referendàries suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).
Aquestes converses amb els partits són necessàries, ja que, segons ha dit, en els dies previs al 9N el Govern es va quedar en minoria, una situació que viu de manera "agredolça".
"No tenim la majoria que teníem. C'est la vie", ha dit Mas, que ha recordat que va perdre el suport d'ERC després dels canvis que va introduir el Govern al 9N, que va passar de ser una consulta a un procés participatiu, després de la suspensió cautelar per part del TC.
Tot i que admet que és difícil, ha explicat que dóna uns dies de marge al Govern espanyol per veure si reacciona i ofereix als catalans una consulta pactada amb l'Estat, en la línia dels referèndums fets al Quebec (Canadà) i a Escòcia (Regne Unit).
En qualsevol cas, deixa clar que no renunciarà a la consulta, perquè això suposaria fer marxa enrere a la voluntat que han expressat els 2,3 milions de participants al 9N i també als ajuntaments que han prestat suport logístic a la votació --tots menys sis--: "El procés continua".
PRESSUPOSTOS
Ha detallat que afronta el període posterior al 9N amb la tranquil·litat que li dóna haver fet les coses bé, i no té "temor" a arribar a una situació de carreró sense sortida i no poder aprovar els Pressupostos del 2015, que, entre d'altres novetats, han d'incloure la recuperació de totes les pagues per als treballadors públics, que van passar de 14 a 13 per la crisi.
Mas veu possible aprovar els comptes, de la mateixa manera que ha estat possible pactar amb ERC, ICV-EUiA i CUP la data i pregunta de la consulta el desembre del 2013, i ha recordat que, dies abans que es produís l'acord, les declaracions dels dirigents polítics no anaven en aquesta línia, per la qual cosa ara "estarà pendent" de les seves opinions.
També ha dit que ara com ara no ha rebut oficialment cap missatge de valoració del 9N per part de governs internacionals, tot i que ha constatat que entenen que "des d'un punt de vista democràtic" el Govern espanyol ha de fer gestos cap a Catalunya.
Mas té clar que el procés sobiranista "cada vegada és menys un assumpte intern espanyol, i més europeu i internacional", i que aquest missatge haurien d'entendre'l els qui estan convençuts que únicament als tribunals es pot frenar el dret a decidir dels catalans.
"MÈRIT COL·LECTIU"
Flanquejat per la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega; el conseller de Presidència, Francesc Homs, i el secretari general de presidència, Jordi Vilajoana, ha arrencat la seva compareixença donant les gràcies a tots els qui van contribuir al 9N, per la seva eficiència i pel seu civisme, de manera que "van funcionar com un rellotge", cosa que considera un mèrit col·lectiu que va possibilitar la jornada.
Com ja ha dit el conseller Felip Puig al matí, ha lamentat impediments contra el 9N i que el sistema informàtic de la Generalitat patís "atacs cibernètics organitzats brutals": dissabte es van multiplicar per 20.000 les peticions d'informació sobre els sistemes informàtics de l'administració, i per 60.000 diumenge, cosa que va posar en perill assumptes sensibles, com l'accés al servei d'emergències mèdiques, a historials clínics i a la recepta electrònica, per la qual cosa estan analitzant qui està darrere d'un atac de tal envergadura.
