Un estudi demostra el rol de la proteïna KAP en el control de desenvolupament de la síndrome metabòlica produïda per la ingesta d’una dieta rica en greixos
ACN
Barcelona.-Un estudi de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron ha demostrat que una proteïna produïda pel ronyó podria esdevenir diana terapèutica contra la síndrome metabòlica produïda per la ingesta d’una dieta rica en greixos. Segons l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron, la generació d’un model de ratolí transgènic en què el gen conegut com a kidney androgen-regulated protein (KAP) és sobreexpressat de forma específica a les cèl·lules del túbul proximal renal, el mateix lloc on s’expressa aquesta proteïna de forma endògena, ha posat en evidencia el paper de KAP en el control de la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. L'estudi, liderat per la doctora Anna Meseguer, cap del grup de recerca CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal del VHIR, s’ha publicat a la revista 'Scientific Reports', del grup Nature.
Els investigadors assenyalen que en estudis previs s'havien associat uns menors nivells de la proteïna KAP amb la nefropatia diabètica i l'aterosclerosi, dues patologies que conviuen amb la síndrome metabòlica. La doctora Meseguer assegura que el model de ratolí transgènic de KAP "ha permès observar que la sobreexpressió d’aquesta proteïna al ronyó protegeix de la resistència a la insulina, la hipertensió, l’esteatosi hepàtica i la inflamació del teixit adipós, induïdes per una dieta obesogènica rica en greixos”. En un sistema cel·lular, els autors del treball també demostren que la proteïna KAP actua prevenint la producció de Il-6 per TNF?, via clau i molt rellevant en el desenvolupament de la síndrome, segons subratllen els investigadors. Així mateix, es demostra que aquesta proteïna és secretada a l'espai extracel·lular, atribuint-li un efecte hormonal en teixits diana com l’adipós i, possiblement, el fetge.L'estudi, juntament amb treballs previs del mateix grup, posen de manifest que la proteïna KAP, específica del ronyó, te un paper clau en la inducció i l’activació de diverses vies extrarenals relacionades amb malalties cardiovasculars i metabòliques de gran impacte, tant en la salut de la ciutadania com en la despesa sanitària, com ara l’obesitat i la diabetis. En aquest sentit, aquesta proteïna podria constituir una bona diana terapèutica per combatre la síndrome metabòlica.Aquest i altres treballs del grup demostren de forma clara el paper de la KAP, i en conseqüència del ronyó i dels andrògens, en el control de la malaltia cardiovascular i la diabetis tipus 2. El ronyó deixa de ser un element passiu en la malaltia per convertir-se en element actiu en el control de la mateixa, assenyalen els investigadors. En el treball també hi ha col·laborat el doctor Josep Villena, responsable del laboratori de Metabolisme i Obesitat de la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR.La síndrome metabòlicaSegons l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, la síndrome metabòlica es pot definir com un conjunt de desordres metabòlics derivats, en part, d’uns hàbits de vida poc saludables, com per exemple el sedentarisme i una ingesta calòrica excessiva i poc equilibrada. Actualment, la síndrome metabòlica comença a qualificar-se d'epidèmia global, ja que afecta el 30% de la població adulta en països occidentals i un 44% de ciutadans dels estats Units de més de 50 anys. La síndrome metabòlica augmenta el risc de patir una malaltia cardiovascular o de desenvolupar diabetis tipus 2. A nivell cel·lular i molecular això es deu als efectes com la inflamació crònica en el teixit adipós, imprescindible en el desenvolupament de disfuncions metabòliques relacionades amb l'obesitat, la resistència a la insulina, la disfunció renal endotelial o l'estrès oxidatiu, entre altres.
