Les ensopegades de Sánchez, l'enfonsament de Cs i la frenada en la pujada del PP per Abascal, marquen una setmana de poc debat i moltes consignes
MADRID, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
L'ascens que auguren les enquestes a Vox i les protestes a Catalunya per la sentncia de l'1-O han marcat la campanya electoral 'exprés' per a les eleccions del 10 de novembre que no augura uns resultats que permetin desbloquejar la situació i formar un govern amb rapidesa.
La campanya ha estat marcada pel protagonisme dels missatges del partit d'Abascal, les ensopegades de Pedro Sánchez, sobretot arrogant-se el control de la Fiscalia i l'hipottic enfonsament de Ciutadans que preveuen els sondejos, que també alerten d'una frenada en el creixement del PP per l'efecte de Vox. A aix se suma la baralla de Pablo Iglesias per minimitzar els danys per la irrupció del partit d'Íñigo Errejón.
Malgrat els quatre debats electorals televisats, la setmana de contesa electoral es resumeix que hi ha hagut poc debat de fons, poques novetats programtiques i moltes consignes.
Per els resultats de les enquestes no auguren que es produeixi un desbloqueig en la formació de govern per que ni el bloc d'esquerres, ni el de dretes sumarien suficient per a aix.
Durant la campanya, els missatges sobre el bloqueig amb prou feines han canviat, perqu el PSOE insisteix en un govern en solitari; Podem reitera la coalició i el PP rebutja abstenir-se per facilitar la formació de govern. Només Cs ha canviat d'idea i ara sí es presta al desbloqueig amb qui tingui més escons, després d'haver-se negat a parlar amb Sánchez després del 28A, encara que la seva capacitat d'interlocució dependr del nombre d'escons que aconsegueixi.
En un context d'afartament ciutad per ser les quartes eleccions generals en quatre anys, la novetat ha vingut de la m dels d'Abascal, que han aconseguit convertir-se en protagonistes pels seus missatges "sense complexos", com ells mateixos afirmen.
Aquests missatges se centren en els atacs al sistema autonmic per entendre que suposa una despesa excessiva que es podria dedicar a pensions o a crear ocupació; en la proposta d'illegalitzar els partits independentistes, d'intervenir Catalunya i recuperar competncies com la de presons i en les arremeses contra la immigració illegal i el manteniment a Espanya dels MENES (immigrants menors d'edat no acompanyats) als qui acusen de la inseguretat ciutadana.
Des de Vox no neguen la seva satisfacció pel resultat que han tingut per a ells els quatre debats electorals televisats que s'han produt en els últims deu dies, sobretot el dels cinc candidats que va emetre RTVE, en el qual Abascal va aconseguir collocar totes les seves propostes sense a penes oposició.
Aquest protagonisme ha propiciat que les enquestes augurin una gran pujada a aquest partit diumenge vinent, algunes, fins i tot, per sobre dels 50 escons --més del doble dels 24 actuals--, que podria recollir vots fins i tot del PSOE als barris més populars, segons alguns estudis demogrfics. Aquests també assenyalen que els de Vox s'han vist beneficiats per la seva postura amb l'exhumació de Franco del Valle dels Caiguts.
A la formació d'Abascal no oculten l'optimisme i confien a donar el salt a tercera fora sobretot recollint escons a les províncies amb menys escons, per no volen caure en l'eufria perqu les seves expectatives en les enquestes no es vegin frustrades pel resultat del 10N.
L'altre element que ha agitat la campanya ha estat la situació de Catalunya. Sobretot, els altercats per la sentncia del Tribunal Suprem contra l'organització del 'procés' a pocs dies de l'inici de la contesa electoral i les acusacions contra el president de la Generalitat, Quim Torra i uns altres líders independentistes per no condemnar de manera clara la violncia.
Per no només els altercats han tingut la seva rellevncia, sinó les propostes que han fet els partits per donar una sortida a la situació i que també han estat objecte d'acusacions creuades entre ells.
