21-D.- Puigdemont venç a les enquestes i JuntsxCat s'erigeix en primera força de l'independentisme

La seva 'llista del president' queda segona després de Ciudadanos, molt per sota dels resultats històrics de l'antiga CiU

MADRID, 22 des. (EUROPA PRESS) -

Junts per Catalunya, la candidatura creada al voltant de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha desmentit els pronòstics de desastre que li auguraven les enquestes aquest 21D i s'ha mantingut com a primera força de l'independentisme, amb uns 12.000 vots i dos escons més que ERC, que partia com a favorita a la carrera.

Amb 34 escons i un 21,7 per cent dels vots, Puigdemont ha quedat en segon lloc, per darrere de Ciudadanos i la seva candidata, Inés Arrimadas. No obstant això, aquesta derrota és també un triomf perquè la xifra és molt superior a la qual preveien les enquestes i perquè, com a líder d'un bloc independentista que manté la majoria absoluta, se sentirà legitimat per reclamar la presidència, malgrat els obstacles que suposi el seu exili belga.

Mancant un acord per concórrer al costat d'ERC, Puigdemont ha protagonitzat una campanya atípica, centrada en la seva figura de "president legítim", i s'ha envoltat d'independents, entre ells, com a número dos de la llista, l'exlíder de l'ANC Jordi Sánchez, un dels artífexs de les grans mobilitzacions de l'independentisme.

En canvi, amb prou feines han aparegut les sigles del seu partit, el PDeCAT, el successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) acostumada a guanyar i governar a Catalunya. El resultat de Junts per Catalunya és, numèricament, inferior a qualsevol de l'antiga CiU en els últims 37 anys, encara que la comparació amb 2015 és directament impossible perquè ERC i CDC, avui rivals, es van presentar juntes.

Les dades històriques no són estrictament comparables perquè els components de la candidatura creada al voltant de CDC han variat amb el temps --fins i tot JuntsxCat és una coalició de PDeCAT amb independents--. El 2015 ho va fer amb ERC a Junts pel Sí, motivant la marxa de la meitat de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que havia estat el seu soci des dels inicis de la democràcia.

L'ANTIGA CIU, FORÇA HEGEMÒNICA EN AUTONÒMIQUES

L'antiga CiU (Convergència i Unió) va ser la força hegemònica a Catalunya en eleccions autonòmiques des de 1980 i va governar 28 anys, des de llavors fins el 2015 amb el parèntesi dels tripartits de 2003 i 2006. Les seves xifres de vot es van mantenir per sobre del 40 --i fins i tot del 45 per cent-- fins el 1999, quan per primera vegada van caure per sota d'aquest llindar.

El cim del seu suport popular va ser el 1984, a les segones eleccions autonòmiques, amb un Jordi Pujol sostingut per un 46,8 per cent dels vots i 72 escons. El domini polític de CiU es va mantenir el 1988 (45,7 per cent de vots i 69 escons), 1992 (46,19% i 70 escons) i fins al 1995, quan malgrat caure fins a un 40,95 per cent de vots i 60 escons seguia 16 punts per sobre del PSC. El desgast va continuar i el 1999 Pujol es va anotar un 37,7 per cent de vots i va mantenir el Govern autonòmic amb els seus 56 escons --i el suport del PP, al qual ell donava suport a la Moncloa--.

La seva primera derrota va arribar el 2003, quan, amb Artur Mas estrenant-se com a candidat, CiU va veure caure els seus vots al 30,9 per cent i va ser superada pel PSC en sufragis (31,16 per cent) encara que no en escons (46 per a CiU enfront de 42 del PSC). No obstant això, ERC i ICV van unir els seus als dels socialistes i per primera vegada van deixar CiU fora de la Generalitat.

El tripartit es va reeditar el 2006, malgrat que CiU va tornar als 48 escons i el PSC va acusar un fort desgast. La gran victòria de Mas arribaria el 2010, quan el seu partit va recuperar els 62 escons (38,43 per cent de vots).

No obstant això, el president va decidir avançar les eleccions dos anys per obrir un "procés d'autodeterminació" i el resultat va ser que el 2012 la seva formació va retrocedir vuit punts i va perdre 12 escons. ERC va passar de 10 a 21 i Mas va haver de negociar el seu suport per poder governar.

Aquí va començar el procés sobiranista, ja que la clau del pacte va ser el compromís de celebrar un referèndum d'autodeterminació el 2014 --el Tribunal Constitucional el va anul·lar però va haver-hi una consulta popular informal el 9 de novembre--.

Amb ànim d'impulsar la independència, Mas va tornar a avançar les eleccions a setembre de 2015, però ja no va concórrer la marca CiU, ni tampoc CDC, assetjades per diverses investigacions de corrupció. CDC es va unir a ERC en la coalició Junts pel Sí, a la qual es va sumar Moviment d'Esquerres (escindit del PSC) i part de Unió, el soci menor de CiU, que es va trencar arran d'aquest moviment.

Llavors, la meitat del partit de Josep Antoni Duran es va separar de CDC i els seus 102.870 vots no van aconseguir representació parlamentària. En canvi, una escissió batejada 'Democràtes de Catalunya' i apadrinada per Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, es va sumar a Junts pel Sí. Aquesta facció ha estat ara amb ERC, mentre que l'últim candidat de Unió, Ramón Espadaler, ha anat a la llista del PSC.

No obstant això, la victòria de Junts pel Sí el 2015 va ser amarga per a Mas, perquè les anticapitalistes de la CUP van exigir el seu cap a canvi de donar suport a JxSí, i el president va ser el fins llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Ell ha estat l'encarregat de portar el procés sobiranista fins a les últimes conseqüències.

Aquesta és l'evolució històrica del vot de l'antiga CiU en les autonòmiques:

.

(1) Amb el 98,58 per cent escrutat.

(2) Les xifres de vot de 2015 es corresponen amb les de la coalició Junts pel Sí, que va agrupar a la CDC, ERC, Democràtes de Catalunya i Moviment d'Esquerres.