Mnica Palacín, tres regidors del PSC i el cap de la policia local van ser investigats per pressionar els establiments per fer fora els antiavalots desplaats a Catalunya
ACN
Barcelona.-La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assumit i designat un magistrat ponent i una sala d'admissió per la querella de la fiscalia contra la regidora de Pineda de Mar i diputada al Parlament per ERC Mnica Palacín. La querella es va presentar contra ella, tres regidors més, del PSC, i el cap de la policia local del poble per haver presumptament pressionat i coaccionat hotels de la localitat perqu fessin fora els policies antiavalots desplaats a Catalunya per l'1-O. La querella es va presentar als jutjats d'Arenys, que ara s'ha inhibit en favor del TSJC pel que fa a Palacín, ja que és aforada.
La jutgessa del jutjat d'instrucció número 2 d'Arenys de Mar (Maresme) va admetre a trmit l'abril passat una querella de la Fiscalia de Delictes d'Odi contra tres tinents d'alcalde (PSC) i una regidora de l'oposició (ERC) de Pineda de Mar per delictes de coaccions i falsedat en document oficial per haver suposadament forat els propietaris de dos hotels a fer fora dels seus establiments policies espanyols que van participar en l'operatiu contra l'1-O. Els querellats són la primera tinenta d'alcalde i regidora de Promoció Econmica, Carme Aragonés; el segon tinent d'alcalde i regidor responsable d'urbanisme, Jordi Masnou; la tercera tinenta d'alcalde i regidora de comunicació i presidncia, Silvia Biosca; la regidora d'ERC Mnica Palacín, i el cap de la policia local, C.S.M.. El ministeri públic creu que van amenaar els amos dels hotels amb tancar els establiments durant cinc anys si no feien fora els agents, cosa que va passar el 3 d'octubre.Segons el fiscal Miguel Ángel Aguilar, els 500 policies allotjats al Checkin Pineda i al Checkin Mont Palau tenien contractada l'estada fins el 5 d'octubre. El 2 d'octubre va tenir lloc una multitudinria manifestació davant dels hotels per condemnar l'actuació policial de l'1-O. Atesa la situació de tensió que es va viure, cap a les 21 hores, la primera i el segon tinents d'alcalde, la regidora d'ERC i el cap de la policia local, de pais per que es va identificar, van anar al Checkin Mont Palau "sense cita programada i fora de l'agenda oficial", per, "de comú acord, amb el ferm propsit de comminar la direcció de la cadena hotelera, prevalent-se de l'autoritat que representaven, aconseguir l'expulsió" dels agents.Així, "amb suport intimidatori", van demanar parlar amb el director de l'hotel i li van "exigir" tancar l'hotel i "desallotjar" els policies. El director va trucar el gerent de la cadena i la tinenta d'alcalde li va reiterar, per telfon, la petició. El gerent s'hi va negar allegant que els agents no havien causat cap problema i aleshores Aragons va passar el telfon a Masnou que, com a responsable d'urbanisme, va "advertir expressament, amb to desafiant i atemoridor" el gerent per fer fora "aquells clients sí o sí". El fiscal assegura que el regidor va cridar al gerent dient-li que all manava ell i "si ell deia blanc, és blanc". Com que el gerent mantenia la negativa, el regidor "va incrementar la seva inadmissible pressió, advertint-lo de forma desafiant que si no feia fora els policies li tancaria l'hotel el dia següent i estaria tancat cinc anys".El gerent li va respondre al regidor que no podia fer aix i que abans havia de parlar amb un comissari de policia de Madrid. Masnou li hauria respost que a ell li era "igual" amb qui parlés, ja que era el tinent d'alcalde qui "manava" i que "faria tot el que hagués de fer per tancar els hotels".La comitiva municipal va marxar de l'hotel i el gerent de la cadena, amb el "temor a possibles i crebles represlies", va redactar una carta on deia que "degut a una reunió mantinguda amb responsables de l'Ajuntament de Pineda" es veien "obligats" i "sota amenaa de tancar els hotels durant cinc anys", a desallotjar el contingent policial el 3 d'octubre a les 4 de la tarda. La carta la va enviar al director dels dos hotels, que ho va comunicar verbalment i per escrit als responsables policials allotjats a l'hotel Mont Palau. El director va enviar la mateixa carta al recepcionista de l'altre hotel, el Checkin Pineda, que també ho va comunicar a l'inspector de policia a crrec del contingent d'aquell establiment.Poc després, aquella mateixa matinada, Aragons va explicar en directe a La Sexta TV: "No hem necessitat cap mesura de fora, pensem que el dileg és el millor i així hem arribat a un acord". Si els hotels no haguessin accedit a fer fora els policies, Aragons va dir que el consistori hauria mirat qu fer amb els advocats i tcnics de l'Ajuntament.A primera hora del matí del dia següent, Aragons i la tinent d'alcalde de comunicació, Sílvia Biosca, estaven "preocupades" perqu la carta del gerent dels hotels havia arribat a la premsa. Per aix van anar a l'hotel Mont Palau per demanar una reunió urgent a l'Ajuntament amb la direcció dels hotels per fer un comunicat conjunt. La reunió es va fer a les 11 del matí, i hi van assistir el director de qualitat i expansió i el director financer de la cadena. Les tinentes d'alcalde, "amb la finalitat de doblegar la voluntat" dels hotelers, els van "exigir" que signessin un document "confeccionat falsament" per part de Biosca "seguint les instruccions" d'Aragons, on constava un "suposat comunicat de premsa conjunt" entre el consistori i la cadena hotelera.El comunicat per enviar a la premsa "senyalava amb manifest menyspreu a la veritat, que la direcció dels establiments conjuntament amb el govern municipal han plantejat la possibilitat d'avanar la sortida del personal allotjat per raons de seguretat i amb la finalitat de garantir la convivncia al municipi". A més, afegia que "concretament ahir, en una reunió amb el govern municipal i la cadena hotelera, es va acordar de mutu acord que la sortida es produiria en el transcurs del dia d'avui" i que "en cap cas hi ha hagut cap mesura de pressió a l'hora de prendre aquesta decisió i desmentim que l'Ajuntament hagi amenaat l'establiment hoteler amb el seu tancament".Els dos representants dels hotels van negar-se a signar el document perqu deien que no era veritat, per el comunicat es va distribuir igualment entre els periodistes. Segons el fiscal, la transcendncia pública d'aquest document suposa un "desprestigi" i "descrdit" per la cadena hotelera davant de "possibles clients de tot Espanya" per "l'aparent imatge transmesa de tracte discriminatori coms per motius d'origen nacional dels seus clients, en aquest cas, policies".Per tot aix, la jutgessa d'Arenys va admetre la querella contra Aragonés per un delicte continuat de coaccions i un altre de falsedat en document oficial coms per autoritat, contra Biosca per coaccions i falsedat documental, i per coaccions contra els altres tres querellats. Els quatre regidors van negar els fets al novembre del 2017 davant la unitat de la policia espanyola adscrita a la Fiscalia de Barcelona. L'Associació Unificada de la Gurdia Civil també va presentar una denúncia pels mateixos fets.
