El judici podria celebrar-se al setembre, després d'un retard de mig any pels recursos de la defensa demanant la nullitat de les imatges
ACN
Lleida.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat finalment com a prova les imatges enregistrades per les cmeres de seguretat d'una comunitat de vens i d'una benzinera en la causa pel crim del carrer Acadmia de Lleida i el judici podria celebrar-se al setembre amb jurat popular. La vista estava inicialment prevista pel mes de mar per s'ha anat retardant a causa dels recursos que la defensa ha anat presentant per demanar la nullitat d'aquestes gravacions, que les acusacions consideren "clau" en el cas. En elles es veuria l'acusat entrant i sortint de l'edifici on vivia la víctima, una funcionria d'Ensenyament, durant les hores en qu els forenses van establir que va morir.
L'advocat de l'acusat allegava que les cmeres gravaven més angle del perms i que s'hauria d'anullar aquesta prova. L'Audincia ja va desestimar la petició de la defensa per l'advocat va recórrer la decisió al TSJC. Finalment, el TSJC ha rebutjat el recurs en considerar que l'angle d'enregistrament de les cmeres respecta la legalitat.Els Mossos van localitzar el cos sense vida de la dona a casa seva el 17 de febrer de 2017. Van detenir J. L. R., veí de Lleida de 42 anys i nacionalitat espanyola, el 7 de juny de 2017 i l'acusat es troba en presó provisional des del 9 de juny de 2017.Segons les actuacions, els forenses calculen que l'hora de la mort va ser entre les 14h i les 18h i que entre les 14h i les 19h l'investigat és l'únic sospitós que accedeix a l'edifici. Segons les cmeres de seguretat de la zona, hi va entrar a les 14:30h i en va sortir a les 15:04h. A més, un veí va declarar que cap a les 15h va sentir un cop sec i un gemec provinent del pis de la víctima i els Mossos d'Esquadra van trobar restes que podrien ser de sang a la jaqueta que l'investigat duia el dia dels fets, així com a l'interior de la porta i al seient del conductor de la furgoneta de l'empresa que acostumava a conduir.Els Mossos d'Esquadra van detenir l'home al seu domicili, al carrer Juli Csar de la capital del Segri, situat a només 500 metres del pis de la víctima. Va passar a disposició judicial dos dies després. Es va negar a respondre les preguntes de les parts i es va limitar a dir que era innocent i que no tenia cap relació amb els fets. El jutge va ordenar el seu ingrés a la presó de manera provisional ja que considerava que existia risc de fugida i d'ocultació o destrucció de proves. La víctima, una funcionria d'Ensenyament de 61 anys, va ser trobada sense vida i amb diverses ferides d'arma blanca, al seu pis de Lleida, el divendres 17 de febrer de 2017. El detingut, que té antecedents per maltractament en l'mbit de la llar, treballava com a installador de fibra ptica. Aix explicaria perqu els Mossos no van trobar la porta de la víctima forada. La dona vivia sola al tercer pis del número 12 del carrer Acadmia de la capital del Segri i tenia la seva mare, malalta d'Alzheimer, ingressada en una residncia. Precisament, va ser el personal de la residncia qui aquell divendres va trucar als Mossos perqu la víctima no havia anat a buscar la seva mare, com acostumava a fer, per anar a passar el cap de setmana amb ella. La mare era la seva única família prxima ja que el seu pare va morir fa uns anys, mai es va casar i no tenia fills ni germans. Tenia una cosina que és a qui representa com a acusació particular l'advocada Marta Duró. La víctima treballava des de l'any 1977 als serveis territorials d'Ensenyament a Lleida, tot i que era originria de la localitat de Vallobar, a Osca, i era la responsable de l'arxiu definitiu del departament.Demanen entre 15 i 22 anys i mig de presóLa fiscalia demana quinze anys de presó per l'acusat, cinc anys de llibertat vigilada i que indemnitzi la mare de la víctima amb 52.000 euros. Sollicita que se l'acusi d'homicidi mentre que l'acusació particular ho considera assassinat i demana una pena de 22 anys i mig de presó. L'acusat es troba a la presó de manera provisional des del juny de 2017, perqu tant el jutjat d'instrucció 4 com l'Audincia de Lleida posteriorment, van considerar que existia risc de fugida, tenint en compte la gravetat dels fets i també per evitar l'ocultació o destrucció de proves ja que encara no s'havia trobat ni l'ordinador porttil de la víctima ni l'arma del crim, que segueixen sense aparixer.
