Publicado 10/11/2020 13:20CET

La unitat antidesnonaments de Barcelona: "Quan arriba el moment la família està sola i la propietat hiperrepresentada"

Un cartell reivindica que s'aturin els desnonaments durant una concentració el dijous 5/11/2020 (horitzontal)
Un cartell reivindica que s'aturin els desnonaments durant una concentració el dijous 5/11/2020 (horitzontal) - Blanca Blay (ACN)

Setze tècniques municipals acompanyen anualment més de 2.000 famílies amb una ordre de llançament

ACN

Barcelona.-Mediació fins a l'últim moment. Aquesta és la màxima amb què treballen cada dia les setze tècniques que integren el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i Ocupacions (SIPHO), més conegut informalment com la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona. Principalment són professionals -totes dones- que provenen del camp dels serveis socials i intervenen anualment en prop de 2.000 casos. La seva intervenció no sempre és garantia d'èxit però sí en la majoria de casos, explica a l'ACN la coordinadora de la unitat, Judith Cobacho. "Al final, el que fem és guanyar temps, no sempre acabem resolent tot el que voldríem però la funció d'acompanyament és molt important perquè la família no se sent sola", afirma.

Al llarg d'aquests anys, el servei ha acompanyat a més de 10.000 unitats familiars. Segons dades de l'Ajuntament, per exemple, només el 2019, aquesta unitat va atendre al voltant de 6.400 persones, entre les quals el 30% eren menors d’edat.Des que es va aixecar l'estat d'alarma i es van reactivar els desnonaments aquest any, les tècniques no han parat. Segons un informe recent del SIPHO, entre el 14 de setembre i el 23 d'octubre han tingut coneixement de més de 400 ordres judicials de desnonament que afecten més de 1.200 persones vulnerables, entre adults i menors. Dos casos diferents, a pocs carrersEl decret del Govern aprovat aquesta setmana, però, tampoc no ha servit per aturar els llançaments. Des de l'anunci fet el dimarts, l'equip municipal ha continuat assistint a desnonaments programats a diferents barris de la ciutat. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous al barri del Poble-Sec. La Beatriz i la Judith, les dues tècniques SIPHO del districte de Sants-Montjuïc, van intentar mediar en un matí en dos casos diferents de desnonament, a pocs metres de distància."Si no es pot arribar a un acord, que s'executi o no depèn molt de la situació de la família i també es té en compte si és d'un petit o gran tenidor", explica la Beatriz. En el primer, poc abans de les deu del matí al carrer Creu dels Molers, no hi va haver sort per als ocupants i es va acabar executant tot i l'intent fins al darrer moment d'aturar-lo. El pis era propietat d'un petit tenidor, no hi havia menors i tampoc no hi havia cap concentració veïnal. En el segon, per contra, el desnonament de la Claudia i els seus fills, a carrer Radas, sí que es va aturar. El pis on viu l família és d'un gran tenidor i alguns dels seus fills són menors. A més, hi havia un centenar de persones a la porta per donar-li suport en què estava programat el desallotjament, cap a les dotze del migdia.Segons dades de l'Ajuntament, un 90% dels casos de desnonament que els arriben s'aconsegueixen aturar per la tasca que es fa de les unitats municipals amb la mediació o pel paper conjunt amb moviments veïnals i socials. De fet, des del SIPHO reconeixen com la pressió dels sindicats i els moviments veïnals i per l'habitatge ajuda a parar sovint els desnonaments. La pressió dels moviments veïnalsEl portaveu de la PAH a Barcelona, Santi Mas de Xaxàs, posa en valor en declaracions a l'ACN el paper que fan des de l'entitat, que ara fa deu anys va aconseguir aturar el primer de molts desnonaments. Només l'any 2019, segons les dades de la PAH a Barcelona recollides per un informe de l'Observatori DESC, es van aturar 32 