MADRID/BARCELONA 11 des. (EUROPA PRESS) -
Edils d'Habitatge dels denominats 'ajuntaments del canvi' de València, Cadis, Zaragoza, Santiago, la Corunya, Barcelona i Madrid han presentat aquest dilluns les al·legacions corresponents al Pla Nacional d'Habitatge 2018-2021 davant el Ministeri de Foment. Entre les quals es troba demanar 2.000 milions d'euros d'inversió pel 2018 o la modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans.
Els regidors de municipis governats per les candidatures de confluència en les quals s'integra Podem s'han reunit al Ministeri de Foment amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, per presentar aquestes al·legacions.
En concret, es tracta de José Manuel Calvo (Madrid), Josep Maria Montaner (Barcelona), Eva Tubío (Cadis), María Oliver (València), Jorge Duarte (Santiago), Xiao Varela (la Corunya) i Pablo Híjar (Saragossa).
Segons han afirmat els regidors a Europa Press, l'objectiu d'exigir més inversió és "equiparar Espanya amb la resta de països europeus quant a polítiques d'habitatge", les quals són, segons el seu parè, "un dret fonamental recollit a l'article 47 de la Constitució espanyola". "El problema d'emergència habitacional el seguim tenint totes les ciutats i creiem que és un error del Pla Nacional d'Habitatge", ha apuntat la regidora valenciana.
A més, han explicat que, a l'actualitat, la despesa destinada a habitatge de l'Administració General de l'Estat suposa el 0,059% del PIB, la qual cosa equival a 467 milions d'euros el 2017. Han assegurat també que si continua amb la tendència actual de retallades en matèria d'habitatge, que han suposat una reducció de 1.000 milions d'euros en els últims vuit anys, les polítiques públiques d'habitatge desapareixeran en cinc anys.
LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS
D'altra banda, els ajuntaments també han proposat canviar la Llei d'Arrendaments Urbans ja que, segons ells, s'ha demostrat que en moltes ciutats la reducció a tres anys que es va dur a terme en l'última actualització de la llei ha conduït a pujades dels preus molt per sobre de la capacitat adquisitiva de la ciutadania.
Per això, han aprofitat la reunió amb Gómez-Pomar per demanar que s'allargui la durada mínima dels contractes de tres a cinc anys, la qual cosa suposa modificar el marc legal i normatiu que protegeix els inquilins. "Hem insistit que per als propietaris és millor cinc anys que tres perquè en tres anys no es pot fer cap projecte familiar", ha afegit Montaner.
FOMENT ESTUDIARÀ "ELS SUGGERIMENTS"
Per la seva banda, Gómez-Pomar ha recalcat que "la reunió ha estat cordial i oberta" i ha insistit que el Pla Nacional d'Habitatge 2018-2021, el qual té "un marcat caràcter social", és "fruit d'un alt consens per part de les comunitats autònomes". El Govern central encara no ha respost les peticions dels ajuntaments, encara que ha assegurat que Foment "estudiarà tots els suggeriments".
La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va aprovar al desembre del 2016 l'engegada del nou Pla Nacional d'Habitatge per al període 2018-2021. Aquesta iniciativa suposa la continuació del Pla Nacional d'Habitatge desenvolupat entre els anys 2013 i 2016, a més prorroga les ajudes durant l'any 2017 a causa de la impossibilitat de signar un pla cuatrienal per trobar-se el Govern central encara en funcions quan expirava el termini de l'anterior pla.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
