El partit taronja reitera que encara que només siguin un 1% dels centres són "molt greus" i diu que l'adoctrinament es prepara des dels governs de Pujol
ACN
Barcelona.-Tots els grups parlamentaris excepte Cs han donat suport a l'informe del Síndic de Greuges sobre el suposat adoctrinament a les escoles públiques catalanes al voltant de l'1-O i, sobretot a l'IES El Palau, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Rafael Ribó considera que les "irregularitats" van ser molt poques i en cap cas es pot parlar de pràctiques generalitzades. En canvi, Cs considera poc creïble l'informe i creu que encara que només hi hagi un 1% de casos irregulars són "molt greus", perquè afecta a menors. El PP no ha assistit a la Comissió del Síndic i no ha participat en el debat.
En la seva intervenció al Parlament, Ribó ha defensat la tasca de la institució en la defensa dels drets dels infants des de fa dècades. Des d'un bon inici ha recordat que a Catalunya hi ha més d'1,3 milions d'escolars, 115.000 docents i uns 4.800 centres educatius. "Qui perdi de vista aquestes xifres, pot parlar del que vulgui, però no pot parlar de Catalunya", ha etzibat.Deu irregularitatsEl Síndic ha rebut durant el període comprès entre els mesos de setembre de 2017 a maig de 2018 un total de 9 queixes i 25 consultes, i també ha obert dues actuacions d’ofici. Algunes de les queixes (un terç del total, 12 de 36), però, van en sentit contrari, i tenen a veure amb l’assetjament al professorat i amb el qüestionament de la seva professionalitat per part de determinades instàncies polítiques i mitjans de comunicació.D'aquestes 36 queixes, consultes o actuacions d’ofici, només set (7 centres educatius de 6 municipis diferents) incorporen incidències concretes i, per tant, possibilitats de verificació. En la resta de casos, o bé són queixes genèriques, sense esmentar cap centre en concret, o bé han estat presentades per persones no directament afectades, ocasionalment residents fora de Catalunya, que segueixen l’actualitat a través dels mitjans de comunicació i que expressen el seu desacord sobre notícies que s’hi exposen.Així, en total el Síndic ha analitzat les queixes que s'han fet arribar a la seva institució i també al Ministeri d'Educació, a través de diferents requeriments arran de l'1-O, durant l'aplicació del 155 com a autoritat educativa de Catalunya. En total, s'han estudiat 174 casos que afecten 134 escoles o instituts, i en només un 5,7% dels casos, el Síndic reconeix algun tipus d'irregularitat, és a dir, únicament en 10 d'aquests casos. Entre aquests 10 casos destaquen la comunicació d'uns serveis territorials a les direccions dels centres de les comarques pertinents que després es va remetre també als pares. El Síndic considera que no s'havien d'enviar als pares. També s'inclou el fet que en algunes escoles, algunes el curs 2013-14, pengessin estelades. En aquest grup, hi forma part també el comunicat de vaga que s'ha fet des d'un centre convidant a mobilitzar-se i a participar a les manifestacions o el cas d'un professor que en hora de lleure va organitzar una activitat voluntària consistent en simular una votació. El 62,1% dels casos revisats el Síndic considera que no són irregularitats, i en un 6% no són irregularitats tot i que hi ha pràctiques a revisar com penjar llaços grocs o banderes amb la paraula democràcia. Fins a un 21% de les queixes no han estat verificables.En canvi, en el 71,3% dels casos, el Síndic no hi veu irregularitat. És el cas per exemple, d'un qüestionari que es va passar a les famílies per comentar portades de diaris, o l'ús d'un portal de posicionament de vot utilitzat en una activitat docent per tota la classe. També hi ha la situació d'una escola en què el 2 d'octubre es va convidar als infants a fer dibuixos sobre el dia abans i en un d'ells s'hi veu escrit 'per votar no s'ha de pegar'. Dins d'aquest grup també s'hi inclouen cartells de sindicats, per exemple.En un de cada 4 casos que han arribat als requeriments, pràcticament el 23%, el Síndic considera que no són verificables i que no tenen consistència, com pot ser la denúncia que una escola feia activitats amb estelades pels infants, quan era una iniciativa de l'ajuntament, la queixa sobre la petició que els nens portessin una estelada a la samarreta al festival de final de curs, quan era un cas en què s'havia manipulat el comunicat original on es referia a una senyera – i era una samarreta feta especialment per l'AMPA.El Síndic ha afirmat que el dret a l'educació va més enllà de la transmissió de coneixements, i que també ha d'incloure la transmissió de valors. "No es pot aïllar els alumnes, situar la política fora de l'escola és un fals mite que vulnera el seu dret a l'educació", ha dit. També creu que la neutralitat ideològica del currículum escolar és un altre fals mite. "L'escola té una funció important de socialització i de transformació, ha de promoure el pensament crític", ha afegit. De la mateixa