Un estudi indica que la supervivncia s'incrementa a poc a poc i ja és d'un 60%, un 9% que a finals dels anys 90
ACN
Tarragona.-Unes 36.000 persones de la demarcació de Tarragona han patit algun cncer al llarg de la seva vida. És una de les conclusions de la monografia 'El cncer a Tarragona 2012-2014 i les seves projeccions', elaborada pel Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Cncer de l'Hospital Sant Joan de Reus i el Departament de Salut, i que s'ha presentat aquest dijous. L'estudi analitza l'evolució de l'impacte que ha tingut la malaltia en la població tarragonina. Així, es constata que la supervivncia mitjana als diferents tipus de cncer es va situar al 60% entre el 2010 i el 2014, un 9% més que en el període 1995-1999. Una tendncia que es mantindr en el futur, segons ha avanat el doctor Jaume Galceran, director del servei.
Els cncers més prevalents -és a dir, els més comuns- a la demarcació són el de mama (7.500 pacients), prstata (5.000), colon (4.000), bufeta urinria (3.500) i recte (1.500) i conjuntament suposen un 60% del total. Des del punt de vista evolutiu, entre el 1987 i el 2014 en els homes ha augmentat un 1,3% anual; malgrat en els últims deu anys la disminució ha estat d'un 0,5% anual. Per Galceran, "aix és atribuble a la reducció dels cncers derivats del tabac, perqu es fuma menys". De fet, en el cas de les dones la tendncia és la contrria, ja que l'evolució s'ha incrementat un 0,8% anual, precisament pel tabaquisme entre la població femenina. Amb tot, Galceran ha posat de manifest que fa vint anys, les dones patien un de cada vint cncers de pulmó, mentre que ara en tenen un de cada cinc. A més, ha indicat que el cncer de pulmó és un dels que té un índex de supervivncia més baix, de tan sols un 15%, en contraposició per exemple amb el cncer de mama, que ja arriba al 87%.Un altre factor que contribueix a patir cncer és la contaminació atmosfrica, i ha reconegut que en les zones urbanes hi ha més incidncia que en les zones rurals. "Sabem que a les grans ciutats, com Barcelona o Madrid, hi ha una petita part de la incidncia implicada en la contaminació atmosfrica", ha dit. Un aspecte que també es percep a la demarcació, on l'rea metropolitana de Tarragona registra un percentatge d'afectació superior al de les rees rurals. "La indústria també hi té algun efecte, per entenem que petit", ha dit. Tot i aix, ha reconegut que no tenen dades per quantificar quin pes té en el nombre de casos. 17.500 anys perduts el 2020Amb tot, la previsió del Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Cncer de l'Hospital Sant Joan de Reus és que el 2020 hi hagi unes 1.800 defuncions per cncer a la demarcació, de les quals 1.350 al Camp de Tarragona i 450 a les Terres de l'Ebre. Globalment, aquestes morts suposaran "uns 17.500 anys de potencials de vida perduts". Entre el 2012 i el 2014 els més letals van ser els de pulmó, amb unes 350 defuncions l'any, el de colon, recte, pncrees i prstata.D'altra banda, Galceran ha apuntat que la covid-19 és possible que també tingui una afectació sobre l'impacte del cncer enguany. Especialment pels recursos que s'han hagut de destinar a la pandmia, que pot haver incidit en la detecció d'alguns casos. De fet, ha reconegut que a l'inici de la primera onada es van suspendre temporalment programes de detecció preco. Una situació que, ha assegurat, ja s'ha normalitzat. "Els vam reactivar tant de seguida com van poder, i funcionen de manera correcta i amb eficcia", ha manifestat. Un altre factor que pot incidir és la por d'alguns pacients a anar als centres sanitaris per no agafar la covid-19 i que aix hagi pogut tenir algun efecte en el tractament o la detecció.Finalment, el doctor s'ha referit al cncer infantil. Ha apuntat que és només un 0,5% de tots els casos que es diagnostiquen al territori i que aquests representen únicament el 0,15% de la mortalitat. "Aix és perqu els nens tenen una supervivncia millor que la dels adults", ha afirmat. En infants, els més freqüents són la leucmia i el del sistema nerviós central.