MADRID, 26 maig (EUROPA PRESS) -
El PP i PSOE es mantenen com els principals partits polítics a la Comunitat de Madrid però les dues formacions han perdut espai electoral ja que, entre totes dues, no sumen la meitat dels vots obtinguts en aquest comicis tot i que es queden al voltant d'aquesta franja, amb el 48,93% del sufragi emès aquest diumenge.
La irrupció de Podemos, que se situa com tercera força política, i altres formacions com Ciutadans i Vox, al costat de l'increment de vots d'IU i UPyD, han perjudicat les dues formacions que han perdut espectre electoral en aquestes eleccions.
El Partit Popular és la força més votada a la Comunitat de Madrid a les eleccions europees, amb més del 99,5% escrutat, a l'arribar al 29,90% dels vots (658.864 sufragis), respecte del 48,58% que en els comicis de l'Eurocambra del 2009.
Aquests resultats són considerablement inferiors als assolits per aquesta formació a les eleccions generals del 2011, on el PP va obtenir el 50,97% dels vots, un marge semblant al de les autonòmiques de 2011, on el percentatge dels vots ha estat del 51,74%.
Mentre el PSOE és el segon partit que ha obtingut més suports (18,93 %) amb de 417.207 sufragis, però també experimenta una forta caiguda de 16 punts percentuals respecte a les europees del 2009 (35,61).
Els socialistes van obtenir un 26,05% dels vots a les eleccions generals i 26,23% en les autonòmiques madrilenyes.
PP LLUNY DE LA SEVA MAJORIA
En les últimes cites electorals, la majoria del PP ha estat la tònica general, amb resultats molt similars entre les quals hi ha, amb el 48,58% dels vots per als conservadors en les europees de fa cinc anys; el 48,17% en les municipals de 2011, el que es va traduir en 1.207 regidors, i el 50,97% en les últimes al Congrés, amb 19 diputats del PP per Madrid.
Basant-se en resultats anteriors i en l'anàlisi que defensen que les europees poden ser l'assaig del que passarà en les municipals i autonòmiques, el PP de Madrid ha donat molta importància a l'hora d'animar a acudir a les urnes, a posar vedat a l'abstenció, per mantenir la Real Casa de Correus.
Així, el vot d'aquest diumenge podia ser una prova per al president de la Comunitat, Ignacio González, i l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que han acudit a les urnes per primera vegada com a titulars de l'executiu autonòmic i del consistori.
Tot i que el primer ja ha anunciat la seva intenció de presentar-se com a candidat en les autonòmiques de l'any que ve, la decisió final la tindrà el president del partit, Mariano Rajoy, com el cas de Botella, que tot i que no s'ha pronunciat sobre el seu futur polític, sí que es poden interpretar com 'anuncis preelectorals' alguns llançats en les últimes setmanes, com l'eliminació d'alguns parquímetres i la supressió de la taxa d'escombraries en 2015.
Després d'una intensa campanya per part del PP de Madrid, amb mítings gairebé cada dia, un ritme només trencat per l'assassinat de la qual fora presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, els conservadors lluitaven per mantenir la seva majoria absoluta a la regió, conquistada el 1995 per l'avui ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
Només hi ha hagut un parèntesi en aquesta hegemonia popular, l'espai de temps comprès entre maig i octubre del 2003, amb el 'tamayazo' com teló de fons i que va obligar a repetir les eleccions deixant al socialista Rafael Simancas a les portes de Sol.
El retorn a la política madrilenya d'Esperanza Aguirre, qui havia estat regidora de l'Ajuntament de la capital, va instal·lar al PP en una majoria absoluta en la Comunitat de la qual no s'han baixat des d'aleshores.
Ni les tenses relacions entre Aguirre i Gallardón, protagonistes de sonats distanciaments, van passar factura als populars madrilenys a les urnes.
PSOE SEGUEIX PERDENT
Per la seva banda, en aquesta cita electoral el PSOE no ha aconseguit aixecar cap i tot i la caiguda dels populars, que 'controlen' amb majoria absoluta la Comunitat de Madrid des de 1995, la pujada dels partits 'minoritaris' ha impedit que el PSOE recuperi la força que tenia en l'època de Joaquín Leguina i fins i tot, en la de Rafael Simancas, que en 2003 podria haver ocupat un despatx a la Puerta del Sol si no s'hagués produït la traïció del 'tamayazo'.
Aquest resultat no és una sorpresa en el PSOE, que porta des de 2003 sense aconseguir prendre el vol. En aquell moment, el llavors secretari general de la Federació Socialista Madrilenya (FSM), Rafael Simancas, va aconseguir un 42,34 % dels vots, un percentatge que li podria haver donat la presidència, si no hagués estat pel 'tamayazo'.
En la segona votació, que va donar a Esperanza Aguirre la presidència de la Comunitat, Simancas es va fer amb un 40,54% dels vots, i ja sense possibilitats de governar, però amb més força que actualment, Simancas va aconseguir un 35% dels vots el 2007.
Llavors, l'ara diputat nacional va deixar la Secretaria General del PSM, que dos mesos després, i després del pas d'una gestora liderada per Cristina Narbona, va passar a mans de Tomás Gómez en un congrés extraordinari celebrada al mes de juliol.
Després de la seva ratificació al capdavant del partit en un Congrés ordinari celebrada aquesta mateixa tardor, la primera contesa electoral a la qual es va enfrontar Gómez ha estat a les eleccions europees del 2009.
En aquell moment, els socialistes han aconseguit un 35,43 % dels vots de la Comunitat recuperant-se un poc de l'ombra del negre episodi protagonitzat per Eduardo Tamayo i Teresa Saenz.