desnonaments derivats d'execució hipotecària, 138 derivats de la llei d'arrendaments urbans (LAU) i 73 conseqüències d'ocupació."Molts desnonaments, qui els acaba aturant realment és la ciutadania organitzada", assegura. A més, destaca que no només es fa activisme al carrer sinó que la PAH i altres entitats han aconseguit, d'alguna manera, fer política. "El decret que presenta la Generalitat s'agafa a la llei 24\/2015…", diu recordant com van ser-ne promotors. "Clarament sense la feina que s'ha fet al carrer, res d'això no hauria estat possible", conclou. Amb tot, també opina que el SIPHO és "la millor política d'habitatge que s'ha fet a Barcelona des de fa molts anys". "Ha estat un canvi molt substancial, abans estàvem absolutament soles", assegura Mas de Xaxàs.Segons ell, però, caldria reforçar el servei perquè "no arriben a tot" i "claríssimament" cal ampliar l'equip, que actualment compta amb 16 tècniques. Els tres districtes amb més casos, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, tenen dues tècniques de referència cadascun mentre que la resta de districtes en tenen una. Quan són casos complexos, però, de vegades hi va també un tècnic de serveis socials i en total són dues o tres persones.'A porta', el moment més delicat Sens dubte, el moment més delicat per mediar i el més difícil per a la família és precisament 'a porta', com diuen les tècniques, és a dir, en el mateix moment que el llançament està programat. Hi ha presència policial i sovint també veïns i organitzacions pel dret a l'habitatge concentrats esperant que arribi la comitiva judicial. "Intentem parlar abans amb l'advocat o el procurador i expliquem la situació en què es troba la família a la comitiva judicial perquè tinguin en compte la situació familiar", diu la Beatriz. Això, en cas que la comitiva hi accedeixi, ja que des del SIPHO recorden que la propietat no està obligada a fer-ho.Arribar a grans acords amb la propietat en aquest moment és difícil, per això s'intenta fer-ho sempre abans. En tot cas, la unitat intervé i acompanya la família. "Això és molt important perquè en l'acte últim, que és el llançament, la propietat es troba hiperrepresentada a través dels seus advocats, procuradors...i la família es troba molt sola", diu la Judith. "Moltes vegades genera nervis, la família no se sap explicar...i que hi siguem ajuda una mica a explicar la situació", afegeix la Beatriz. A més, part de la seva feina també consisteix en trobar un allotjament temporal per a la família si el desnonament finalment s'executa, i fins i tot pactar amb la propietat la recollida de les seves pertinences, que se sol fer en un altre moment i a través d'un servei de guardamobles de l'Ajuntament. És a dir, que s'activa un servei municipal per recollir les coses en la data fixada i en cas que la família s'allotgi temporalment a casa un familiar o una pensió i no tingui espai suficient, les pot guardar emmagatzemades en un espai. Servei "d'últim recurs"El moment de pèrdua d'habitatge, explica la Judith Cobacho, és una pèrdua "molt important". "Les persones ens apropiem de l'espai on vivim i un pis o un habitatge són molt més que quatre parets", comenta a l'ACN. És per això, que el SIPHO és un servei "d'últim recurs" dins del servei municipal de prevenció i acompanyament quan una persona té dificultats per fer front a l'habitatge. La principal tasca preventiva per evitar passar pel moment traumàtic que suposa viure un desnonament es fa des de les oficines d'habitatge i la unitat antidesnonaments intervé quan la mediació des d'habitatge no ha estat fructífera i queden només quinze dies per a la data de llançament. En aquests quinze dies les tècniques assumeixen el cas i intenten a contrarellotge reprendre la mediació treballant amb serveis socials per arribar a un acord amb la propietat. Les oficines d'habitatge, porta d'entradaLa porta