Publicado 30/1/2019 14:13:22 +01:00CET

La Unitat d'Arrítmies de l'hospital Josep Trueta atén 853 pacients durant el primer any de funcionament

El cap de servei de Cardiologia destaca que ha perms fer procediments i intervencions que abans es derivaven a Barcelona

ACN

Girona.-La Unitat d'Arrítmies de l'hospital Josep Trueta de Girona ha ats 853 pacients durant el seu primer any de funcionament. Entre d'altres, al llarg d'aquests mesos els metges de la nova unitat han implantat 247 dispositius cardíacs (com ara desfibrilladors o marcapassos) i han dut a terme 146 ablacions (un procediment que crema el focus que genera les arrítmies i el desconnecta de la resta del cor). El cap de servei de Cardiologia del Trueta, Ramon Brugada, destaca que la nova unitat ha perms fer a Girona procediments i intervencions que abans, necessriament, s'havien de derivar cap a Barcelona. "El salt qualitatiu ha estat espectacular", destaca. Al llarg d'aquests mesos, de totes les intervencions que ha fet la nova Unitat d'Arrítmies, només s'han registrat complicacions en tres casos, que s'han resolt satisfactriament.

La Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Trueta va entrar en funcionament el mes de desembre de 2017. Es compon de la nova sala d'electrofisiologia, dotada amb aparells d'última generació, que va permetre iniciar al Trueta procediments que fins aleshores no es feien a Girona. També compta amb la sala de marcapassos, on s'implanten aquests aparells (activitat que fins aleshores es realitzava als quirfans). Durant aquest primer any de funcionament, a la Unitat d'Arrítmies s'han ats 853 pacients. D'aquests, 524 han rebut atenció a nova sala d'electrofisiologia. A 207 se'ls ha indut una arrítima per veure la causa de les palpitacions i, d'aquests, a 146 se'ls ha fet una ablació. D'altra banda, des de la unitat també s'han dut a terme 247 intervencions per implantar-los algun tipus de dispositiu cardíac (sobretot, marcapassos i desfibrilladors).Els estudis electrofisiolgics són procediments diagnstics que consisteixen en la inducció d'arrítmies als pacients que pateixen taquicrdies supraventriculars, per determinar quina és la causa que els provoca les palpitacions. Segons els resultats de l'estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments (com ara les ablacions).L'ablació és un procediment pel qual es crema, mitjanant calor, el focus que genera les arrítmies, de manera que aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90 % dels pacients als quals s'ha fet una ablació no tornen a tenir arrítmies. "Així doncs, es pot dir que l'efectivitat del tractament és molt alta", subratllen des del Trueta.En aquest primer any, a l'hospital s'han fet un total de 146 ablacions, de les quals 115 han estat convencionals i 31, complexes. En aquests últims casos, les arrítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tcnica: cal fusionar una imatge radiolgica (d'una tomografia computada [TC] o d'una ressonncia magntica [RM]) amb l'electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en qu cal la intervenció d'enginyers. A aquest tipus d'ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals, el pacient ha de ser sedat i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnolgic.Des que est en funcionament la nova sala d'electrofisiologia de la Unitat d'Arrítmies també s'han implantat 247 dispositius cardíacs: 119 marcapassos (a pacients amb bradicrdia, freqüncia lenta del cor) i 78 desfibrilladors automtics implantables (DAI), (a pacients amb risc de mort sobtada, dels quals 27 són resincronitzadors cardíacs implantats a pacients amb insuficincia cardíaca avanada). També s'han implantat 13 resincronitzadors sense desfibrillador, 30 monitors Holter (a pacients que pateixen síncopes que cal monitorar durant uns anys) i s'han fet 7 reimplantacions d'elctrodes.A més d'aquests procediments diagnstics i teraputics que necessiten l'equipament de la sala d'arrítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats, com ara 30 cardioversions (descrregues elctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal), 10 tests farmacolgics per determinar si els pacients pateixen la síndrome de Brugada i 7 pericardiocentesis.Durant aquests primers mesos d'activitat, d'entre tots aquests procediments només s'han produt tres complicacions durant la implantació d'algun dels dispositius cardíacs, que es van resoldre satisfactriament. Els mesos de més activitat van ser els de juliol, setembre i octubre. Dels estudis electrofisiolgics s'ha determinat que els diagnstics més freqüents han estat les alteracions del ritme per taquicrdia (freqüncia accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent, i la prdua de coneixement o síncope.El volum d'activitat realitzada durant aquest any a la Unitat d'Arrítmies ha fet necessria la incorporació d'un nou electrofisileg a l'equip, que s'ha incorporat aquest mes de gener. A part, els professionals de la unitat també es fan crrec de les consultes específiques d'arrítmies i del seguiment dels malalts als quals se'ls ha implantat algun tipus de dispositiu. Una "gran millora" per als pacientsEl cap de servei de Cardiologia, Ramon Brugada, destaca la millora que ha suposat per als pacients la posada en marxa de la Unitat d'Arrítmies. En aquest sentit, explica que "estem donant servei a una població que abans havia d'anar a Barcelona". Així, els pacients als quals s'havia de fer un estudi electrofisiolgic "havien d'ingressar al Trueta, passar-hi una nit i l'endem anar amb ambulncia a algun hospital de Barcelona on els feien el procediment; després tornaven al Trueta, passaven una nit més i després anaven a casa". Ara, en canvi, "aquests pacients venen a les 8 del matí, els fem el procediment i són a casa a l'hora de dinar; amb sis hores, tenen tot el procediment acabat".Brugada afegeix que també ha suposat un salt qualitatiu per als pacients que s'han de sotmetre a la implantació d'algun dispositiu cardíac, especialment els DAI. "Aquests pacients abans havien d'ingressar dies, o fins i tot setmanes a l'hospital Trueta, esperant fins que en algun hospital de Barcelona els poguessin posar el desfibrillador", concreta el cardileg. Ara, precisa Brugada, si aquests pacients necessiten el DAI "els el posem aquí i ja est". '"El salt qualitatiu ha estat espectacular", conclou el cap del servei.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés