Amb impressores 3D es creen productes que contenen cucs en pols i que són rics en protenes
ACN
Tarragona.-Un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investiga maneres per introduir els insectes en la nostra dieta. Es tracta duns animals amb un alt contingut en protenes que podrien servir com a complement alimentari. Els productes que ja hi ha al mercat principalment estan destinats a esportistes delit per la voluntat és estendrels a tota la població. Una de les claus és que en els aliments no es percebi la presncia dels insectes, ja que causen repulsió a molta gent. Per aquesta raó els cucs i els escarabats es converteixen en pols, que es combina amb altres ingredients per crear una massa que mitjanant una impressora 3D permet transformar-ho, per exemple, en una galeta. La intenció és crear una empresa daquí un parell danys i comercialitzar els aliments.
Sílvia De Lamo és la professora agregada al departament denginyeria química que lidera la investigació. Forma part del grup de recerca Food, Innovation & Engineering, integrat per set persones. En la línia dalimentació amb insectes són ella i dos estudiants més. A un dels laboratoris de lEscola Tcnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) del Campus Sescelades de Tarragona tenen una petita granja. Separats en calaixos hi ha els animals, amb els quals experimenten. Nestudien com pot canviar la seva composició química en funció de lalimentació que reben. Aix els és molt útil per determinar com han de ser els insectes que faran servir pels productes que crearan. No tots els insectes tenen el mateix contingut de lípids i micronutrients com el calci, el zinc i el ferro. També hem de saber en quina fase metamrfica ens els podem menjar, explica De Lamo. La científica concreta que els continguts de protena són bastant elevats, sobre el 50%, el que es pot traduir en uns 25 grams de cada 100. Mentre ensenya una barreta energtica exposa que pot ser un producte molt indicat per als esportistes, i est pensat per substituir els productes basats en protena lctica.De fet, la introducció daquests aliments ja ha comenat. En alguns supermercats es pot trobar pols duna varietat de cuc per condimentar, i en pasos com Holanda la gamma de productes i la investigació és més mplia. Fins i tot ja hi ha granges dinsectes destinats al consum hum. De Lamo reconeix que aquí sest en un estadi inferior, per la voluntat és créixer. Una de les maneres de fer-ho és a partir de la innovació en el disseny dels productes. A la URV treballen amb impressores 3D. Creem noves formulacions en base a insecte per veure si realment podem crear fórmules atractives, apunta la investigadora. A més, creu que les impressores 3D sestendran a les llars i faran les funcions de robot de cuina, fet que permetr crear aliments personalitzats. Com hi ha un cert rebuig en el consum dinsectes, si el producte conté polsim dinsecte li podem donar una forma atractiva, i com que la impressora diposita per capes li podem donar un toc cruixent, concreta. Així, pensant en el comprador final, cuinen galetes amb forma de papallona o de llangardaix. Detectar el frauUna altra de les vessants de la investigació és poder desenvolupar un sistema per poder lluitar contra el frau. En un mbit on hi ha tant camp per córrer com és el de lalimentació amb insectes, cal garantir al consumidor que all que menja és realment el que vol i el que ha comprat. Hem de desenvolupar tcniques per evitar fraus i adulteracions, per saber exactament quina espcie dinsecte estem fent servir i en quina concentració, apunta De Lamo. Per fer-ho disposen de tecnologia. Tan sols han de triturar el producte amb un morter i posar-lo en un aparell que nanalitza la composició química i la trasllada a lordinador, on mitjanant un programa poden extreure informació valuosa. La via de lautentificació i certificació dels aliments és una de les que esperen obtenir un rendiment econmic en el futur. La intenció a uns dos anys vista, quan hagin acabat la recerca, és crear una empresa spin-off de la URV. En aquest tipus diniciatives la universitat hi aporta una inversió per crear-la i es queda amb un percentatge del valor, mentre que laltra part laporten els investigadors que la impulsen. Tenir finanament públic ens ajuda a generar recursos per poder-les fer, per també hi hem de posar diners nosaltres, remarca De Lamo. Si el projecte tira endavant, a la investigadora també li agradaria tenir una vessant sobre el disseny de producte per poder-los crear i comercialitzar.
