ACN
Lleida.-Vuit documentals de sis nacionalitats competiran a la Secció Oficial de Documentals de la 25a Mostra de Cinema Llatinoameric de Catalunya. Són 'Yeses' (Espanya) de Miguel Forneiro, 'Miró. Las huellas del olvido' (Argentina\/Equador) de Franca G. González, 'Madame Cinéma' (Veneuela) de Jonathan Reverón, 'Charco. Canciones del Río de la Plata' (Argentina) de Julián Chalde, 'Espero Tua (re)volta' (Brasil) de Eliza Capai, 'Viaje a los pubelos Fumigados' (Argentina) de Fernando Solanas, 'The Smiling Lombana' (Colmbia) de Daniela Abad i 'Los 120, la Brigada del Café' (Argentina) de María Laura Vasquez. La Mostra est organitzada per l'Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoameric de Lleida i se celebrar a la capital del Segri del 6 al 13 de juny.
Les projeccions de tots els títols seran a l'Espai Funatic i les Sessions especials de documentals es projectaran a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera (CCCT) del Campus de Cappont, un espai que, segons els organitzadors, contribueix a facilitar el seguir arribant a tota la comunitat universitria. Les projeccions estan obertes a tot el públic.El jurat de la Secció Oficial de Documentals estar format com en aquests darrers anys, per docents de la Universitat de Lleida. Concretament, per Olga Bernad, psicopedagoga, doctora i coordinadora del Doble Grau en Educació Infantil i Primria de la facultat d'Educacio i Treball social de la UdL; Moisés Selfa, Filleg, doctor i Professor de Didctica de la Llengua i la Literatura al Departament de Didctiques Específiques de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida; i Beatriz Gómez, doctora i coordinadora del grau en Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida.YESES (Espanya) de Miguel Forneiro (72') 2019'Yeses' explica la histria de dones amb "vides tortes", tancades entre parets grises, en silenci, adormides. Dones que no veuen créixer els seus fills. Dones jutjades i condemnades, que es mouen en una prima línia, entre víctimes i agressores. Fa trenta anys, a Yeserías, antiga presó de dones, Elena Cánovas, funcionria de presons i recentment graduada en Interpretació i Direcció per la RESAD, es va animar a trencar els murs i a portar el teatre a la presó, creant amb les internes del penal el grup "Teatre Yeses". Ara, Miguel Forneiro ho explica en un documental. L'any 1989, Forneiro va comenar a treballar en el sector audiovisual, tant en llargmetratges, com en cinema publicitari i sries de ficció per a televisió. Actualment és el director de producció de la srie de TVE 'Cuéntame cómo pasó'.MIRÓ. LAS HUELLAS DEL OLVIDO (Argentina\/Equador) de Franca G. González (90') 2018'Miró. Las huellas del olvido' se situa al nord de la Pampa, a Argentina, on va existir un poble que avui jeu tapat per la soja. La seva vida es va tallar abruptament el 1912 i molt poc va sobreviure d'ell en la memria dels pobladors de la zona. Fa quatre anys, els nois d'una escola rural van descobrir que alguna cosa brillava en la plana. Eren milers de fragments escampats i remoguts per l'arada. 'Miró' excava en aquest passat ocult i inabastable. 120 anys després, alguna cosa prem per emergir sota un horitzó de planes infinites. All on la soja reina, el que es lliura és una batalla més en la constant licitació del cinema contra l'oblit.Franca González és guionista, productora i realitzadora de cinema documental. Els seus films han estat reconeguts per l'Acadmia d'Arts i Cincies Cinematogrfiques (Arg), Argentores, IBERMEDIA, INCAA, UNESCO i han competit en nombrosos festivals internacionals: BAFICI, DocLisboa, Mlaga, Tolosa, Vancouver, l'Havana, Leipzig i \/ o. Va ser becria del FNA, de l'CALQ (Canad) i del Canadian Studies Program.MADAME CINÉMA (Veneuela) de Jonathan Reverón (70') 2018'Madame Cinema' explica la histria de Margot Benacerraf, la pedra fundacional del cinema veneol i una de les gerents culturals més importants de la contemporanetat veneolana. Fundadora d'organismes que van atendre la necessitat de molts creadors veneolans, la Cinemateca Nacional de Veneuela no hagués existit sense la formació i experincia que Benacerraf va obtenir a París sota la mentoria d'Henri Langlois, fundador de la Cinemateca Francesa. La protagonista ha estat artífex de molts somnis i ha estimulat incansablement a tots amb la seva passió pel set art. Aquesta és una pellícula que busca traar l'evolució de l'ofici a Veneuela i el món, comptant amb imatges indites del seu arxiu personal i la revelació d'un ric anecdotari que es tradueix en patrimoni cultural de Veneuela. Pablo Picasso, Luis Buñuel, Alejo Carpentier, Henri Langlois, María Teresa Castillo, Alejandro Otero, Gabriel García Márquez, Armando Reverón i Miguel Otero Silva són només algunes de les personalitats i amics que Margot ha sobreviscut.CHARCO, Canciones del Río de la Plata (Argentina) de Julián Chalde (77') 2018'Charco' és un llargmetratge documental sobre la música argentina i uruguaiana, que