Va ser prohibida a Barcelona i va iniciar la fi de la clandestinitat de l'antifranquisme a Catalunya
SANT BOI DE LLOBREGAT (BARCELONA), 10 (EUROPA PRESS)
La històrica celebració de la Diada de l'11 de Setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) compleix aquest divendres 50 anys, i destaca per ser la primera gran manifestació organitzada de manera legal després de gairebé quatre dècades de prohibició durant la dictadura i després de la mort de Francisco Franco el novembre del 1975.
La jornada va aplegar desenes de milers de persones en un acte massiu organitzat per l'Assemblea de Catalunya, que va esdevenir una demostració de força de l'oposició antifranquista i en la pedra angular de la transició democràtica a Catalunya amb tres demandes clares: 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'.
Les estimacions d'assistència després de l'acte van oscil·lar, segons les fonts, entre les 35.000 persones reconegudes en els informes oficials de l'època i les més de 100.000 que van arribar a comptabilitzar els organitzadors a la plaça Catalunya de la localitat del Baix Llobregat i els carrers adjacents.
PROHIBICIÓ A BARCELONA
Inicialment, les entitats unitàries de l'oposició al franquisme pretenien convocar la concentració al parc de la Ciutadella de Barcelona.
No obstant això, l'aleshores governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, va prohibir rotundament la celebració dins el terme municipal de la capital catalana.
El catedràtic en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) Carles Santacana explica en unes declaracions a Europa Press: "El Govern espanyol no la vol prohibir de manera radical, però vol que el que es pugui fer tingui poc ressò i estigui totalment controlat".
Després d'intenses negociacions a contrarellotge entre els representants de l'Assemblea de Catalunya i les autoritats civils, el Govern espanyol va autoritzar l'acte 'in extremis' amb prou feines 48 hores abans de la celebració, traslladant l'escenari a Sant Boi: "Creuen que és més difícil que hi hagi una mobilització massiva", exposa Santacana.
L'elecció no va ser casual: a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi hi reposen les restes mortals de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714, la qual cosa dotava l'enclavament d'un elevat simbolisme històric.
MOBILITZACIÓ MASSIVA
Malgrat la llunyania respecte al centre de Barcelona i els impediments de les autoritats, milers de ciutadans es van desplaçar massivament durant tot el matí del dissabte 11 de setembre del 1976 cap al Baix Llobregat.
La imatge dels assistents portant senyeres (moltes confeccionades artesanalment a les cases i els locals clandestins davant l'escassetat de banderes en el mercat legal) va marcar una fita en la Transició.
"El govern de Suárez va veure claríssim que, en relació amb no només el procés de democratització de tot l'Estat, sinó amb Catalunya, alguna cosa s'havia de fer. És evident que existia una mobilització molt important", afirma Santacana.
Va ser una manifestació massiva, majoritàriament cívica i autoritzada, però molt controlada en tot moment pel Govern Civil, com reflectien els cartells i pancartes organitzatius.
De fet, Sánchez-Terán va exigir que el president de la Generalitat aleshores a l'exili, Josep Tarradellas, no tingués un paper protagonista; va impedir el terme 'nacional' associat a la Diada de Catalunya, i va demanar saber quin era el contingut dels discursos amb l'amenaça de desconnectar Ràdio Barcelona, que va retransmetre la jornada, si es desviaven dels pactes.
DISCURSOS PER A LA HISTÒRIA
L'acte central va comptar amb la participació de destacades figures polítiques i culturals de la resistència antifranquista, en una tribuna que va representar la unitat de l'oposició democràtica, des del comunisme fins al catalanisme moderat: "Totes les banderes són senyeres i totes les consignes són unitàries", explicava aleshores Ràdio Barcelona als oients.
L'històric dirigent de l'Assemblea de Catalunya, Jordi Carbonell, va ser un dels oradors més aclamats i va pronunciar una frase que va quedar gravada en l'imaginari col·lectiu català: 'Que la prudència no ens faci traïdors'.
Per la seva banda, l'advocat i futur líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Miquel Roca Junyent, va intervenir en representació de la comissió organitzadora per reclamar la restauració immediata de les institucions d'autogovern catalanes, i l'escriptor i intel·lectual Octavi Saltor va intervenir amb un discurs més cultural i patriòtic.
LA UNITAT ANTIFRANQUISTA
La Diada del 1976 va reflectir el moment de màxima unitat entre les diferents sensibilitats de l'oposició, articulades a través de l'Assemblea de Catalunya i altres organitzacions polítiques, culturals i sindicals: "La reivindicació de l'autonomia era transversal, des de partits conservadors fins a l'esquerra, i tenia un suport popular", valora Santacana.
Partits aleshores clandestins com el PSUC, el PSC-Congrés, ERC, CDC i el Front Nacional de Catalunya van compartir cartells, proclames i pancartes amb sindicats com CCOO i la UGT en un reclam unànime de llibertats democràtiques, amnistia per als presos polítics i autonomia per a Catalunya.
CONJUNT DE LLUITES
La reivindicació catalanista i per les llibertats era principal, però va permetre la confluència d'altres reivindicacions, segons reflexiona en unes declaracions a Europa Press Antonella Medici, comissària de l'exposició '11 de setembre de 1976. Tàctiques de llibertat' inaugurada aquest dimarts al Museu de Sant Boi.
"La senyera era un símbol de reivindicació de moltíssimes altres lluites, i això és molt bonic", reflexiona en unes declaracions a Europa Press, en referència al feminisme, l'ecologisme, l'antifeixisme i les reivindicacions obreres, sindicals, populars i culturals.
També destaca el caràcter integrador dels discursos en temes com la migració de la resta d'Espanya i la consciència de solidaritat internacionalista, i assenyala el sentit de recuperar la memòria d'aquell moment des de la mirada actual: "La memòria es construeix des del present constantment".
LA DIADA DEL MILIÓ
La concentració de Sant Boi del 1976 va posar les bases organitzatives i polítiques que permetrien, només un any després, la massiva manifestació de l'11 de setembre del 1977, la 'Diada del milió', que va reunir 1 milió de catalans, aquesta vegada sí al centre de Barcelona.
Es va produir després de les eleccions del juny del 1977 i va precipitar el retorn de Tarradellas i la restitució provisional de la Generalitat l'octubre del 1977; una mica més d'un any després de la Diada de Sant Boi, catalitzador de la fi de la clandestinitat del catalanisme i arrencada de la recuperació institucional de Catalunya en l'Espanya després del franquisme.
