Publicado 19/07/2019 17:15

Troben una forca de fusta en molt bon estat de conservació al poblat ibric dels Vilars d'Arbeca

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Les campanyes arqueolgiques d'estiu de la UdL també han descobert una gran estructura defensiva al poblat del Gebut, a Soses

ACN

Lleida.-El Grup d'Investigació Prehistrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha recuperat una forca de fusta possiblement ibrica a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Garrigues) que seria única en aquest context histric. A l'oppidum (Poblat fortificat en alt) del Gebut, a Soses (Segri), han excavat una estructura defensiva de més de quatre metres d'alada, també inusual, segons els mateixos arquelegs. Són les troballes més destacades de la campanya d'estiu que finalitza aquest divendres després de tres setmanes. A les excavacions han participat un total de 36 persones, entre membres del GIP i estudiantat provinent d'arreu de l'estat espanyol, en el marc del Curs teoricoprctic d'arqueologia ibrica de la Universitat d'estiu de la UdL.

A Vilars, l'excavació de l'escarpa (la part interior del fossat) ha perms recuperar una possible forca de fusta de dos pues i en un excellent estat de conservació. Aquest tipus d'eina és ben coneguda en el món ibric feta de ferro, per inexistent en fusta. Segons ha destacat l'expert en Vilars, Emili Junyent, la seva posició estratigrfica sembla correcta en el rebliment de la part posterior de l'escarpa per caldr esperar a l'estudi de les traces de fabricació i les datacions per carboni 14 per poder 'assegurar categricament el seu ús com a forca, el qual esdevindria un unicum dins del món ibric'.També han treballat en les cases del barri oest de la fortalesa d'Arbeca pertanyents al període ibric antic i a la primera edat de ferro. En aquesta zona han trobat un edifici amb vries estances, que podria correspondre a una casa senyorial, un tipus de construcció no detectat fins ara dins de la fortalesa. En una altra estana, situada en la part sud del barri, ha aparegut una nova tenalla conservada sencera que confirma l'existncia d'una zona de magatzems just davant de la placeta on s'ubicaven els forns comunitaris de pa. Les analítiques del Laboratori d'Arqueologia de la UdL permetran determinar l'ús concret d'aquests recipients.Mentre, a Gebut les arquelogues han localitzat un espona de més de quatre metres d'alada que protegia el vessant oest del poblat davant de les muralles. Parcialment enderrocada en la part superior i encara en curs d'excavació definitiva, aquesta estructura es conserva intacta en una alada de 2,20 metres sense haver assolit la base, on possiblement s'hi ubicaria encara un fossat. El professor Joan López ha explicat que es tracta d'una obra 'sense parallels d'envergadura similar en el món ibric', que, i juntament amb el baluard defensiu i les muralles ubicades al seu darrere, 'feien inexpugnable el poblat', al menys per la banda oest. La recuperació patrimonial del conjunt d'aquestes estructures 'convertir Gebut en un referent de les fortificacions ibriques tant al Baix Segre, com en el conjunt de Catalunya', afegeix.D'altra banda, les excavacions a l'interior del poblat han confirmat la cronologia peribrica de la seva fundació i els contactes amb el món fenici des de mitjans del segle VI abans de la nostra era. Els treballs d'enguany s'han concentrat també en l'excavació de les tres torres ja conegudes fruit de les excavacions efectuades durant els anys 2017 i 2018, per tal de preparar la seva immediata consolidació i restauració en collaboració amb l'Ajuntament de Soses.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés