La sentència recull les conclusions de set informes mèdics que estableixen el nexe causal entre el "maltractament laboral" i la patologia de la dona
ACN
Barcelona.-El TSJC ha considerat una “contingència professional” l'episodi “ansiós-depressiu” que va patir una funcionària de l'administració de Justícia. Segons la sentència de la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del tribunal, la situació de “constant desqualificació i paralització de projectes professionals, descrèdit personal i ridiculització” per part de qui va ser el director del departament de Barcelona de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses del Ministeri de Justícia és l'origen del trastorn d’adaptació amb ansietat mixta i estat d’ànim depressiu d'una funcionària facultativa del Servei de Biologia, que va haver d’agafar la baixa entre el 14 d'abril de 2014 i el 10 de febrer de 2015.
La sentència recull les conclusions de fins a set informes mèdics diferents a càrrec de diversos especialistes i facultatius de diferents centres mèdics que estableixen de forma inequívoca el nexe causal entre la situació de “maltractament laboral” que patia la funcionària i el desenvolupament de la seva patologia, segons apunta el Col·lectiu Ronda. La sentència estima el recurs contenciós-administratiu interposat contra la resolució de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia del 9 de febrer del 2015, per la qual es desestima el recurs d'alçada interposat contra la Resolució de la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia a Catalunya del 25 de juny del 2014que negava l'origen laboral de la malaltia i considerava “contingència comuna” la seva afectació en considerar que cap dels organismes competents va adoptar mesures per protegir la seva salut i integritat tot i els nombrosos escrits i intents per part de la treballadora de posar en coneixement la seva situació.Per contra, el TSJC constata que, tot i la passivitat dels organismes públics competents, els informes mèdics aportats “són concloents” i estableixen amb claredat que “la causa d’incapacitat de l'actora es deriva de l'acte de servei”, corresponent, per tant, la qualificació de malaltia professional i l'aplicació de les conseqüències econòmiques i administratives que se'n deriven.Núria Ballesteros, advocada de Col·lectiu Ronda, que ha exercit la representació de l'afectada, explica que la sentència del TSJC aprofundeix “en la necessària tasca de vigilància de la salut, també psicològica, de les persones treballadores”. “Malauradament continua sense atorgar-se la importància i rellevància que mereixen els riscos psicosocials en el context global dels riscos professionals”, afirma.
