El Suprem confirma penes d'entre 8 i 12 anys de presó per a deu jihadistes i avala la investigació dels Mossos

Publicado 12/3/2019 14:03:13CET

La cèl·lula planejava atemptat en punts emblemàtics de Barcelona com el Parlament

ACN

Madrid.-La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat les penes de presó entre 8 i 12 anys de presó per a deu membres d'una cèl·lula jihadista desarticulada a Catalunya l'abril del 2015 en l'anomenada 'Operació Caronte'. El Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional de l'abril passat que va concloure que aquest grup, constituït a Terrassa, planejava atemptar en punts emblemàtics de Barcelona com el Parlament i va proposar segrestar una persona, vestir-la amb un mono taronja i degollar-la davant una càmera. El tribunal ha rebutjat els recursos presentats pels acusats i ha avalat la investigació dels Mossos d'Esquadra, que va infiltrar un agent al grup.

La sentència del Suprem confirma una pena de 12 anys de presó per a tres dels deu membres de la cèl·lula jihadista, per ser dirigents de l'organització, i de 8 anys per als altres set, com a participants. El Suprem els condemna com a autors d'un delicte d'integració en organització terrorista.Segons la sentència, a través de la investigació feta pels Mossos d'Esquadra, en els primers mesos del 2014, es va detectar la formació d'un grup de joves conversos a l'entorn dels tres condemnats com a dirigents, Lahcem Zamzami, Rida Hazem i Antonio Sáez Martínez, que va donar lloc a la formació "d'una autèntica cèl·lula partidària de complir fil per randa els postulats radicals defensats per l'organització terrorista DAESH de la que tots es consideraven part integrant". La sala ha avalat la validesa de la intervenció, durant la investigació, d'un agent encobert. Consideren que va ser una mesura "proporcional" ja que es parlava "de l'existència d'un grup de persones que actuaven com una cèl·lula" de DAESH "que pretenia portar a terme atemptats a Espanya o acudir a països com Síria i l'Iraq per integrar-se a les seves files com a membres de la pròpia organització terrorista". Per això, consideren que això exigia "que des de dins del grup s'informés cabal i fidelment al jutjat i a l'equip investigador dels afers de l'activitat delictiva i de la prevenció de qualsevol tipus d'actuació criminal"."S'entén perfectament que la missió encomanada a l'agent era introduir-se en el grup citat i assabentar-se, en definitiva, de les activitats delictives en les que els investigats estaven participant i la possible comissió d'un atemptat terrorista", afegeixen, ja que "coneixent-ho per endavant, es pogués evitar". El Suprem també remarca la diferència entre l'actuació de l'agent encobert i el concepte de delicte provocat. Així, defensen que "no pot mantenir-se amb rigor" que fos l'agent infiltrat qui assumís "el paper de líder del grup proposant atemptar o portar a terme qualsevol activitat delictiva", ja que l'adoctrinament en la jihad i les idees de combatre a Síria o l'Iraq i d'atemptat a l'Estat "eren anteriors a la seva aparició". Així, el tribunal creu que l'agent camuflat es va limitar a "comprovar l'actuació del grup, fent algunes activitats de col·laboració simultània" per evitar ser descobert.El tribunal considera vàlida la intervenció de l'agent encobert, recorda que tenien cobertura judicial i que tenia una "mera participació investigadora i no incitadora a la comissió del delicte".A més, el Suprem tampoc ha acceptat la sol·licitud de nul·litat de les gravacions fetes per l'agent infiltrat quan es trobava amb els acusats i ha rebutjat aplicar una sentència del TC com demanava la defensa dels acusats. "No es tracta de col·locar micròfons, amb autorització judicial, en un lloc en el que més tard van acudir els investigats", asseguren, sinó de "gravar les converses que es produeixen entre un testimoni (l'agent encobert) i algun dels acusats en el període durant el que l'agent estava fent la seva tasca dins del grup terrorista investigat".Polèmica per una "xivatada" policialAquest cas es va veure envoltada de polèmica per una "xivatada" policial. Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment. En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementat el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".Atemptats a punts emblemàtics de BarcelonaSegons relata la sentència de l'Audiència Nacional de l'abril en els seus fets provats, almenys des del primer trimestre del 2014 es va començar a formar entre els musulmans que freqüentaven la mesquita de Terrassa un grup de persones que amb una "visió radical" de l'Islam "pretenia que els seus membres constituïssin una cèl·lula satèl·lit del Daesh capaç de dur a terme els postulats de l'organització terrorista i que van denominar 'Fraternitat Islàmica, Grup per a la predicació de la Jihad'”.L'Audiència Nacional argumentava que els líders del grup explicaven a la resta que existia una altra versió alternativa del terme jihad -el “correcte”, segons ells- que es corresponia amb la utilització de la força si era necessari i "no era una altra cosa que la guerra santa contra els infidels", segons la sentència. També, en la campanya de formació i amb l'objectiu de combatre en les files del Daesh es ressaltaven no només les recompenses espirituals sinó també les materials en cas que acudissin a Síria o l'Iraq. Així mateix, en aquestes trobades es predicava sobre les bondats de la jihad violenta i que es podia practicar on cadascú vivia “aniquilant fidels i atemptat contra tot tipus d'institucions, entitats, organismes i símbols propis de la cultura occidental assegurant que, actuant d'aquesta forma, també s'actuava com a màrtir i s'aconseguia el paradís”.En el text, el tribunal detallava que fins i tot un dels integrants de la cèl·lula, Abdellatif Chahmout, es va desplaçar a Síria l'abril de 2014 i va perdre la vida a l'Iraq al maig del 2015 i que altres tres acusats el van seguir , a qui sense que poguessin arribar fins a Síria perquè van ser detinguts a la frontera entre Bulgària i Turquia.La sentència de l'Audiència Nacional explicava que després de la detenció d'aquests últims, un dels líders del grup, Antonio Saéz, que treballava en una perruqueria de Barberà del Vallés, va proposar cometre atemptats a l'Estat. En aquest sentit, la sentència recull una reunió al febrer del 2015 on Sáez va comentar la idea de dur a terme un atemptat contra el Parlament i va justificar les decapitacions, alhora que parlava de fer explosius casolans per cometre atemptats, animant els altres a fabricar explosius a casa seva.Posteriorment, el 14 de març quatre membres del grup es van reunir a l'estació de Sants amb l'objectiu de fer fotos a punts emblemàtics de Barcelona per cometre un atemptat i “provocar el caos i molta repercussió”.Un cop els quatre van mostrar el seu acord en la idea de buscar llocs emblemàtics per atemptar, tres d'ells, segons expliquen els magistrats, es van dirigir amb cotxe cap a la plaça d'Espanya, "pensant que era un lloc idoni en haver-hi una comissaria dels Mossos d'Esquadra, el centre comercial Las Arenas i l'hotel Plaza", per la qual cosa un d'ells va fotografiar amb el seu mòbil els tres llocs. A continuació es van dirigir al Port Olímpic, on hi ha l'Hotel Arts i amb el mateix objectiu de fotografiar llocs emblemàtics per atemptar, un altre dels ocupants del cotxe va baixar i va fer unes fotos que més tard van mostrar Sáez, qui els va felicitar pel seu treball i la repercussió que podia tenir un atemptat contra alguns d'aquests edificis.Dies després, segons diu la sentència, Sáez va comentar a dos dels membres del grup que potser podria tenir més repercussió un altre tipus d'actuació, comentant-los que tenia en ment la idea d'executar un infidel -els altres dos li van preguntar si seria un banquer o un jueu, sense obtenir resposta- i que el vestirien amb un mono taronja, el col·locarien en una habitació fosca, gravarien l'escena i després la publicarien a Youtube o en xarxes socials, i posteriorment marxarien a Síria. Un dels assistents a la reunió de l'estació de Sants ho va posar en coneixement de l'instructor un cop va arribar a Terrassa, considerant que existia "un perill concret de cometre un atemptat". Uns dies després es va detenir la major part dels membres del grup, segons apunta la sentència.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.