El tribunal considera que venre 14 quilos de marihuana a12.000 suposats socis en dos anys és tràfic de drogues
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any i nou mesos de presó i multa de 30.000 euros per un delicte contra la salut pública imposada a cadascun dels sis membres de l'associació cannàbica Ratja Vip de Barcelona, condemnats per utilitzar-la com a tapadora per conrear i distribuir marihuana. El tribunal considera acreditat que hi havia una intencionalitat de tràfic de drogues per part d'aquesta entitat, que funcionava com un mer "artifici administratiu". Els condemnats són els tres fundadors de l'associació --president, tresorer i secretària--, a més de l'encarregat del cultiu de la plantació, el cuidador de la plantació i el venedor de la droga, que també realitzava funcions de vigilància. La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels sis condemnats contra la sentència de l'Audiència de Barcelona que, a més de l'esmentada pena per un delicte contra la salut pública, els va absoldre d'un delicte d'associació il·lícita.
La sentència explica que dels fets provats es dedueix que Ratja Vip es va constituir el 15 de març de 2013 com a "pantalla per donar una aparença de legalitat al que en realitat era cultiu i distribució de marihuana a tercers, sent totalment inexistent l'activitat associativa descrita en els estatuts". Amb aquesta veritable intenció, afegeix, els acusats van llogar un local per realitzar el cultiu de la marihuana, posteriorment distribuïda a tercers en un altre lloc, bé sota el subterfugi previ de fer-se aquells socis de l'entitat mitjançant el simple tràmit privat d'anotar les dades personals en el registre de l'associació, amb l'expedició de carnets acreditatius i el simultani abonament d'una quota inicial, o bé directament sense fer-se soci en ser lliure l'entrada, de manera que la majoria dels clients eren turistes. També indica que l'associació no tenia cap control pel que fa al nombre de socis, de manera que proveïa per tal procediment a un nombre indeterminat d'ells, i que la substància es venia sense autorització administrativa per a la producció i distribució. Segons els fulls de registre, aquesta associació va distribuir 13.971 grams de marihuana als 11.995 socis que van visitar les seves instal·lacions entre 2013 i 2014.La Sala afirma que no es tracta d'una situació de desconeixement o coneixement equivocat de la realitat per part dels acusats. En aquest sentit, recorda que a aquesta mateixa conclusió va arribar la sentència recorreguda, que recollia que en els estatuts s'ocultava el cultiu i producció de cànnabis i la seva distribució entre els socis i fins i tot es deia que en cap cas constituïa objecte i fi de l'associació la promoció, l'afavoriment o la facilitació del consum il·legal de cànnabis sativa o qualsevol altra droga tòxica, estupefaent o substàncies psicotròpiques. Els magistrats assenyalen que l'Audiència de Barcelona va deixar palès que d'aquesta manera van aconseguir la inscripció en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, en resolució de 17 de juny de 2013, dictada pel director general de Dret i d'Entitats Jurídiques, i que, a causa d'aquesta ocultació, no hi ha un error de prohibició invencible, perquè evidencia la consciència que els mateixos sospesaven i es van representar com a possible l'antijuridicitat de la seva activitat.El tribunal considera que la condemna imposada per l'Audiència de Barcelona als acusats és conforme amb la jurisprudència que la Sala Segona ha aplicat en altres casos similars al plantejat en aquest recurs. En aquest sentit, reitera que el fet que els acusats actuessin encoratjats per la infundada esperança que la seva actuació podria ser tolerada o confiant que alguns òrgans judicials puguin acollir la tesi que propugna la irrellevància penal d'aquests fets, "és una actuació gens prudent que frega la temeritat i no es cohonesta bé amb una actitud de fidelitat incondicionada i escrupolosa a la norma. Era exigible major cautela i un mínim d'esforç sincer d'indagació. Perquè, i això és determinant, el que resulta patent és la contradicció amb la legalitat de l'activitat desplegada. La consciència que sospesaven i es van representar com a possible l'antijuridicitat de la seva activitat queda evidenciada per la forma en què es redacten els estatuts de l'associació".
