Lactivista CDR arrestada per terrorisme segueix confinada al municipi a lespera que un tribunal assumeixi el seu cas
ACN
Viladecans.-Un any després de la seva detenció, lactivista Tamara Carrasco assegura que les mesures cautelars que li impedeixen sortir de Viladecans han convertit el seu poble en "una presó sense barrots". En declaracions a lACN, Carrasco recorda com a "surrealista" el 10 dabril del 2018, quan la Gurdia Civil es van presentar al seu domicili a les 7 del matí per arrestar-la. Investigada llavors per presumpta rebellió i terrorisme juntament al també membre dels CDR Adri Carrascoque va exiliar-se a Blgica després de burlar la policia, lAudincia Nacional va renunciar al cas per falta de proves. A lespera que un tribunal catal assumeixi la investigació, les mesures decretades per laudincia es mantenen.
La conversa té lloc a la llibreria Els 9 Rals, que Carrasco anomena amb ironia "el Waterloo de Viladecans". L'activista explica que all s'hi sent cmode per convidar-hi els mitjans que li demanen entrevistes."El que ens han fer a mi i a lAdri és un cstig: tu no pots tenir una persona confinada un any sense crrecs", assegura Carrasco. Tot i que les mesures cautelars li permeten sortir del municipi per anar a treballar, porta mesos de baixa. El seu confinament també preveu permisos puntuals, per ella assegura que a la prctica no es concedeixen. "Si fos Villarejo o algú altre potser sí", ironitza. Un dels episodis més durs del confinament va ser quan la seva mare va tenir un accident i es va trencar la cama. Carrasco va demanar permís per visitar-la, per li van denegar: "Ho vaig passar molt malament: tenia a dos pobles la meva mare ferida i no em permetien veure-la". Carrasco tampoc podia assistir al casament de la seva millor amiga si aquest no se celebrava a Viladecans: "En definitiva, no pots fer vida normal. Cada dia veus passar el tren i lautobús i penses: no hi puc pujar. És com quan tens 12 anys i tha castigat el teu pare una setmana sense sortir". Tot i mostrar-se esperanada, Carrasco és prudent quan parla del devenir del seu cas; tot i declarar-se innocent, no descarta una condemna per una ofensa com desordres públics, que també podria suposar lingrés a la presó: "Des del primer minut, tant en el nostre cas com el dels consellers i els Jordis sha innovat jurídicament; shan saltat els seus propis procediments i lleis". Ladvocat de Carrasco és Benet Salellas, qui també defensa Jordi Cuixart al judici per l1-O.El cas d'Adri CarrascoTot i no coneixer-se ara fa un any, els casos de Tamara i Adri Carrasco han discorregut en parallel; mentre una era confinada al seu poble natal, laltre deixava el seu, Esplugues de Llobregat, per exiliar-se a Blgica. Encara avui, Adri Carrasco assegura que no tornar fins que no sarxivi la investigació i tingui la certesa que no larrestaran. Tamara Carrasco, en canvi, assegura que no hagués marxat encara que hagués tingut loportunitat de fer-ho: "Aquesta és la meva terra. Tinc aquí tota la meva gent, el meu activisme, el que duc anys fent. I soc innocent. Si volen venir a per mi, aquí em tenen. Si volen que acabi a la presó, continuaré lluitant des de la presó."La part positiva"Carrasco treu ferro del confinament i assegura que aquest darrer any li ha sevit per conixer "gent meravellosa", com és el cas d"altres repressaliats" del País Basc, Andalusia o Madrid. "Totes aquestes persones mhan aportat alguna cosa i ara són el fonament del que soc ara," assegura. Pel que fa la reacció de Viladecans a la seva situació, diu sentir-se "molt orgullosa" tant "de la gent independentista com de la que no". Recorda com persones que no la coneixien lhan aturat pel carrer per dir-li: "No penso com tu, no soc independentista, per el que testan fent és una vergonya". Quan acabi el confinamentLactivista assegura tenir un "llistat allucinant" amb llocs on anir quan pugui sortir de Viladecans. Aniré a Vic a veure el Joan Coma, també represaliat per dir en un ple que per fer una truita shan de trencar els ous; a Waterloo per veure el president, la Meritxell, la resta de consellers, lAdri També Esccia, per uns diputats que van venir a veurem. Glasgow, París, Mil, Cuba, Nicaragua Tinc una llista molt maca. I sobretot Deltebre, és una zona que mencanta i que em dona molta pau.
