La població localitzada és de dimensions molt redudes concentrada en una rea de prop de 100 m2 a la Vall Ferrera
ACN
Llavorsí.-El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha confirmat la presncia d'una espcie de molsa mai detectada abans en aquest espai natural protegit. Es tracta de la Buxbaumia aphylla, una planta protegida molt lligada a la conservació dels boscos madurs i fusta morta. La troballa ha estat possible grcies a un estudi de seguiment de brifits encarregat pel parc a Miquel Jover, investigador del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona. El Parc Natural de l'Alt Pirineu es converteix, així, en el quart indret a tota la península Ibrica amb presncia d'aquesta molsa protegida. La població detectada a l'Alt Pirineu és de dimensions redudes, i només s'ha trobat sobre cinc troncs situats en una rea daproximadament de 100 m2 a la Vall Ferrera.
Els altres indrets on es troba són el Parc Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de les Capaleres del Ter i del Freser, i la vall d'Espot.Amb l'objectiu d'avaluar l'estat de conservació de la biodiversitat a dins del seu mbit, l'any 2019 el Parc Natural de l'Alt Pirineu va encarregar un treball d'avaluació de l'estat de conservació de dues espcies de brifits: Orthotrichum rogeri i Buxbaumia viridis, ambdues incloses a la directiva Hbitats 92\/43. La segona també est inclosa al Catleg de Flora Amenaada de Catalunya com a vulnerable (Decret 172\/2008).El treball, que ha perms aquestes troballes al voltant de la presncia de brifits al parc, ha servit per definir la distribució d'ambdues espcies al parc, determinar la mida de les seves poblacions, descobrir els factors que poden suposar una amenaa i proposar mesures de conservació.En aquest marc, la Buxbaumia viridis s'ha trobat en deu localitats diferents, des dels sectors més meridionals del parc natural fins als límits amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així, l'estudi ha constatat un increment de la distribució coneguda fins ara d'aquesta planta al parc en sis localitats noves. Aquesta espcie creix sobre fusta morta en avanat estat de descomposició i amb bona capacitat per retenir la humitat, i per aquest motiu, sovint s'ha considerat indicadora de boscos madurs, principalment avetoses i pinedes de pi negre.Pel que fa a l'altra espcie objecte de l'estudi, no s'ha pogut confirmar la presncia d'Orthotrichum rogeri dins l'espai protegit, tal i com se sospitava abans de comenar l'estudi.La conservació d'aquestes dues espcies protegides va molt lligada a la preservació dels boscos on viu. Una explotació forestal intensiva suposaria un perjudici al manteniment de les seves subpoblacions, ja que reduiria la quantitat de fusta morta del sl i incrementaria la insolació que arriba al sotabosc, per l'aclarida de la coberta arbria.Per aquest motiu, l'estudi recomana evitar l'explotació forestal en els rodals on s'hagi detectat alguna de les espcies (especialment en el cas de Buxbaumia aphylla), establint un perímetre de seguretat, o realitzant un aprofitament forestal de baixa intensitat que no suposi una gran modificació de l'ambient forestal ni una reducció en la quantitat de fusta morta. Aix és especialment important en els boscos situats en indrets menys plujosos, ja que una ombra densa facilita el manteniment de la humitat dels troncs, alentint el seu assecament.
