David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
BARCELONA 18 des. (EUROPA PRESS) -
Els 40 anys de Catalunya a la Unió Europea (UE), després de l'adhesió d'Espanya el 1986, han suposat ajuts en el marc de la política agrària comuna (PAC), inversions en matèria de digitalització en centres educatius, en mobilitat urbana sostenible i competitivitat del sistema de coneixement (CSUC).
Pel que fa a l'evolució del PIB, s'ha passat de 5.897.439 milions de pessetes (35.437 milions d'euros) el 1986 a 281.845 milions, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
INICIATIVA 'DES DEL 1986'
El Parlament Europeu (PE) i la Comissió Europea (CE) a Espanya, han presentat aquest dijous 'Des del 1986', una iniciativa que pretén informar del camí recorregut dins la Unió Europea i ressaltar l'important paper que Espanya exerceix en la construcció d'Europa.
Aquesta iniciativa posa en valor que des del 1986, Espanya "ha crescut amb més drets, més oportunitats i més presència al món", i Europa també és més forta gràcies a l'aportació espanyola.
També, aquest projecte pretén demostrar que Europa està més a prop dels ciutadans, per la qual cosa, en aquest 40è aniversari, han volgut posar un "èmfasi especial" en les comunitats i ciutats autònomes, i per això s'ofereixen fitxes específiques amb dades, indicadors i exemples reals de com la UE ha impulsat el seu desenvolupament en aquests anys.
FITXES REGIONALS
Cada fitxa regional permet veure com ha evolucionat la seva economia des del 1986; com creix el turisme a cada territori, a més de les prestacions socials amb les quals contribueix la Unió Europea; què representa la PAC per als seus pagesos i ramaders; quins projectes europeus han canviat infraestructures, mobilitat, innovació, medi ambient i serveis públics, i quins projectes amb el suport de la UE s'han dut a terme a cada regió.
En la presentació d'aquesta iniciativa, la directora de l'Oficina del PE a Espanya, María Andrés, ha explicat que els materials presentats pretenen oferir als mitjans "un marc clar, coherent i basat en dades objectives" per analitzar aquests 40 anys.
Ha recordat que l'adhesió va ser "una decisió històrica, profundament política i emocional", impulsada per "l'aspiració de formar part d'un projecte de democràcia, estat de dret, prosperitat i pau".
Andrés ha assenyalat que aquest aniversari es produeix en "un moment geopolíticament extremadament complex", marcat per conflictes, tensions comercials i desinformació organitzada, la qual cosa fa més necessari que mai explicar el projecte europeu amb rigor, segons ella.
En aquest context, ha defensat que Espanya continua sent "un dels països més europeistes" de la UE, amb un suport transversal i clar, i ha apel·lat al paper dels mitjans per ajudar a que els ciutadans no només se sàpiguen europeus, sinó que se sentin europeus, reforçant així un projecte que té molt a celebrar, però també molt a defensar, textualment.
UNA "HISTÒRIA D'ÈXIT"
Per la seva banda, el director de la Representació de la CE a Espanya, Daniel Calleja, ha subratllat que els 40 anys de pertinença d'Espanya a la Unió Europea "són la història d'un èxit", en tractar-se d'"una transformació sense precedents al nostre país des de la segona meitat del segle XX".
En aquest sentit, ha destacat que l'adhesió va suposar "la consolidació de la democràcia, la modernització de les infraestructures, l'obertura de l'economia al mercat únic i el reforç de la cohesió econòmica i social", amb un impacte directe en la vida dels ciutadans gràcies a "la lliure circulació, la llibertat d'establiment, el programa Erasmus o el suport als pagesos i al desenvolupament regional".
A més a més, Calleja ha insistit que Espanya no només s'ha beneficiat de la Unió Europea, sinó que també ha contribuït a transformar-la, actuant com "un soci lleial, compromès i profundament europeista".
LA CATALUNYA DELS 8 MILIONS
Segons les dades de l'INE i Eurostat recollides pel PE i la CE, la població de Catalunya ha passat de 5.978.638 persones el 1986 a 8.012.231 persones el 2024.
Pel que fa a la població europea, destaca que el 1998 hi havia a Catalunya 32.042 persones amb nacionalitat d'un altre país de la UE, mentre que el 2022 la xifra es va enfilar a 295.896 persones, un increment del 823,46% i representen el 3,8% de la població total.
La fitxa també destaca que el 2024 Catalunya va rebre 19.94 milions de turistes estrangers (INE) i que França en va ser el principal emissor --3,9 milions--, seguit d'Alemanya i Itàlia --1,5 milions cadascun--.
El 2024 es van registrar a Catalunya 1.687 matrimonis en els quals uns dels cònjuges tenia nacionalitat espanyola i l'altre l'europea i, en el marc del programa Erasmus, ha detallat que en el curs 2023-24 hi va haver 7.257 estudiants catalans sortints i es van rebre 12.641 estudiants visitants a les universitats catalanes.
IMPACTE DE LA PAC
La Generalitat va abonar el 2024 més de 301 milions d'euros a 36.081 explotacions agràries: 243.178.468 euros provenen del Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (Feaga), 56.035.560 euros d'ajuts a la sostenibilitat i 2.053.820 euros de reestructuració de la vinya.
La fitxa per a Catalunya també destaca projectes amb el suport de la UE, com la digitalització de centres educatius (198 milions d'euros dels fons NextGenerationEU i la promoció de la mobilitat urbana sostenibles, amb 217.215.684 euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que s'han destinat a accions com les zones de baixes emissions, l'electrificació i carrils bici.
Altres iniciatives que s'han recollit són l'ajuda europea de 12,73 milions d'euros per incrementar la competitivitat del sistema de coneixement de Catalunya, a més dels 3.743.190 euros dels NextGenerationEU per al projecte d'adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana a Lleida Urban-Nat Lleida.
També destaca la inversió de 2,96 milions d'euros dels fons Feder per instal·lar 70 plantes fotovoltaiques municipals a l'àrea metropolitana de Barcelona; els 843.814 euros del programa LIFE medCLIFFS per a la protecció del litoral de la província de Girona, i els 12,6 milions del programa Noves Oportunitats UE (FSE+) per a la inserció educativa i laboral juvenil.
