Afirma que "l'honora" rebre el Premi Nacional d'Artesania 2017 "en el moment que està vivint Catalunya"
ACN
Granollers.-Modest, creatiu i amb un gran respecte pel llegat familiar i la tradició ceramista que el precedeix. Així és el granollerí, Toni Cumella reconegut amb el Premi Nacional d'Artesania 2017. "He tingut la sort d'estar en el lloc oportú en el moment adequat i d'estar envoltat de bona arquitectura", afirma l'artista que ha estat capaç de reorientar amb èxit el negoci del seu pare, el mestre Antoni Cumella Serret, cap a la ceràmica aplicada a l'arquitectura. Amb tot, adverteix que creu poc en la fama: "Tot i que obre portes no em fa sopar dos cops al dia", comenta Cumella que ha intervingut en la restauració d'edificis tan emblemàtics com el Palau de la Música o el Mercat de Santa Caterina i actualment treballa en la construcció del Tottenham Hotspur Stadium, a Londres. Tot plegat des del taller que té a Granollers, i que ha esdevingut un referent en el sector combinant l'aposta per la innovació amb l'aureola de la tradició que ha esdevingut el segell de les produccions de Ceràmica Cumella.
Toni Cumella assegura que des de que era petit que tenia clar que "acabaria treballant en el taller familiar". L'artista relata que la professió del seu pare i el seu avi han marcat la seva trajectòria i es mostra convençut que el seu fill seguirà amb el llegat familiar que ha acompanyat els Cumella en quatre generacions. "El meu avi era fill de Breda, es va instal·lar a Granollers fent olles o cassoles, el pare va fer servir el negoci per desenvolupar la seva obra personal i jo he enfocat aquest taller cap a la ceràmica aplicada a l'arquitectura", explica.Cumella assenyala que del seu pare va aprendre l'ofici però adverteix que "de la seva vida complexa" va aprendre "coses que entren per la pell". Així, recorda com per casa seva passaven artistes, músics, poetes i apunta com eren "d'eternes" les sobretaules. "Tot plegat m'ha servir per anar una mica més enllà de l'ofici i entendre els projectes d'arquitectura".Malgrat haver intervingut en projectes tan rellevants com el de l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Palau de la Música o el Mercat de Santa Caterina a Barcelona, Cumella es mostra modest i assegura que simplement ha sabut estar "en el lloc oportú en el moment adequat".Amb tot, reconeix que la seva carrera va tenir un punt d'inflexió quan va entrar en contacte amb l'estudi PER i va poder treballar amb arquitectes com Lluís Clotet o Enric Estigma. "Em van permetre creure que em podia guanyar la vida fent ceràmica per l'arquitectura", relata. Alhora explica que conèixer l'Enric Miralles i endinsar-se en la restauració del Mercat de Santa Caterina van canviar-li la vida. Fa una dècada, Ceràmica Cumella va fer una passa endavant gràcies a la interacció amb l'Arquitectural Association de Londres i va assolir "una altra dimensió" que ha portat la tradició granollerina a participar en projectes com el de la restauració del Tottenham Hotspur Stadium, a Londres. "Quan arriba un projecte primer pregunto per què volen fer-lo amb ceràmica per saber què n'esperen i cada encàrrec és un repte perquè no hi ha solucions estàndard", comenta l'artista que remarca que la clau de l'èxit és tenir "implicació" en tots els projectes i "ser sincer". En aquest context es mostra molt agraït amb el Premi Nacional d'Artesania 2017 i afirma que "l'honora" que el seu país el reconegui tenint en compte "el moment actual que viu Catalunya". Innovació tradicionalSi hi ha un tret que distingeix els treballs de Ceràmica Cumella és la seva aposta per mantenir vives les seves arrels. "Tota empresa ha de tenir un departament d'I+D però a nosaltres ens agrada posar una T davant, una T de tradició pròpia que ens permet posar l'accent personal en el món globalitzat", comenta. Mantenir aquest tarannà tradicional, però, també implica no poder créixer: "Fer-se gran implica vendre't, crear un catàleg i disposar de distribuïdors i això és un altre món", indica. Cumella recorda que actualment a Europa només existeixen vuit empreses de ceràmica que es dediquen a projectes d'arquitectura i que no tenen una producció seriada com Ceràmica Cumella. "Ens agrada produir directament nosaltres, tot ho fem al nostre taller i per això tenim una estructura molt reduïda – són dotze treballadors - que ens permeti tenir la màxima flexibilitat per poder passar de produir un plat o una pròtesi de maluc a restaurar el Mercat de Santa caterina". En aquesta línia es mostra partidari de "mantenir un peu" en la producció de peces de ceràmica perquè "no és el mateix fer un objecte que el tens a prop que una peça que estarà a dalt d'un edifici i ens educa a tractar les peces d'arquitectura com si fossin un objecte".Un material apte pel segle XXICumella aposta per la divulgació de la ceràmica a les facultats d'arquitectura per mantenir viu l'ofici. En els darrers anys ha dedicat molts esforços per exposar els beneficis d'aquest material a les universitats. "Volem que sigui un material i un ofici apte pel segle XXI". "Tradicionalment les càtedres han estudiat materials com el vidre o el formigó, però no la ceràmica, i és una llàstima perquè és un material que es pot treballar amb volum, amb color, fer-lo mat o brillant, jugar amb la llum i es molt adaptable a diferents conceptes i projectes", conclou.