inclou a més de 70 destacats artistes rioplatenses (Fito Páez, Jorge Drexler, Gustavo Santaolalla, Hugo Fattoruso i Pedro Aznar entre ells). Es va rodar durant cinc anys en diverses localitzacions de Buenos Aires i Montevideo, retratant tots els paisatges musicals de la regió, provinents del Tango, el Rock, la Murga, el Candombe, la Cumbia i la Milonga.'Charco' ha guanyat el Premi Gardel 2018 a la Millor Banda de So per a Cinema i TV; Guanyadora del Premi Argentí a la Creativitat Cultural, atorgat pel Ministeri de Cultura de la Nación; Distingida com a producte estratgic per la Cancelleria Argentina, en vistes a la postulació conjunta d'Uruguai i Argentina al Mundial de Futbol 2030; Seleccionada com a part del programa 2018 del British Council.ESPERO TUA (RE)VOLTA (Brasil) de Eliza Capai (93') 2019Eliza Capai és una documentalista independent que se centra en la representació social. Problemes i pensament sobre maneres creatives de producció, narració i distribució. El seu primer llargmetratge, 'Here ls So Far' (2013) es basa en trobades amb dones durant un viatge de set mesos per l'frica. La seva segona pellícula, "La tortuga i el tapir" (2016), investiga les gegantines plantes hidroelctriques construdes i planejades enmig de la selva amaznica durant la pitjor sequera del Brasil en dcades.Ara, amb 'Espero Tua (Re)volta' se centra en les protestes estudiantils al Brasil des del 2013 fins a l'elecció del nou president, Jair Bolsonaro, el 2018. El documental tracta la crisi econmica i social del Brasil, que es va aprofundir en l'última dcada i que va fer que els estudiants sortissin al carrer i ocupessin centenars d'escoles, exigint educació pública i posar fi a les mesures d'austeritat. Inspirat per la veu collectiva del moviment en si, el documental est narrat per tres estudiants de secundria, que representen punts centrals de la seva lluita. L'empenta dels narradors per l'espai i el temps exposa els conflictes del moviment i demostra la seva complexitat.VIAJE A LOS PUEBLOS FUMIGADOS (Argentina) de Fernando Solanas (98) 2018El cinema és un mirall del seu temps i de la política d'un país al qual tracta de desemmascarar davant l'espectador, explica Fernando Solanas. També és producte dels processos polítics que el regulen i utilitzen, en major o menor mesura, com a eina de difusió i persuasió collectiva. Aquesta fusió que va esclatar com a model als anys seixanta i setanta va generar innombrables pellícules i documentals apassionadament militants i revolucionaris, com va ser 'La hora de los Hornos' (1968), de Fernando "Pino" Solanas i Octavio. Després del seu pas pel Festival Internacional de Cinema de Berlin -secció Berlinale Special- i el Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (Bafici) 2018, el seu últim treball posa en agenda un tema sensible i preocupant: la contaminació ambiental per les fumigacions amb agrotxics sobre els aliments que ingereix la població mundial.THE SMILING LOMBANA. (Colmbia) de Daniela Abad (90) 2018És un documental sobre l'avi de la directora, l'artista Tito Lombana. La realitzadora fa un retrat d'ell en el que enfronta els llums i ombres de la seva família i al mateix temps del seu país. El que al comenament sembla ser la histria del prometedor i jove artista Tito i la seva relació amb una italiana intelligent i liberal, es comena poc a poc a vestir d'ombres. A través dels testimonis de la seva dona, la seva família i les persones que el van conixer, el personatge revela els seus plecs. Tito Lombana, qui va renegar del seu país quan va marxar a estudiar a Europa, va acabar atrapat en les seves immenses contradiccions. La seva figura condensa la tragdia d'una societat que va decidir lliurar-se a la vorgine de l'xit i el diner rpid, sense mesurar els danys immediats i futurs d'aquesta decisió. Per el personatge central d'aquest documental també és l'home que, en solitari, assumeix el preu dels seus actes, i com pot arribar a canviar el destí de les persones que l'envolten.LOS 120, LA BRIGADA DEL CAFÉ. (Argentina) de María Laura Vasquez (69') 2018Al 1985, 120 joves argentins van viatjar fins a Nicaragua, amb la finalitat de realitzar tasques de recollecció de caf per a collaborar amb l'economia d'aquell país, molt perjudicat per la guerra imposada pels EUA. Immediatament a l'Argentina, la dreta conservadora, els mitjans hegemnics i les forces diplomtiques van demonitzar aquesta iniciativa solidria i van fer tot el possible perqu aquesta acció fracassés. En canvi, aquest viatge es va fer i va significar per aquest contingent una experincia que els va canviar la vida per sempre més. 31 anys després, quatre brigadistes van decidir tornar a Nicaragua a recórrer els espais d'aquesta histria. En aquest context és on es reviuen els debats sobre el passat i sorgeixen disputes internes a Nicaragua. Aquesta pellícula és el rescat del més bonic d'una generació que va donar el millor de sí mateixa per ajudar a construir una societat nova.