De fet, la proposta que ha incls el PSOE al seu programa per modificar la Constitució i aconseguir una Espanya federal i plurinacional ha estat objecte de dures acusacions per part de PP i Ciutadans que han reiterat al PSOE, i sobretot a Pedro Sánchez durant el debat a cinc, la pregunta de quantes nacions té Espanya. Una pregunta que, de moment, ha quedat sense resposta.
PSOE S'ARRISCA A l'ESTANCAMENT
Per en l'afany de Sánchez de recollir el vot més moderat, ha incls algunes mesures més dures per controlar Tv3, posar límit a l'adoctrinament a les aules catalanes i tifipicar en el Codi Penal la convocatria de referndums illegals.
No obstant aix, aquestes propostes no semblen haver tingut un impacte positiu en les enquestes conegudes fins ara, ja que aquestes auguren un estancament al PSOE malgrat l'expectativa amb la qual partia Pedro Sánchez quan va evitar formar govern amb Podem.
Aquesta por de que es torni a repetir la situació del 28A --i que cap dels blocs sumi per formar govern--, s'ha vist reflectida en la proposta de Pedro Sánchez durant el debat en RTVE que governi el partit més votat i en la seva sobreexposició meditica, amb entrevistes gairebé diriament a televisions i rdios.
No obstant aix, des del PSOE afirmen que les seves dades són millors de les que ofereixen els sondejos i els més optimistes creuen que poden sumar fins a quinze escons més, guanyant diputats a Andalusia, Catalunya, Valncia, Extremadura i Castella-la Manxa, encara que perdent algun a Madrid. Per entre els socialistes també hi ha qui parla d'un creixement molt esqulid.
Tampoc han ajudat el cap de l'Executiu en funcions les seves ensopegades durant la campanya, com haver-se atribuit el control de la Fiscalia per portar Puigdemont a Espanya. Un error que ell mateix ha atribut al cansament.
PP FRENA EL CREIXEMENT PER LA PUJADA DE VOX
Per la seva banda, el president del PP, Pablo Casado, va comenar la campanya esperonat pels sondejos, que en alguns casos el situaven en la frontera dels 100 escons. No obstant aix, la irrupció de Vox sembla haver frenat aquesta pujada, cosa que ha propiciat que en els últims dies, els 'populars' llancin atacs de tot tipus als d'Abascal. Els han acusat de tenir un política d'ocurrncies, de barra de bar i de no tenir experincia de gestió.
Amb tot, el PP ha centrat els seus atacs en el PSOE. A més de denunciar el seu model territorial per la seva proposta de plurinacionalitat també han qüestionat la seva capacitat per afrontar amb xit els símptomes de recessió de l'economia espanyola, i han advertit que amb Sánchez es pot repetir la "runa" econmica que va deixar Zapatero.
CIUTADANS PROVA DE LA REMUNTAR
El partit d'Albert Rivera ha bolcat la campanya a lluitar contra el daltabaix que li donen els sondejos, que en alguns casos els redueixen a 15 escons davant els 57 que van obtenir a l'abril. Els últims dies han provat de "mobilitzar els votants moderats" allegant que "sí es pot" aconseguir la "remuntada".
Els taronges proven de guanyar-se al votant afirmant que són la garantia del desbloqueig perqu poden pactar amb el PP o amb el PSOE i es venen com garantia de reformes davant la crisi a Catalunya.
Per contra, les enquestes preveuen que Unides Podem es mantingui encara que amb algun minvament, tot i que Més País pugui aconseguir algun escó. No obstant aix, els estudis demoscpics creuen que el partit d'Errejón arriba desfonat a aquests comicis.
Pablo Iglesias prova de sortir el més fort possible del 10N per evitar, diu, que el PSOE faci un "pacte tou" amb el PP utilitzant l'excusa de Catalunya i adverteix, per evitar que el seu vot se'n vagi al PSOE, que són la garantia d'aplicar mesures socials en cas de crisi.
