El text compta amb el suport de figures de l'mbit polític, econmic, social i cultural de Catalunya i l'Arieja
ACN
Encamp.-Fins a 300 persones vinculades a l'mbit polític, econmic, social i cultural del Pirineu, tant de la vessant catalana com d'Andorra i de la regió francesa de l'Arieja, s'han adherit a un manifest en favor de la creació d'una "rea econmica especial" Andorra-Pirineus. L'objectiu, segons han explicat els seus impulsors, és el d'explorar el seu potencial a partir del treball conjunt de les diverses administracions que el representen. Per aquest motiu, la voluntat és que tant la Unió Europea (UE) com els negociadors andorrans, immersos en les converses per tancar un acord d'associació del país amb els 28, tinguin en compte aquesta possibilitat, la qual passaria per establir un "marc jurídic" que avali les relacions que histricament s'han mantingut en aquest territori.
La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilmetres quadrats, collabori activament amb una rea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població sense que aix impliqui una prdua d'autonomia per part de les institucions que administren cada part d'aquest territori pirinenc. Segons un dels impulsors del manifest, Joan Ganyet, d'aquesta manera s'aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d'aquesta zona en els propers decennis. Ganyet ha citat les rees de collaboració transfronterera que recentment s'han establert entre Frana i Alemanya com a exemple del projecte que volen tirar endavant al Pirineu. Tot i aix, ha remarcat que en aquest cas "hi ha un pol econmic, social i demogrfic que és Andorra", el qual est envoltat per zones amb una menor densitat de població i una inferior generació d'activitat econmica. En aquest sentit, ha afegit que tot plegat serviria per "fer alguna cosa que ens tregui de la marginalitat" amb qu, segons ha explicitat, es sol identificar als habitants del territori des de ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Barcelona, Madrid o París.Per la seva banda, Antoni Pol, també impulsor del manifest, ha afirmat que la proposta representa "fer una nova constitució econmica" per al Principat andorr que, ha afegit, compta amb un model econmic que est arribant a un "final d'etapa". Per tot plegat, considera que amb el procés de negociació per tancar un acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea ha arribat el moment per fer aquest tipus de plantejaments. En aquest sentit, creu que s'hauria d'establir una relació especial amb les persones que viuen a l'entorn pirinenc del voltant del país per tal que aquestes comptessin amb una "lliure circulació econmica i d'activitat".Pol ha fet mfasi en el carcter histric de les relacions que s'han establert en el conjunt d'aquesta zona, motiu pel qual veu necessari aconseguir un "marc jurídic" que les afavoreixi. "Avui ens toca -a Andorra- ser el motor d'aquesta rea, com ho havien sigut abans els altres territoris vens", ha explicat. Per l'impulsor del manifest, la Unió Europea hauria de rebre amb bons ulls la iniciativa perqu, ha dit, "va en el sentit de més relació, cosir les fronteres, equilibrar-les i fer-les més fcils de passar". Tot i aix, ha deixat clar que no hi ha antecedents a l'aplicació d'una proposta d'aquest tipus, amb la qual cosa "no és una realitat que existeixi en altres models".Pels impulsors del manifest, el paper de la UE davant la nova rea hauria de ser el de contribuir al seu desenvolupament, aportant-hi recursos amb els quals el territori es pugui dotar de les infraestructures, serveis i comunicacions que necessita. El text ha arribat a mans de diversos responsables polítics del Principat andorr i la intenció és sumar l'adhesió d'ajuntaments, associacions econmiques i empresarials, collegis professionals i sindicats de l'Alt Pirineu i l'Aran, Andorra, la Catalunya del Nord i el departament francs de l'Arieja.
