Després de la restauració de la portalada, que començarà aquest 2017 juntament amb la reforma de les cobertes del claustre i la segona fase d'arranjament del campanar
ACN
Lleida.-La tecnologia del mapping també s'utilitzarà a la Seu Vella de Lleida per reproduir l’esplendor de la porta dels Apòstols, una de les més espectaculars del monument. Aquesta és la intenció del Departament de Cultura i els tècnics ja estan estudiant diferents propostes, segons ha explicat el director del consorci del Turo, Joan Baigol. La restauració d'aquesta portalada és una de les obres que començarà aquest any a l'antiga catedral de Lleida, que opta a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Prenent com a exemple l'èxit del mapping que reprodueix com era a l'Edat Mitjana l'interior de l'església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, un cop acabada la reforma la porta dels Apòstols també tornarà als orígens a través d'aquesta tècnica de projecció. Els visitants podran veure la policromia de la pedra així com elements de l'entrada gòtica que ara no hi són, com les figures dels apòstols que es van perdre durant la Guerra Civil o la imatge de la verge del Blau, que actualment es troba a la catedral nova de Lleida. Aquest 2017 també començarà la reforma de les cobertes del claustre i la segona fase de la restauració del campanar.
Joan Baigol n'ha parlat després de donar la benvinguda a una parella que ha estat viatjant 18 mesos pel món i ha aprofitat per fer promoció de la Seu Vella pels més que vint països que han visitat. Són la psicòloga lleidatana Tanit González i l'enginyer agrònom barceloní Jordi Mercadé, socis de l'associació Amics de la Seu Vella. Tot plegat, iniciatives que sumen arguments perquè la Unesco acabi declarant el conjunt monumental com a Patrimoni de la Humanitat. Baigol també ha explicat que els responsables de la candidatura estan preparant el dossier definitiu que es presentarà aquest 2017 amb l'objectiu de superar la llista d'espera de l'estat espanyol on es troba actualment i passar l'examen definitiu de l'organització internacional.El Turó de la Seu Vella va aconseguir el 2015 entrar a la llista indicativa del Ministeri de Cultura per optar a l'examen definitiu de la Unesco a París. En aquesta llista, però, competeix amb una trentena més de candidatures i cal convèncer el Govern espanyol perquè l'esculli i la presenti a l'avaluació definitiva de l'organització internacional. De moment, s'està refent el dossier de la candidatura per aportar documentació complementària que reforci la rellevància del conjunt monumental més enllà de l'àmbit arquitectònic. Es tracta, sobretot, d'aprofundir en valors immaterials que posin de relleu el Turó com a símbol de pau, de justícia o de resistència. Cal recordar que la Seu Vella va ser convertida de catedral a caserna militar quan les tropes borbòniques van entrar a la ciutat de Lleida el 1707 i és l'única catedral del món que ha estat camp de concentració de presoners al final de la Guerra Civil. La "força" que té el Turó com a paisatge també és un dels valors excepcionals que s'espera que es reconegui. El dossier també remarca el compromís de tota la ciutat amb la candidatura i les aportacions fetes des de la societat civil, com els Amics de la Seu Vella.Actuacions prioritàries al monumentLes tres principals prioritats d'actuació a la Seu Vella durant aquest any i el que ve és acabar de reparar les cobertes del claustre per evitar filtracions d'aigua, emprendre la segona fase de rehabilitació del campanar i iniciar la restauració de la Porta dels Apòstols. Segons va anunciar el Departament de Cultura, aquestes intervencions comptaran amb una inversió d'aproximadament 1.750.000 euros. Paral·lelament, la Paeria ha iniciat el procés per arranjar i consolidar les muralles del turó de la Seu Vella. En concret, es començarà pel tram de muralla del Camí Cobert, que circula per sota del baluard de Louvigny i del de la Reina (sobre el carrer La Parra i l’Auditori), amb un pressupost de 48.534,64 euros.
