BILBAO, 8 Abr. (EUROPA PRESS)
Un 63% dels bascos assegura tenir pocs (22%) o cap (41%) desig d'independència, respecte al 24% que manifesta tenir "grans desitjos" d'un País Basc independent, amb un retrocés semestral de sis punts entre aquests últims i d'un increment de vuit punts entre els primers. El 32% de la ciutadania està a favor de la fórmula autonòmica, un 29% del federalisme, i un 23% de l'autodeterminisme o del confederalisme, segons l'últim Euskobarómetro corresponent a l'onada de primavera.
Al sondeig, elaborat per l'equip d'investigació de la UPV/EHU dirigit per Francisco José Llera després de fer 600 entrevistes entre el 19 i el 31 de gener del 2016, es recull que, entre els qui desitgen la independència, hi ha la gran majoria dels votants d'EH Bildu (79%) i la majoria dels nacionalistes (50%), en general, i en menys grau del PNB (27%).
Davant d'aquests, entre els qui mostren pocs o cap desig d'independència estan, sobretot entre els no nacionalistes (80%) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada deu), però també la majoria dels votants del PNB (61%), de Podem (67%) i dels abstencionistes (65%).
Sobre la hipòtesi d'un País Basc independent, les expectatives de la societat basca sobre l'evolució de les condicions de vida es mostren molt dividides entre els que pensen que es viuria millor (22%) i els que opinen tot al contrari i creuen que aniríen a pitjor (35%), amb una avanç semestral dels segons i un retrocés correlatiu dels primers. Gairebé un 16% creu que les coses no canviarien i un altre 27% no sap exactament per què decantar-se.
Els més optimistes sobre aquesta qüestió tornen a ser els votants d'EH Bildu (69%) i els nacionalistes (45%), en general, mentre que els més pessimistes són els populars (75%) i els socialistes (74%), i els no nacionalistes (53%) en general.
NACIONALISME
Un 39% dels entrevistats es declara nacionalista, amb un retrocés semestral de 7 punts, davant d'un 54% que es posiciona com a no nacionalista (+4 punts), mentre que un 7% no contesta. La definició no nacionalista és majoritària a tots els territoris, des del mínim guipuscoà (49%) al màxim alabès (70%), passant pel 53% de Biscaia.
Per electorats, la definició no nacionalista majoritària oscil·la entre el mínim del 62% dels votants de Podem i del 96% dels votants socialistes, i passen pel 72% dels abstencionistes, el 73% d'IU i el 94% del PP. Per contra, el sentiment nacionalista oscil·la entre el mínim del 70% del PNB i el màxim del 81% d'EH Bildu.
Un 61% dels bascos manté la compatibilitat d'identitats basca i espanyola, amb un predomini de la "dualitat equilibrada" basc-espanyola (36%), a la qual s'afegeix el "ja conegut biaix" del sentiment basquista (23%), molt superior, en tot cas, a l'espanyolista (2%).
D'altra banda, l'espanyolisme extrem es manté en un reduït 6%, mentre que l'exclusivisme basquista és la identitat expressada pel 30% dels bascos.
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
Pel que fa a la forma d'organització territorial de l'Estat, els bascos segueixen dividits entre autonomisme, federalisme i independentisme. La gran majoria dels bascos segueixen oscil·lant entre l'actual fórmula autonòmica (32%) i un possible escenari federal (34%).
Davant d'aquestes fórmules "descentralitzadores i integracionistes", l'independentisme de les fórmules autodeterministes o confederals torna a situar-se entorn del 23% dels bascos. A l'altre extrem, el centralisme es manté sense passar del suport del 6% dels bascos.
