Va tenir el suport del 73,9% amb una participació del 49,4% i va provocar la ruptura del primer tripartit
BARCELONA, 18 juny (EUROPA PRESS) -
Aquest dijous es compleixen 20 anys del referèndum de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (celebrat el diumenge 18 de juny del 2026), una norma que es va validar després de mesos de negociacions; un ampli consens al Parlament; amb modificacions substancials de l'articulat aprovades al Congrés, i retallada també pel Tribunal Constitucional (TC).
La jornada electoral va constatar el suport majoritari dels catalans a l'Estatut, tot i que la participació va ser menor (2.570.256 vots, el 49,4%) que en el referèndum de l'Estatut del 1979 (59,3%) i que la mitjana de participació en les eleccions al Parlament des del 1980 fins a l'actualitat (62,6%).
El 'sí' va guanyar amb el 73,9% del suport (1.882.533 vots), el 'no' en va recaptar el 20,7% (528.745 vots), mentre que el 5,3% va votar en blanc (135.982) i el 0,9% va ser nul (22.996 vots).
AVENÇOS EN SOBIRANIA I PRIMERA RETALLADA
El projecte de reforma de l'Estatut de Sau de 1979 era el principal compromís del llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del primer govern tripartit del PSC, ERC i ICV.
Després de mesos de negociacions de les tres formacions i CiU, que liderava Artur Mas, l'anomenat Estatut de Miravet va rebre la llum verda al Parlament el 30 de setembre del 2005, i el seu nom s'explica perquè en aquesta població de Tarragona es van produir les principals converses.
La reforma implicava un important avenç en sobirania per a Catalunya, en àmbits com el finançament i la gestió tributària, el poder judicial i les competències exclusives i, en el seu primer article, resava: "Catalunya és una nació".
Aquests elements van ser rebaixats en les negociacions amb el PSOE quan el text va arribar al Congrés i malgrat les paraules que va pronunciar el 2003 el llavors cap de l'oposició, José Luis Rodríguez Zapatero, que després va presidir Espanya entre 2004 i 2022: "Donaré suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament".
DE 'NACIÓ' A 'NACIONALITAT'
Després de pactar-ho Zapatero i Mas al gener del 2006 a la Moncloa, es van modificar prop de la meitat dels articles, i el concepte 'nació' va quedar relegat exclusivament al preàmbul de la norma (declaratiu però no normatiu) i es va optar per 'nacionalitat'.
En relació al finançament i gestió tributària, el primer text establia la creació d'una Agència Tributària de Catalunya que havia de recaptar i gestionar el 100% dels impostos, la qual cosa finalment va quedar en un consorci paritari.
Aquests canvis van fer que ERC, que inicialment va formar part del consens amb CiU, el PSC i ICV per a l'aprovació del primer text, decidís demanar el 'no' en el referèndum (igual que el PP, però per motius contraris), la qual cosa va comportar que Maragall expulsés del Govern els consellers republicans i convoqués eleccions anticipades a la tardor del 2006.
LA VALORACIÓ DELS PARTITS
Els partidaris del 'sí' van celebrar els resultats: Maragall va sostenir que amb el nou marc jurídic a Catalunya podia acabar el "victimisme" i va cridar ERC i el PP a integrar-se en el consens, i Zapatero va destacar l'ampli suport que, al seu parer, va tenir el projecte en el referèndum.
Mas va considerar que a un bon Estatut se li havia d'afegir un bon govern, en referència a la crisi política del tripartit i la futura convocatòria electoral, i el president d'ICV, Joan Saura, va atribuir la falta de participació a les "baralles" entre partits i la falta d'unitat.
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va admetre la derrota del 'no' després de desmarcar-se del consens, però va assenyalar la "tan i tan elevada" abstenció; i des del PP, el llavors president del partit i cap de l'oposició, Mariano Rajoy, va exigir a Zapatero paralitzar la seva implementació perquè dos de cada tres catalans no havien aprovat l'Estatut, tenint en compte la baixa participació.
SENTÈNCIA DEL TC
L'Estatut va entrar en vigor l'estiu del 2006, però pocs dies després del referèndum el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el TC, moment en què es va obrir un període d'interinitat judicial fins a la sentència de juliol del 2010.
La fallada va declarar inconstitucionals i va anul·lar diversos articles referents al català, les institucions judicials i el finançament, entre d'altres, i va dictaminar que d'altres referits al concepte de 'nació' del preàmbul, sobre educació, competències exclusives i inversions de l'Estat a Catalunya es podien mantenir, però interpretats d'una manera restrictiva.
No va prosperar la proposta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) fos l'última instància judicial a Catalunya ni de la creació del Consell de Justícia de Catalunya perquè substituïssin, respectivament, el Tribunal Suprem (TS) i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Aquesta sentència va marcar políticament la dècada següent a Catalunya, ja que anys més tard s'ha considerat la flama que va encendre el procés, i que es va iniciar amb la manifestació del 2010 que, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', va reunir més d'un milió de catalans a Barcelona.
