Actualitzat 10/03/2014 11:11

Interior veu "risc probable" d'atemptat islamista a Espanya

Fernández Díaz: "Honestament, cal reconèixer que no s'ha pogut acreditar vinculació entre ETA i els autors materials de l'atemptat"

Jorge Fernández Díaz, ministro del Interior
Foto: EUROPA PRESS

MADRID, 10 Mar. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que el Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista veu "risc probable" d'atemptat islamista a Espanya.

   Així mateix, ha recordat aquest dilluns que l'Al Andalus, que no és només Andalusia, figura a moltes reclamacions d'Al-Qaida i de les seves filials com AQMI.

   "No som els únics, però estem en el punt de mira", ha dit Fernández Díaz a una entrevista a Onda Cero recollida per Europa Press en què ha precisat que el nivell d'alerta d'atemptat islamista no ha variat "els últims anys" i és el que també tenen altres països del nostre entorn.

   El CNCA considera l'amenaça d'un atemptat islamista a Espanya "alta, i d'intensitat baixa", fet que suposa un "nivell 2 de protecció antiterrorista" o "risc probable".

   Després dels atemptats de l'11 de març, en què van morir 191 persones Fernández Díaz ha destacat l'especialització dels Cossos i Forces de Seguretat en aquest àmbit i ha subratllat que en aquests 10 anys s'han detingut 472 yihadistes.

   A més, ha xifrat en 1.800 els efectius destinats a combatre el terrorisme islamista, entre policia, Guàrdia Civil i CNCA, als quals caldria sumar els que destina el Centre Nacional d'Intel·ligència.

ES TREBALLA PER A L'ALLIBERAMENT DELS PERIODISTES A SÍRIA

   Fernández Díaz ha destacat la importància de la col·laboració internacional per combatre el terrorisme islamista a llocs com Mali o Síria i ha assegurat que "es continua treballant" per aconseguir l'alliberament dels periodistes Javier Espinosa i Ricardo García, segrestats a Síria per l'Estat Islàmic de l'Iraq i Llevant (ISIL).

   D'altra banda, ha afirmat que el Ministeri té "més o menys comptabilitzats" els yihadistes que han viatjat a Síria d'Espanya, concretament enviats per la xarxa desarticulada el mes de juny passat que operava entre Ceuta i la zona marroquina de Castillejos. Segons ha dit, "diversos han mort en accions suïcides".

   Respecte a l'autoria de l'11M, ha afirmat que inicialment ell estava "convençut que havia estat ETA, almenys en algun nivell de participació", però ha reconegut que amb "el temps transcorregut" i el "coneixement dels fets" pensa que el procés judicial "ha aclarit bàsicament tots els fets".

   Tot i que la "veritat judicial" no és la "veritat absoluta", el ministre creu que "honestament, cal reconèixer que no s'ha pogut acreditar cap vinculació entre ETA i els autors materials de l'atemptat". I ha afegit que aquests autors han estat "bàsicament, tot i que no tots", els suïcides que van morir a Leganés (Madrid) el 3 d'abril del 2004.

   En tot cas, ha recordat que "inicialment tot el món va pensar que havia estat ETA" i que fins i tot el lehendakari Juan José Ibarretxe va lamentar públicament els fets i el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi "es va desmarcar".

   "Tot el món va pensar en ETA perquè era el terrorisme que estàvem patint des de feia moltíssim temps", ha justificat, afegint que en aquests anys, malgrat els atemptats de l'11S als Estats Units, el yihadisme era pels espanyols "tot i que fora equivocadament, una mica llunyà".

   En referència al funeral per les víctimes que tindrà lloc aquest dimarts a la Catedral de l'Almudena ha confiat que sigui un acte "certament unitari" des del punt de vista de les víctimes i també dels polítics, i que es deixi enrere una divisió que "mai va haver de produir-se".

Contingut patrocinat