manera, els continguts de caràcter polític s'han de tractar amb respecte al principi de pluralisme, creu Ribó. Això no significa que l'alumnat o el professorat no puguin expressar opinions, sinó que totes les opinions es puguin expressar lliurement i amb respecte.Tot i que sempre cal prioritzar el dret superior dels menors, sobretot dels fills de guàrdies civils, Ribó també ha recordat que existeix la llibertat de càtedra dels docents.IES PalauSobre el cas de l'IES Palau ha recordat que cinc dels nou casos inicialment denunciats ja s'han arxivat. Ha explicat que va obrir una actuació d'ofici i que ell i el seu equip s'han reunit amb els responsables del Departament, intervingut pel govern espanyol a través de l'article 155, amb la direcció del centre, amb les famílies i amb la Guàrdia Civil. De fet, ha dit que quan va conèixer la denúncia de la fiscalia es va posar en contacte amb la Moncloa i els grups parlamentaris i, a través de converses amb l'aleshores cap de gabinet del president espanyol Mariano Rajoy, José Luis Ayllón, i del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, van estar d'acord en el fet que calia rebaixar la tensió al centre. Això va permetre, per exemple, una reunió de les famílies amb la direcció de l'institut.Ribó ha explicat que tot i que el centre ha perdut alguns dels seus docents, que han demanat el trasllat arran de la polèmica, per al curs que ve ha rebut un 30% més de sol·licituds d'ingrés que oferta de places. De fet, ha criticat durament que el diari 'El Mundo' posés noms, cognoms i fotografies dels professors denunciats per la fiscalia i que el líder de Cs, Albert Rivera, tuitegés la notícia.Ribó ha insistit diverses vegades en demanar que els conflictes escolars es dirimeixin en la via administrativa i no pas la penal. De fet, ha lamentat que això genera "por" entre el personal docent i suposa "un risc per a l'educació".Crítiques de CsEls diputats de Cs Manuel Rodríguez i Munia Fernández-Jordan no han donat veracitat a l'informe, que qualifiquen com un "intent de descafeïnar i blanquejar de la realitat". Admetent que no s'adoctrina en tots els centres ni per part de tot el professorat, el partit considera que uns pocs casos ja són greus i "alarmants", i "l'informe pretén justificar actuacions lamentables". De fet, consideren que el que ha passat en els últims mesos és el resultat de 30 anys d'adoctrinament, que va començar amb els governs de Pujol, quan, segons el partit i basant-se en articles periodístics es va voler condicionar l'elecció del professorat i dels inspectors a través dels tribunals d'oposició i es va voler controlar el contingut dels llibres de text i les AMPA.La formació també lamenta que Ribó critiqui els pares d'alumnes que han acudit a la via judicial per denunciar l'actuació de professors. De fet, ha recordat que molts alumnes han donat suport als seus companys fills de guàrdies civils i que alguns professors es van disculpar. Munia Fernández-Jordan ha assegurat que les famílies van acudir a la fiscalia perquè tenen poca confiança en l'administració, però Ribó li ha replicat que la situació havia millorat i finalment s'havien reunit totes les parts.Cs també ha preguntat a Ribó a qui ha encarregat l'informe, però Ribó ha recordat que s'ha fet amb personal intern. El partit també ha volgut debatre per separat els dos punts de l'ordre del dia: el primer sobre el tractament en algunes escoles dels fets de l'1 d'octubre de 2017 i el segon sobre la possible vulneració dels drets i interessos d'infants i adolescents a l'institut El Palau. Com que Ribó ha parlat del Palau en el primer punt, tots els grups han declinat participar en aquest punt, excepte Cs, que ha reiterat les crítiques a Ribó.Per la seva banda, la resta de grups han donat suport a l'informe del Síndic i han criticat la postura de Cs, a qui han acusat de voler "judicialitzar i polititzar l'educació", utilitzant a més a més de forma partidista els menors d'edat.Anna Geli, de JxCat, i Gemma Espigares, d'ERC, han agraït l'informe del Síndic, han criticat durament Cs i consideren que s'ha magnificat el problema que podria comportar autocensura als professors.Marta Moreta, del PSC, ha dit que l'informe és "rigorós i detallat" i que després de les "càrregues de l'1-O innecessàries i intolerables" calia parlar de política a les escoles, però no vol que s'instrumentalitzi l'escola per a fins polítics. També veu contraproduent anar directament a la via judicial per resoldre conflictes escolars.Joan Josep Nuet, de CatECP, ha elogiat el rigor de l'informe i ha lamentat la "demagògia" de Cs: "Necessiten molts IES El Palau, i si no existeixen s'han de crear, és el seu objectiu". "L'informe és molest pels que venen a seguir amb la propaganda política i a repetir les mateixes mentides per si es converteixen en realitat", ha afirmat.Maria Sirvent, de la CUP, ha dit que Cs intenta fer una "campanya repressiva, crear por i instrumentalitzar els delictes d'odi".
