Deu dels dotze consellers amb carnet d'ERC també signen el manifest
BARCELONA, 22 juny (EUROPA PRESS) -
Un 43% dels membres de l'Executiva Nacional d'ERC ha donat suport al manifest 'Reactivem l'Esquerra Nacional' que demana dur a terme una "renovació general de la cúpula dirigent" de la formació i el mateix partit després dels resultats de les últimes eleccions.
El manifest compta fins avui amb el suport de 904 militants --la xifra ha anat creixent dia a dia des de dilluns, quan es va publicar amb les signatures d'uns 300 militants--, i entre els signants destaca la secretària general del partit, Marta Rovira, que es va comprometre a deixar el càrrec quan es dugui a terme el Congrés Nacional del 30 de novembre.
També l'han signat el president de la Generalitat en funcions i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès; la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta; el president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la sotssecretària general de feminismes i portaveu, Raquel Sans, entre d'altres.
L'Executiva estava formada per 54 membres, però la recent dimissió de l'exeurodiputat Jordi Solé com a sotssecretari general de Relacions Internacionals, després d'expressar la seva "profunda decepció" amb les decisions preses per la candidatura d'ERC en les eleccions europees, fa que ara la formin 53 persones --xifra sobre la qual s'ha calculat el percentatge--.
CONSELLERS SIGNATARIS
Entre els signants hi ha 10 dels 12 consellers de la Generalitat que tenen carnet del partit: s'hi han sumat la vicepresidenta, Laura Vilagrà, i els consellers Roger Torrent, Natàlia Mas, Tània Verge, Meritxell Serret, David Mascort, Ester Capella, Manel Balcells i Natàlia Garriga, mentre que els consellers Joan Ignasi Elena --que s'ha mostrat afí a Junqueras-- i Anna Simó són els únics amb carnet republicà que no s'hi han sumat.
Els consellers independents de l'Executiu català Joaquim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart no s'han posicionat sobre aquesta qüestió.
A més, han donat suport a aquest text el viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; les diputades a Congrés Teresa Jordà, Montse Bassa i Pilar Vallugera, i els senadors Sara Bailac i Josep Maria Reniu.
També l'han signat l'exconseller i exlíder del partit a Barcelona, Ernest Maragall; l'expresident d'ERC Joan Puigcercós, i altres militants destacats com Ernest Benach, Alba Vergés, Marta Cid, Marina Llansana i Oriol Amorós.
'REACTIVEM L'ESQUERRA NACIONAL'
El manifest defensa que el partit ha passat per "una dècada de creixement sostingut que s'ha vist truncada per una baixada estructural", que estableix, al seu parer, la fi d'un cicle marcat per la desmobilització i la reculada de l'esquerra a Catalunya, en les seves paraules.
Els signants veuen necessari obrir una nova etapa esperançadora mitjançant "la reflexió profunda i l'entrada d'aire fresc a ERC", que veuen imprescindible, per la qual cosa situen el Congrés Nacional del partit previst pel 30 de novembre com una finestra d'oportunitat per culminar aquests canvis.
Demanen repensar i modernitzar el partit, imprimir una nova manera de fer política més moderna i atractiva, iniciar una renovació política respecte a la independència i obrir les portes a la ciutadania per crear equips que "assumeixin la responsabilitat del nou projecte polític".
També veuen necessari renovar la cúpula d'ERC per procurar un model "més coral i col·lectiu, més transparent i amb més participació de la base militant, de l'estructura territorial i dels actius del municipalisme".
RESULTATS ELECTORALS
La crisi d'ERC arriba després d'un cicle electoral que no l'ha acompanyat i que va començar amb els resultats de les generals del juliol del 2023, quan el PSC es va imposar als republicans a Catalunya, passant de 12 a 19 diputats, i arrabassant-li la primera posició a ERC, que va perdre gairebé la meitat del seu grup parlamentari, en baixar de 13 a 7 escons.
Malgrat aquesta primera pèrdua de suports, els republicans van arribar a un acord amb el PSOE que va permetre la investidura del president del Govern central, Pedro Sánchez, que també va haver de buscar el suport de Junts.
Les últimes eleccions municipals, del 28 de maig del 2023, tampoc van deixar bons resultats per als republicans, que van passar de ser la primera a la tercera força més votada a Catalunya, i el mateix líder del partit, Oriol Junqueras, va reconèixer que no eren els que desitjaven.
En les eleccions catalanes del passat 12 de maig, ERC va baixar 13 escons, passant dels 33 que va obtenir el 2021 a 20, i va quedar en tercera posició per sota de PSC i Junts, perdent així el lideratge de l'independentisme a la Cambra catalana.
Malgrat tot, els republicans són clau en les en les negociacions per formar Govern, ja que PSC i Junts necessiten el seu suport si volen que algun dels candidats, Salvador Illa i Carles Puigdemont respectivament, arribin a ser investits com a presidents de la Generalitat.
SECTORS DEL PARTIT
Després d'aquests comicis, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va anunciar que deixava la primera línia política, mentre que el president del partit, Oriol Junqueras, va dir que deixaria la presidència del partit temporalment després de les eleccions europees del 9 de juliol i fins a la celebració del Congrés Nacional del partit el 30 de novembre.
Junqueras va expressar que volia obrir un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur i va afirmar voler continuar liderant ERC si tenia "un aval explícit i renovat de la militància", ja que es veu amb forces de continuar liderant la formació republicana.
Des de llavors, el partit s'ha dividit entre els partidaris de la renovació de la formació, una via encapçalada per Rovira, que ja va dir que deixaria de ser secretària general del partit després del Congrés de novembre, i els defensors del lideratge de Junqueras.
També hi ha un sector del partit, el Col·lectiu Primer d'Octubre, que exigeix una "renovació total" de la cúpula i canviar l'estratègia de la formació per tornar, diuen textualment, al camí de la independència.
