Reconeix a Torres-Dulce "argúcies jurídiques sense precedents" per part de la Generalitat però no aprecia delicte
MADRID, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
L'acta de la reunió que van realitzar aquest dilluns els nou membres de la Junta de Fiscals de Catalunya i que ha estat enviada a la Fiscalia General de l'Estat per justificar la seva negativa a interposar una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l'organització del 9N assenyala que l'omissió per part del Tribunal Constitucional (TC) d'una advertència expressa en la providència per la qual va suspendre la consulta alternativa "sembla respondre a una decisió meditada" d'aquest òrgan i dificulta que pugui parlar-se d'un delicte de desobediència.
En el document enviat al Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, es recorda que el mateix advocat de l'Estat ha instat la inclusió de l'esmentada advertència i que "aquest últim incís entrecomillat no ha estat recollit en el text de la resolució sense que càpiga inferir que en assumpte de tanta transcendència fos a causa d'un oblit involuntari".
La resolució adoptada pel TC el passat 4 de novembre no va incloure menció a l'article 7.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), que estableix que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui".
En aquest acta, a la qual ha tingut accés Europa Press i que serà un dels documents que els 25 fiscals de Sala tindran aquest dimecres sobre la taula de la reunió convocada per Torres-Dulce, s'assenyala que la interpretació de la conducta de desobediència ha produït un copiós debat científic i que en aquest cas concret "resulta discutible l'existència d'una ordre" del Tribunal Constitucional entesa com a mandat exprés.
"L'absència d'ordre concreta i determinada suposa, òbviament, la falta d'un destinatari amb els mateixos atributs i tampoc es dirigeix a un destinatari concret", apunten els fiscals per justificar la seva oposició a la presentació d'accions penals contra Mas.
El document, de vuit pàgines i que només es refereix al delicte de desobediència i no a altres supòsits penals, afegeix que, malgrat les objeccions per interposar les accions penals, ells són conscients que en contrast amb el paper del TC "com a part processal respectuosa i submisa amb el 'iter processal', per part del Govern de la Generalitat s'ha recorregut a la feina d'argúcies jurídiques sense precedents (..) i amb absoluta falta de lleialtat a l'acord constitucional".
TC LIMITAT A L'HAVER DE SUSPENDRE
Afegeixen que a l'invocar el Govern l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució --és a dir, la suspensió de la norma impugnada va suposar que aquesta s'admetés a tràmit, el que de fet va passar--, no va quedar una altra opció al TC que suspendre, unes circumstàncies que segons els fiscals catalans va limitar la "convicció" d'aquest òrgan judicial respecte a l'assumpte a tractar.
"No hi ha dubte que donades tals circumstàncies la convicció del Tribunal ha resultat limitada per la invocació de la norma constitucional continguda al repetit 161.2 i amb això cap plantejar-se si podem parlar pròpiament d'una desobediència a la 'voluntat' de l'òrgan decisori".
Afegeixen que la pròpia reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i del Codi Penal de desembre del 2003 en relació amb al desobediència "abunden a l'argument que, davant d'una conducta de certa complexitat típica com la que es va desenvolupar a Catalunya el passat dia nou, dirigir la resposta penal a un delicte de desobediència comuna pot trobar indesitjades àrees d'impunitat".
