Un baròmetre de l'Institut Elcano reflecteix que els espanyols són ara més centralistes i que "no hi ha suport social" a un Estat federal
MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
Un 11% dels espanyols imagina que Catalunya es pugui convertir en un Estat independent en els propers anys, i fins i tot en aquesta comunitat els qui esperen que això ocorri són un de cada quatre, segons el Baròmetre del Real Institut Elcano (BRIE) publicat aquest divendres, que també mostra un augment dels espanyols favorables a un major centralisme en l'Estat.
L'enquesta, que es va realitzar entre el 22 de novembre i el 4 de desembre de 2017, indica que la immensa majoria dels entrevistats (el 79%) creuen que Catalunya seguirà formant part d'Espanya. Encara que hi ha diferències segons la comunitat autònoma on es pregunti --a Madrid són un 88% i al País Basc són un 73%--, en la pròpia Catalunya també són majoria els qui auguren que seguirà formant part d'Espanya, un 73%.
Segons ha assenyalat en roda de premsa Carmen González Enríquez, investigadora principal de l'institut, dins d'aquest últim grup hi ha també catalans independentistes que es van donar compte que la República que havien promès alguns líders polítics era en aquest moment una "utopia", ja que el Govern i els tribunals van posar fre al procés i tampoc va arribar el reconeixement internacional que esperaven.
REFORMA DEL MODEL TERRITORIAL
Així mateix, el sondeig revela una disminució significativa del suport al fet que l'Estat de les autonomies es mantingui com està actualment i un increment dels quals desitjarien un Estat sense comunitats autònomes, que han passat del 9% al 21%, si es comparen les dades d'aquest estudi amb els del BRIE de 2015.
Concretament, els que creuen que les comunitats haurien de tenir menys autonomia o que haurien de suprimir-se per complet representen un 36%, dos punts percentuals menys que els qui prefereixen mantenir l''statu quo' (34%). En canvi, en el BRIE de 2015 els partidaris de la centralització representaven un 25% i els de l'Estat autonòmic eren el 40%.
Aquesta major tendència cap a la recentralització del poder polític i administratiu a Espanya és una posició "reactiva" davant els esdeveniments dels últims dos anys en la crisi política a Catalunya, i està present sobretot entre les persones de major edat, les de menor nivell educatiu i les de dretes, segons ha explicat la investigadora.
UN TERÇ DELS CATALANS VOLEN PODER INDEPENDITZAR-SE
A més, els que reclamen que les comunitats tinguin més autonomia (15%) o que puguin convertir-se en Estats independents (8%)--que sumen un 23%-- es concentren principalment a Catalunya i el País Basc, on es recullen prop de la meitat de les respostes.
Entre els catalans, els més nombrosos són els que advoquen per que les comunitats poguessin independitzar-se (32%), seguit dels quals volen l''statu quo' (25%) i els que reclamen una major autonomia (15%). Els bascos, en canvi, són més favorables a una major autonomia (37%) o a seguir com fins ara (26%), i els que aposten per la possibilitat d'independència són tants com els quals voldrien un Estat sense autonomies (14%).
González ha destacat el fet que, al debat polític, quan es parla de reformar la Constitució, el plantejament és el d'anar cap a un Estat més federal, però que això es contraposa amb el que expressen els enquestats. "En aquest moment no hi ha un suport social a això", ha manifestat, posant en dubte que en un futur proper els legisladors puguin impulsar un canvi en la Carta Magna que estableixi una major descentralització.
Una altra dada del baròmetre que el Real Instituo Elcano relaciona amb la qüestió catalana és l'increment de l'europeïsme dels espanyols: el 70% dona suport que augmentin les competències de la Unió Europea o que la divisió de competències entre la UE i l'Estat nacional es mantingui com està ara, mentre que fa un any era el 57%.
Segons l'estudi, és probable que la causa d'això sigui la resposta que van donar a la crisi catalana les institucions europees, que van defensar la Constitució i les lleis espanyoles enfront del repte separatista. En relació amb això, el baròmetre mostra que els entrevistats més europeistes són alhora els més favorables a l'Estat autonòmic o al fet que les comunitats vegin reduïdes les seves competències.
ATUR, PENSIONS I CANVI CLIMÀTIC
D'altra banda, el Real Institut Elcano va preguntar als enquestats pels temes que més els preocupen quan imaginen la situació a Espanya dins de 20 anys. El que més els inquieta és l'atur (45%), seguit del sistema de pensions (36%) --especialment entre els de edats intermèdies, els de menor nivell educatiu i els de esquerres--, el canvi climàtic i les seves conseqüències (20%), la ruptura de l'Estat espanyol (16%) i el terrorisme (9%).
El fet que, en una pregunta de resposta espontània, un 20% esmentin el canvi climàtic mostra, segons l'institut, la preocupació creixent dels ciutadans per aquest aspecte. Malgrat això, la majoria (59%) no estan disposats a pagar més en el seu rebut elèctric a canvi que s'invertís més en energies renovables.
Respecte als objectius de la política exterior, els entrevistats situen en primer lloc la lluita contra el canvi climàtic, per sobre de la lluita contra el terrorisme islamista, que havia encapçalat aquesta llista de prioritats en edicions anteriors del BRIE. Els autors de l'estudi creuen que en això ha pogut influir el llarg estiu que va viure Espanya en 2017, l'acusada sequera i els incendis de fa uns mesos.
