La Generalitat ha incls l'obra en el Catleg del Patrimoni Cultural de Catalunya i l'ha declarat "inexportable"
ACN
Lleida.-El Museu de Lleida exposa des d'aquest dimarts el retaule gtic de Sant Bartomeu de l'església de Capella, a la Franja, una obra propietat de Tatxo Benet, qui l'ha cedit en dipsit, conscient de la seva transcendncia historicoartística i de la importncia de l'obra a l'hora de completar el discurs del Museu sobre la histria de la Franja. El retaule s'exhibir a l'Espai 0 del Museu de Lleida fins a finals de setembre, quan es faran obres al Museu i s'inclour l'obra en l'exposició permanent. La Generalitat ha incls l'obra en el Catleg del Patrimoni Cultural de Catalunya i l'ha declarada "inexportable". Aquesta és la segona vegada que Tatxo Benet cedeix una obra al Museu de Lleida. La primera va ser 'Presos polítics a l'Espanya contempornia', de Santiago Sierra, que es va exposar el mes de mar de 2018, unes setmanes després d'haver-la comprat a Arco, on va ser censurada.
Ha presidit la presentació del retaule el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha tornat al Museu de Lleida després de l'11 de desembre de 2018, quan va assistir al primer aniversari del polmic trasllat d'obres a Sixena, amb l'entrada al Museu de la Gurdia Civil. Aquell 11 de desembre de 2017 ha recordat, ell hi era, i aquell dia, ha reconegut, li va deixar una sensació de "desesperana i buidor". Amb la presentació d'aquest retaule, doncs, ha dit Torra, "tanquem un cicle, ens esperancem i recosim".També han assistit a la inauguració la nova consellera de Cultura, Maringela Vilallonga; la presidenta de la Diputació de Lleida, Maria Rosa Perelló, l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el propietari de l'obra, Tatxo Benet, que ha explicat que després de l'entrada de la Gurdia Civil al Museu va pensar que "havia d'ajudar amb alguna cosa que fos més permanent". És per aix que va consultar a un dels conservadors del Museu de Lleida que li va recomanar adquirir el retaule de Sant Bartomeu. Després d'adquirir-la, ha explicat, van informar tant al govern espanyol com a la Diputació d'Aragó per si volien exercir el seu dret a retracte, per no hi estaven interessats. "És una compra feta expressament perqu vingués al Museu de Lleida", ha confessat. Tatxo Benet ha afegit que aquesta obra "no la va poder salvar Messeguer i va anar als Estats Units". "M'agrada pensar que un segle després ha fet el mateix camí i per a mi sí que omple un buit", ha reconegut.El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha explicat que quan li demanen a Tatxo Benet que compri aquesta pea és per omplir el buit gtic per explicar la Franja. "Perqu no renunciarem mai a explicar la Franja. Volem explicar-la des de la prehistria fins al segle XXI", ha dit. En el mateix sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que ha dit que el Museu de Lleida "no renunciar mai a explicar la Franja, perqu tots els museus del món són el fruit de la histria".Característiques del retaule de Sant BartomeuEl retaule de Sant Bartomeu, obra de Pere Espallargues, es troba en bon estat de conservació i ha pervingut íntegra, la qual cosa la fa "fora excepcional", segons han assegurat des del Museu de Lleida. El director del Museu, Josep Giralt, ha destacat que l'ingrés d'aquesta obra a les colleccions de l'equipament cultural s'emmarca en els esforos que es fan des de la institució per combinar la política d'adquisicions públiques i el mecenatge privat per incrementar la qualitat del fons actual.El retaule de Sant Bartomeu est realitzat amb la tcnica de temp sobre fusta i presenta l'estructura típica del moment (finals del segle XV), amb tres carrers, predella i guardapols. El compartiment del carrer central mostra una representació de sant Bartomeu, amb els atributs característics, la bstia i el coltell. Just a sobre hi ha un calvari. El carrer lateral esquerre mostra una representació de sant Miquel abatent el maligne i al compartiment de remat la flagellació de sant Bartomeu. La predella mostra cinc compartiments, d'esquerra a dreta: sant Joan Baptista, santa Brbara, el Crist dels Solors i sant Cosme i sant Dami. El guardapols presenta decoració vegetal dins la qual s'han intercalat diversos anagrames de l'IHS.Orígens del retauleEl retaule va sortir de la parrquia d'origen a principis del segle XX i va anar a parar als Estats Units. El va donar a conixer el Post el 1947, afirmant que poc abans es trobava en una collecció de Nova York (Marie Sterner Gallery). El Post va tenir constncia de la seva existncia a través d'una fotografia conservada a la Frick Art Reference Library de Nova York. A la mort de Marie Sterner el 1953 sembla ser que la seva collecció es va dispersar. No es coneix quan va tornar el retaule a l'estat espanyol ni tampoc quan va ser adquirit pel propietari que la va dur a subhasta, el 22 de desembre de 2017 a la casa de subhastes conline Setdart. La van adquirir uns antiquaris que posteriorment la van vendre a Tatxo Benet. Poc abans de ser rematada a subhasta, la Generalitat va incoar expedient per incloure l'obra al Catleg del Patrimoni Cultural i declarar-la inexportable.