d'entrada quan una persona es troba amb la possibilitat de perdre l'habitatge sol ser les oficines d'habitatge o els serveis socials o de vegades qui avisa serveis socials són els mateixos jutjats, per si es tracta d'un cas de vulnerabilitat. "Les oficines d'habitatge són el canal d'entrada", comenta a l'ACN Maite Domínguez, directora de l'oficina de l'Habitatge de Sants-Montjuïc. Des de les oficines s'ofereix un servei d'assessorament jurídic i mediació per arribar a diferents solucions possibles entre propietaris i ocupants de l'habitatge. "La funció principal és evitar la pèrdua de l'habitatge habitual", assegura, i per això fan una tasca molt "preventiva". "S'estudia cas per cas i es valora si s'inicia una mediació entre les parts", afegeix. En aquest recorregut es poden activar diversos recursos municipals per trobar la solució més adient. Els recursos van des d'ajuts econòmics per al pagament del lloguer fins a oferir a la propietat, per exemple, la cessió dels seu habitatge a la Borsa de Lloguer de Barcelona, que inclou l’accés a ajudes per cobrir deutes pendents de fins a 6.000 euros i ajudes a fons perdut per fer obres de rehabilitació a l’habitatge de fins a 20.000 euros.Si la propietat no vol arribar a cap tipus d'acord i hi ha una data de llançament, és llavors quan intervé el SIPHO. I si s'executa el desnonament, remarquen des d'habitatge, les persones no es queden al carrer, sinó que sempre es busca un recurs habitacional. En aquest sentit, el portaveu de la PAH creu que l'Ajuntament "podria fer moltíssim" amb el reallotjament de les famílies, ja que "a dia d'avui estan anant a pensions i albergs, que no són situacions dignes on viure per fer un projecte de vida". "No necessiten habitacions d'hotel, necessiten pisos", remarca. Més persones vulnerables per la crisi de la covid"La demanda per problemàtiques d'habitatge en els últims anys degut a l'augment dels preus del lloguer s'ha vist molt en augment i s'ha agreujat molt ara amb la problemàtica de la covid", diu Maite Domínguez. En aquest sentit, afirma que ha variat el perfil de persona que acut a les oficines d'habitatge i entre aquests nous perfils hi ha, per exemple, persones afectades per un ERTO.Santi Mas de Xaxàs té clar que el nivell de desnonaments que s'estan produint a tot l'Estat venen provocats "per la situació d'extrema vulnerabilitat" de moltes persones. "La pandèmia afecta totes les capes de la societat", avisa, assegurant que han vist persones més joves o autònoms que s'han apropat a la PAH en busca d'ajuda. Segons un informe de l'Observatori DESC, gairebé un 70% dels desnonaments totals del 2019 a Catalunya són de lloguer, un percentatge que supera el 80% a Barcelona ciutat. De fet, les oficines d'habitatge no només gestionen casos de desnonament, sinó que també atenen casos com ara dificultats per pagar el lloguer, la no renovació d'un contracte o l'assetjament immobiliari. El mateix informe, publicat al juny, ja advertia de les conseqüències d'una "onada de desnonaments" a la tardor. Des de Barcelona, el govern d'Ada Colau ha reclamat en les darreres setmanes i dies al govern espanyol que aturi tots els desnonaments de famílies vulnerables. Mentrestant, la ciutat continuarà despertant amb nous llançaments.

Contador

el més llegit

  1. 1

    La presó de Brieva proposa per unanimitat concedir el tercer grau a Urdangarin

  2. 2

    Abascal exigeix a Catalunya unes eleccions "en llibertat i igualtat de condicions" per a Vox

  3. 3

    Un manifestant accepta una condemna per desordres i 51.000 euros per lesionar dos mossos el 2019

  4. 4

    El PSOE, Unides Podem, ERC i el PNB aproven en comissió els pressupostos i els eleven al ple del Congrés

  5. 5

    Budó no descarta celebrar les eleccions catalanes en dos dies si hi ha un acord amb els partits

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés