Lobjectiu és traslladar lobrador que tenen al Bergued fins a Osona i ubicar-lo al costat dels ramats
ACN
Vic.-Dos socis osonencs han comprat una trentena de búfales amb lobjectiu de dedicar-la en exclusiva a lelaboració de formatges. David Blanco i Carles Torrenegra fa alguns anys van comprar la formatgeria Bauma, al Bergued, i van agafar el relleu de lamo, en Toni Chueca, a qui ja venien llet de les cabres dels seus ramats. Ara, lobjectiu és ampliar el ventall de formatges que ja produeixen obrint el mercat a la incorporació de la llet de búfala. La llet, per, no arribar fins daquí uns mesos perqu tot just fa alguns dies les han comenat a inseminar. La filosofia de Blanco i Torrenegra amb les búfales és la mateixa que amb les cabres que ja tenen i, per tant, només utilitzaran llet dels seus animals per a lelaboració dels formatges.
Osona és, després de lEmpord, el segon territori a Catalunya en apostar per la llet de búfala amb lobjectiu delaborar-ne formatges. David Blanco i Carles Torrenegra encara hauran desperar uns mesos perqu els vedells de les búfales que van portar dItlia neixin. Passats els deu mesos de gestació, les búfales produiran uns dotze litres de llet al dia, molt menys que les cabres. Blanco ha explicat que el rendiment que donen les búfales és molt menor si es compara amb altres animals com les cabres o les vaques, per malgrat aix, aquest detall no els preocupa i laposta que fan és per fer els formatges que els permeti la llet de qu disposen. Les búfales shan adaptat molt bé a la granja als afores de Vic, ha explicat Blanco. Tot i que all que més els molesta és el sol directe, i volen ombra i molta aigua. Són animals molt tafaners i també molt dcils, ha explicat.Les búfales tenen un punt de singularitat que ens permetr diferenciar-nos de la resta de formatges, ha assenyalat David Blanco. El propietari -a mitges- de les búfales ha explicat que també els sedua la idea de no caure en all que ja est massificat i que ja té tothom. Les cabres ja són un sector minoritari, i les búfales encara són més singulars, ha destacat. En un moment en qu la llet de vaca no té bona premsa i les alternatives ja siguin vegetals o daltres espcies- es van menjant mercat, Blanco i Torrenegra són conscients dels avantatges que suposa laposta per la llet de búfala. Duna banda, esdevé una bona opció per a intolerants a la lactosa, ja que aquest tipus de llet en conte molt poca de forma natural. A més, si el formatge és madurat, la lactosa desapareix. Daltra banda, la tria també sha fet perqu es tracta dun animal que no ha estat tan manipulat genticament com la vaca, per exemple, i aix fa que les malalties relacionades siguin menors o en qüestions com els parts no requereixin assistncia ni tampoc tinguin problemes a les potes. Amb la llet de búfala, un dels productes més comuns és lelaboració de formatge de tipus mozzarella. David Blanco ha explicat que aquest, per, dentrada no és el seu propsit. La intenció del formatger és més aviat apostar per la producció de formatges de llargues maduracions. A nivell organolptic, la búfala potencia molt més un gust com de mantega, i és un formatge que per les pastes filates dona molt de joc. Blanco destaca que ells fabriquen formatges amb la llet dels ramats que tenen. Aix, els permet treballar a dues munyides, que en largot vol dir que la llet munyida al matí i a la tarda es processa a lobrador lendem al matí mateix. En qüestió de gust aix es nota moltíssim, ha destacat David Blanco. Treballar amb una llet tan fresca és la clau, ha destacat. Trasllat de la formatgeria a la comarca dOsonaAra mateix Formatgeria Bauma es troba a Borred (Bergued), per els ramats de cabres i la granja de búfales subiquen a Osona, a 80 quilmetres de distncia. Encara que la llet es munyi cada dia, els litres de llet de cabra han de pujar al Bergued per ser transformats en formatge. Després, els formatges baixen a una empresa, també osonenca, que es dedica a lemmagatzematge de les peces fins que es distribueixen. Amb la voluntat de salvar unes distncies innecessries, David Blanco i Carles Torrenegra construiran la formatgeria a Hostalets de Baleny, en la mateixa finca on tenen un dels seus ramats de cabres. Quan tinguem la formatgera a Osona fins i tot ens plantegem treballar amb llet crua a temperatura de munyida, ha explicat Blanco. Tot i que amb les actualitzacions que marca la normativa, la intenció és desmuntar i muntar la formatgeria que tenen a Borred i traslladar-la als Hostalets per conservar la maquinria i mantenir els processos artesanals, ha apuntat David Blanco. Cabra, búfala i ovellaLa intenció de David Blanco i Carles Torrenegra és seguir creixent, segons les nostres possibilitats. Si van comenar amb les cabres i ara han ampliat amb les búfales, la tercera pota del projecte seran les ovelles. Amb tot, lambiciós projecte dabastir la formatgeria amb la llet de cabres, búfales i ovelles prpies no ser immediat. Blanco ha explicat que de moment, aquest any, la intenció és consolidar el projecte de les búfales i el trasllat de la formatgeria del Bergued a Osona. Un dels dos socis, en Carles Torrenegra, també sencarrega de produir el menjar que donen als ramats als camps que tenen a la comarca. Nosaltres controlem el menjar que donem als animals, controlem la nostra llet i, després, si som capaos de treure un formatge bo, arribarem a tancar el cercle. I quan tinguin la formatgeria a Osona, el formatge no ser km 0, ser menys 0, ha bromejat. Lobjectiu és fer territori, ha afegit. Aquesta filosofia no lliga gaire amb fer grans produccions. El nostre client sap que la llet és estacional, ha explicat David Blanco. A més, una gran producció costa de controlar tant com estem fent nosaltres. Daltra banda, també implicaria mecanitzar-se i, en aquest sentit, tenen clar que no volen renunciar als processos artesanals. Lempresa Formatge Bauma segueix elaborant els formatges que feia el seu amo i creador, Toni Chueca, de forma artesana des de lany 1980. Entre els que tenen més sortida i els que han estat més premiats hi ha el Carrat de cabra o la varietat Garrotxa. Els nous propietaris de la formatgeria han mantingut les varietats que lantic patró elaborava de forma artesanal i nhan afegit de noves. Entre les novetats denguany shi pot trobar un formatge de cabra amb ratafia o un formatge tou de castanya fruit de la collaboració amb els productors de Castanya de Viladrau.
