Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
CiU i ERC es disputaran la victòria de les eleccions europees a Catalunya, la campanya de la qual comença a les 00.00 hores d'aquest divendres i estarà marcada per la consulta d'autodeterminació convocada per al 9 de novembre.
Els dos partits són socis parlamentaris a Catalunya en virtut d'un pacte de governabilitat que fins ara s'ha demostrat estable i comparteixen l'objectiu del referèndum, però està per veure quins efectes tindria sobre aquesta aliança un triomf electoral republicà.
El candidat de CiU, Ramon Tremosa, ja ha reivindicat que un "gran resultat" de la federació --que es presenta amb forces basques, gallegues i canàries-- reforçaria el president de la Generalitat, Artur Mas, i el procés sobiranista.
ERC aspira a guanyar uns comicis a Catalunya per primera vegada en 78 anys --l'última vegada va ser durant la II República--, i assegura que un triomf sobre CiU no passaria factura ni al Govern ni a la seva relacions amb Mas, ja que tots aposten per la consulta.
Les dues cares visibles de la candidatura, el filòsof Josep Maria Terricabras i l'exconseller socialista Ernest Maragall (NECat), ja han llançat algun gest de complicitat a Mas afirmant que seran "els homes del president a Brussel·les" si aconsegueixen l'escó, ja que defensaran a l'Eurocambra el procés sobiranista.
L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) llança un empat tècnic entre les dues formacions --20,1% per a ERC i 20 per a CiU--; a més, la incertesa sobre el resultat final s'allargarà especialment en aquests comicis, ja que, per llei, no es poden facilitar els primers resultats definitius fins a les 23.00, quan tanquin els col·legis a Itàlia.
PSC I ICV-EUiA
Aquestes eleccions també suposaran una prova significativa per al PSC, ja que les va guanyar àmpliament el 2009 --36% de vots davant d'un 22% de CiU-- i ara totes les enquestes apunten a un mal resultat per al partit de Pere Navarro.
Presenta als comicis un candidat jove i desconegut, Javi López, que reivindicarà que és l'únic partit català membre d'una família política europea, la socialista, amb possibilitats de ser alternativa en l'Eurocambra als populars europeus.
ICV-EUiA repeteix aliança amb IU enviant a Europa un jove diplomàtic també desconegut, Ernest Urtasun, que ja ha dit que és factible defensar la consulta a l'àmbit europeu, però que ha destacat que aquestes europees han de ser, sobretot, un "plebiscit" contra la Troica.
PP I C'S
El PP català acudeix als comicis amb Santiago Fisas, que assegura que la consulta no és competència de la UE però abordarà en campanya els perills que, segons la seva opinió, suposaria per a Catalunya la independència, com quedar fora de la unió.
C's ha confiat al mediàtic advocat Javier Nart el repte d'aconseguir un escó a Europa per primera vegada, i faran una campanya a nivell de tot Espanya que servirà per calibrar les possibilitats que tenen de saltar definitivament en el futur a la política estatal.
PARTICIPACIÓ
L'abstenció va ser la gran protagonista de les europees a Espanya en les últimes convocatòries, un comportament electoral que es va visualitzar encara amb més força a Catalunya: el 2009, Catalunya va registrar una participació del 37%, respecte del 44% a tot Espanya.
Les enquestes apunten a un repunt de la participació a Catalunya, que podria rondar el 45%, però encara lluny de la participació que es va registrar, per exemple, en les últimes catalanes (2012), que va superar el 67%.
