El periodista recorda que el cas va passar quasi fa 10 anys i que "l'efemride és oportuna"
ACN
Barcelona.-El periodista Toni Soler (Figueres, 1965) repassa el cas del zelador d'Olot Joan Vila, que va propiciar la mort d'onze ancians, a l'assaig 'Un bon cel' (Campana). Segons ha explicat el periodista a l'ACN l'autor, aquest cas va passar quasi fa 10 anys, i "l'efemride és oportuna", ha dit. Ha explicat que li va semblar que gratar una mica sobre l'episodi i explicar-ne les circumstncies seria "un bon motiu" per parlar de temes que l'amonen o el fan reflexionar, com la vellesa, la vida digna i l'eutansia des d'un punt de vista "molt personal". A més, la histria li permetia viatjar i homenatjar Olot, el lloc on, per ell connecta fcilment amb el pas del temps.
"Cadascú s'aproxima al tema de la vellesa de la seva manera. Jo estic en una edat en qu molts dels meus amics han de cuidar dels seus pares grans, i jo, per desgrcia, aquesta fase no la conec perqu vaig perdre els meus pares fa temps", ha relatat, mentre que els seus avis van morir a casa.Així, a partir dels records de la vida i la mort dels seus avis, s'acosta des d'un punt de vista personal a una qüestió universal: "al gran repte que és fer-se gran i el gran repte collectiu com a societat que és tenir cura de la vellesa que, per raons demogrfiques, és un repte cada cop més gran, i cal afrontar-lo", ha detallat. Aquesta reflexió la posa en contrast de la residncia de La Caritat, i amb el fet que una persona decidís pel seu propi compte quins avis mereixien seguir vivint i a quins els hi havia arribat l'hora sense que poguessin participar de la decisió.Per a Soler, "el drama que s'ha viscut a les residncies de llars d'avis ens ha fet prendre conscincia d'un problema que estava latent, que tots veiem que seria un dels reptes del segle XXI, per ara ha esclatat amb tota la cruesa", i considera que al futur, quan es parli d'Estat del Benestar també s'ha de parlar de la cura de la tercera edat. A parer seu, si bé hi havia un cert debat tic fa uns anys al voltant de les residncies, ara són "un imperatiu" perqu hi ha una quantitat de gent gran dependent i sola, que "necessitar ajuts públics". Per aix pronostica que les residncies necessitaran cada cop de més mitjans per complir la seva funció assistencial, sanitria i d'acompanyament.EmpatiaPel que fa a l'empatia amb Joan Vila, assegura: "Quan reconstrueixes la vida d'una persona, la humanitzes, i veus que passar del bé al mal i desviar-se pel caminet que porta cap a les tenebres és, de vegades, més fcil del que sembla". Per a ell, caure en un pou que converteixi la persona en un monstre o en una persona insensible al patiment ali "és una cosa que ens pot passar a tots", assegura.Per a ell, el més fcil davant d'uns crims "horribles com aquests", és pensar que l'autor és un monstre, per l'interessant és veure que és una persona que no tindria per qu haver acabat així, i que circumstncies molt diverses l'han emps cap a aquesta direcció. Soler ha destacat a més que resseguir "aquest camí que porta cap al mal" és el més interessant de la crnica negra.Sobre Vila, ha considerat: "Crec que va ser una persona devorada per l'angoixa, per un problema greu d'identitat sexual, i per una persona riallera amb ganes d'agradar i amb ganes de fer coses i que la gent sabés que les fa". Tanmateix, quan es va trobar que la seva feina al geritric era valorada, es va sentir primer poderós, primer en positiu, després en negatiu, "i les seves angoixes i el seu narcisisme i aquesta pulsió tan tremenda que és la de decidir qui viu i qui mor van poder amb ell"."No és casual que hi hagi tants ngels de la mort: quan ests envoltat de víctimes potencials com són els avis i tens els mitjans al teu abast per matar-los, és més fcil que passi aix que en una altra mena d'ofici", ha opinat Soler sobre el collectiu mdic.'Un bon cel'Sobre el títol, remet a les paraules del mateix Joan Vila al judici, on va dir que el que pretenia amb les seves accions era donar a les seves víctimes un bon cel: "L'expressió és bonica i a la vegada és perversa perqu indica que hi ha un cel bo i un de dolent, i que Joan Vila decideix qui té un cel bo i el dolent i quan, el que és una absoluta perversitat".A banda, l'estructura de l'assaig és el d'una crnica periodística barrejada amb les reflexions personals. "El que em va decidir a la manera d'enfocar el tema va ser un llibre de l'Emmanuel Carrre sobre un famós cas criminal de Frana d'un home que es fa passar per metge i quan la família els descobreix els mata a tots", ha dit en relació amb 'L'adversari', on l'autor francs explica els fets i hi afegeix molt del seu relat personal.Per a ell, "fer la crnica periodística amb un punt de reflexió personal és molt interessant", ja que volia explicar els fets de La Caritat, reflexionar sobre la vellesa i també parlar d'Olot, capital de la crnica negra a Catalunya i un lloc important per a ell perqu all la idea del pas del temps la té present. "He tingut una vida molt itinerant i a Olot, des de petit, hi estiuejo i hi tinc una casa i tot, i Olot és el sentit del pas del temps de la continutat de la vida", de manera que aquest assaig també és un homenatge a la ciutat, que justament va acollir els crims del Joan Vila.
