L'amiloïdosi familiar és una malaltia rara sistèmica causada per mutacions en el gen que codifica per a la transtiretina i que afecta unes 50.000 persones al món
ACN
Barcelona.-L’Hospital Clínic i el Vall d’Hebron han participat en un estudi internacional que demostra l’eficàcia d’un nou tractament farmacològic per a l’amiloïdosi transtiretina (TTR), la forma més comú d’amiloïdosi familiar. Es tracta de l’Inotersen, un inhibidor oligonucleòtid antisentit (ASO) de segona generació, que inhibeix la producció d'amiloïdosi transtiretina al fetge. L’amiloïdosi transtiretina és una malaltia rara sistèmica causada per mutacions en el gen que codifica per a la transtiretina (una proteïna) i que afecta unes 50.000 persones a tot el món. L’esperança de vida és de 3 a 15 anys i la presència de cardiomiopaties s’associa a un pitjor pronòstic. L’Inotersen, un inhibidor oligonucleòtid antisentit (ASO) de segona generació. Es tracta d’un fàrmac que inhibeix la producció d'amiloïdosi transtiretina al fetge
Josep M. Campistol, nefròleg i director general de l’Hospital Clínic, i Josep Gámez, neuròleg del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, són coautors de l’estudi publicat a la revista 'New England Journal of Medicine'.El fetge és la principal font de la proteïna TTR i, en aquest tipus d’amiloïdosi, tant la proteïna normal com l’alterada s’acumulen en forma de dipòsits de substància amiloide en els nervis perifèrics, el cor, el ronyó i el tracte gastrointestinal. Així, apareixen les diferents formes de la malaltia, com la polineuropatia (afectació al cervell) o la cardiomiopatia (afectació al miocardi). Campistol ha explicat que fins ara les úniques opcions de tractament eren el trasplantament de fetge o l’ús de fàrmacs per estabilitzar la proteïna circulant i evitar, així, la formació de dipòsits. Tot i això, en molts dels pacients la malaltia continua progressant, afegeix. Un nou tractament farmacològic per reduir la TTR en sang En l’estudi s’han avaluat l’eficàcia i la seguretat de l’Inotersen, un inhibidor oligonucleòtid antisentit (ASO) de segona generació. Es tracta d’un fàrmac que inhibeix la producció d'amiloïdosi transtiretina al fetge. S’uneix al microRNA de la TTR, redueix la producció tant de proteïna TTR normal com patològica i és de fàcil administració, ja que s’administra per via subcutània un cop a la setmana. En l’estudi internacional de fase III hi van participar 172 pacients amb polineuropatia amiloïdoòtica familiar per transtiretina en presència o absència d’afectació cardíaca. Els resultats revelen que el tractament millora la malaltia neurològica i la qualitat de vida dels participants, independentment de l’estadi en que es trobés la malaltia o la presència o no de cardiomiopatia. La trombopènia (disminució en el recompte de plaquetes) i l’afectació glomerular (inflamació dels petits filtres del ronyó, els glomèruls), que van aparèixer en un 3% dels pacients en cada cas, van ser els efectes adversos més freqüents i es van controlar amb un sistema de seguiment més exhaustiu.Josep Gámez, que també és coordinador a Vall d’Hebron del CSUR en Malalties Neuromusculars Rares i de la European Reference Network on Neuromuscular Diseases, ha assenyalat que Inotersen és una teràpia gènica que permet administrar per via subcutània oligonucleòtids que afavoreixen la degradació del microRNA de la proteïna TTR i així es redueix la producció hepàtica de TTR. La teràpia gènica bloqueja la producció de TTR En un segon article s’han estudiat l’eficàcia i el perfil de seguretat del Patisiran, un RNA d’interferència (RNAi) dirigit al fetge per bloquejar específicament la producció de TTR. Aquest tipus de fàrmacs es basen en un procés natural de les cèl·lules per silenciar gens i, en aquest cas concret, el RNAi ajuda a eliminar la proteïna circulant i a reduir els dipòsits d’amiloide en teixits perifèrics. En aquest estudi hi han participat Josep M. Campistol i Juan Buades, especialista de medicina interna i coordinador del grup multidisciplinar d’amiloïdosi hereditària per transtiretina de l’Hospital Universitari Son Llàtzer de Mallorca. Un total de 225 pacients amb amiloïdosi transtiretina han participat en aquest estudi de fase III i els resultats demostren que aquest tractament millora les diverses manifestacions clíniques de la malaltia, així com la qualitat de vida, l’estat nutricional i l’autonomia dels pacients. Campistol assenyala que “tant el tractament farmacològic com la teràpia gènica alenteixen la progressió de la malaltia i milloren la qualitat de vida dels pacients, sigui quin sigui l’estadi en el que es trobi la malaltia”.
