BARCELONA, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parc del Riu Llobregat ha apostat per un model d'espai públic en habilitar un camí continu per a vianants i bicicletes al llarg del seu curs fluvial, cosa que l'ha convertit en una infraestructura ecològica per incrementar la mobilitat sostenible i les activitats d'oci i esportives a l'aire lliure.
El projecte, impulsat i gestionat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és un camí continu, d'uns 36 quilòmetres, que uneix Collserola amb el litoral i travessa 16 municipis metropolitans i connecta espais de gran valor ecològic, i que també disposa de passos transversals, accessos des de tots els municipis de la ribera i connexió amb transport públic.
Així mateix, es tracta d'un espai que posa a disposició dels ciutadans una zona pública de qualitat que ofereix un entorn adequat per a tot tipus d'activitats d'oci, esportives, de relació social i de foment de l'educació ambiental, a més de crear noves connexions amb els municipis confrontants, dins d'un horitzó de reducció de les emissions CO2.
El parc, format per la llera i els marges del riu Llobregat, es troba en un espai compartit amb infraestructures vials i ferroviàries que donen accessibilitat al territori metropolità, però que, alhora, representa una font de contaminació acústica i de l'aire, així com una barrera a la connectivitat ecològica i a la mobilitat a peu o amb bicicleta.
La cap del Servei de Parcs de l'AMB, Dina Alsawi, ha explicat que l'administració metropolitana gestiona el manteniment integral dels parcs i la seva promoció, amb 'ludoteques ambientals'; línies de treball amb escoles, i cicles d'activitats amb més de 50 propostes lligades a la biodiversitat, els valors socials i la sostenibilitat, entre altres.
ESPAIS DE BORD
L'arquitecte del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità de l'AMB, Ramón Sisó, ha explicat que aquests espais que queden dins d'aquesta trama urbana i d'infraestructures són importants per "reconnectar la ciutat amb el seu propi territori", amb l'objectiu de vertebrar i regenerar espais de contacte.
Sisó ha subratllat la importància de promoure i millorar els espais de vora o de transició, espais verds oberts que, històricament, s'han utilitzat com a zones rebutjades i en les quals, fins i tot, s'hi han abocat residus, i ha dit que l'AMB vol recuperar aquestes zones per potenciar-les i donar-los visibilitat, encara que ha admès que es tracta de sectors difícils per la seva mescla d'usos, infraestructures i gestió, que, de vegades, depèn de diferents administracions.
El parc és fruit d'un projecte de transformació territorial que es va iniciar el 2006, i el seu àmbit d'actuació va des del pont del Diable de Martorell (Barcelona) al delta del Llobregat i inclou, a més de l'espai fluvial principal del riu, les connexions amb les rieres i els accessos principals als municipis de l'entorn, la qual cosa representa més de 1.000 hectàrees de superfície.
NOUS ACCESSOS
L'arquitecte d'Espais Fluvials de l'AMB, Jose Alonso, ha destacat que els accessos al parc des dels municipis del Papiol, Pallejà i Santa Coloma de Cervelló (Barcelona) estan en procés de redacció: "En breu estarà pràcticament resolta la connectivitat transversal", i ha expressat la complexitat d'aquestes obres per les infraestructures existents.
Alonso ha insistit que l'AMB entén aquests projectes com una manera de cercar la mobilitat sostenible: "Fomentem que la gent es desplaci entre municipis amb bici o a peu, ja que els nous camins són més ràpids que el cotxe o el transport públic", i ha assegurat que el Llobregat era, fa 15 anys, un espai per a deixalles i que estava d'esquena a la ciutat.
"Quan la gent ho coneix, ho descobreix i ho comença a usar, ho comença a defensar. Es produeix una activació social que desencadena els processos perquè els polítics i les administracions actuïn per recuperar aquests espais", ha defensat.
INFRAESTRUCTURA VERDA
Els treballs en aquesta infraestructura verda es basen en els beneficis ambientals i de salut per als habitants de l'entorn, a més d'afavorir l'accessibilitat i l'apoderament de la ciutadania en aquests espais oberts, ja que el parc afavoreix la connexió dels territoris i uneix municipis.
D'altra banda, el projecte connecta el Parc Riu Llobregat amb la xarxa de parcs, com el de Bellvitge, el parc del riu Llobrgeat del Prat del Llobregat o el de Collserola, per la qual cosa el riu es converteix en un eix vertebrador i estructurats dels espais verds de l'entorn metropolità.
VALOR ECOLÒGIC
La tècnica responsable del manteniment del riu Llobregat de l'AMB, Montserrat Arbiol, ha recordat el notable passat industrial del riu Llobregat: "Abans era una espècie de claveguera", i ha afirmat que l'objectiu de l'AMB és retornar i apropar el riu als ciutadans, així com donar a conèixer el valor ecològic, ambiental i de salut que ofereix aquest espai.
Arbiol ha explicat que l'entitat metropolitana treballa en una gestió "lleu i suau" del parc per afavorir l'autoregeneració del riu amb espècies autòctones, així com evitar l'ús de productes fitosanitaris, a més d'impulsar programes d'educació ambiental sobre les aus, mamífers, rèptils, amfibis i insectes que habiten la zona, entre altres.
"Es tracta de nou model d'espai públic de connexió de la infraestructura verda metropolitana i dels espais verds potencials, que millora la connectivitat dels ciutadans i que, gràcies a l'aigua, vertebra el territori", i ha defensat el paper clau del Llobregat en el desenvolupament econòmic, industrial i de les infraestructures de tota la zona.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
