La fiscalia havia demanat inicialment vuit anys d'inhabilitació per delictes urbanístics, però després va retirar l'acusació i el TSJC la va absoldre
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució de l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i diputada del PSC al Parlament Assumpta Escarp i de tres tècnics municipals pels delictes sobre ordenació del territori i prevaricació urbanística en relació amb la concessió d'una llicència per a la construcció d'una caserna provisional de bombers al parc de Joan Miró mentre duressin les obres d'ampliació de l'Hospital Clínic. La sentència desestima el recurs de cassació interposat per l'acusació particular contra la decisió del TSJC que va absoldre als acusats.
D'acord amb el Ministeri Fiscal, el tribunal afirma que els acusats van obrar sense consciència d'infringir drets urbanístics per donar una solució temporal a l'emplaçament del parc de bombers mentre es realitzaven unes obres entre les que es contemplava la remodelació de la seu del parc de bombers. La sala recorda que la sentència del TSJC recorreguda va raonar que s'ha de considerar com una interpretació de la legislació administrativa jurídicament defensable i guiada per la voluntat de donar satisfacció a l'interès comú i no a un interès particular, constant plenament acreditat que hi va haver diverses consultes i reunions, i en tot moment hi va haver assessorament tècnic-jurídic abans de la concessió de la llicència d'obres.Escarp havia estat absolta en primera instància i a l'octubre la Sala Civil i Penal del TSJC va confirmar la seva absolució. La secretària d'Organització del PSC s'enfrontava inicialment a una petició d'inhabilitació de vuit anys per part de la fiscalia, però finalment el ministeri públic va demanar-ne l'absolució.El TSJC considerava provat que el 16 de maig del 2006 aleshores el delegat del govern espanyol a Catalunya en qualitat de president de la Junta del Patronat de l'Hospital Clínic, l'alcalde de Barcelona i la consellera de Salut van subscriure un conveni de col·laboració per redistribuir les propietats de l'Hospital Clínic al carrer Consell de Cent, números 148-168, i de l'Ajuntament al carrer Provença 164-182 i el planejament urbanístic d'aquests sòls. L'acord concretava que l'Hospital assumia la construcció de la caserna provisional dels Bombers de Barcelona al parc Joan Miró "atenent que s'ha de seguir prestant el servei dins de l'àmbit de l'Eixample fins que estigui acabat el nou edifici a la parcel·la de Provença". El 6 de juliol del 2009 l'Hospital Clínic va presentar al districte de l'Eixample una llicència municipal d'obres per a la construcció de la caserna de bombers al parc Joan Miró. La sol·licitud va ser admesa pel districte el 7 de juliol del mateix any i va motivar la incoació de l'expedient administratiu d'obres, en els quals l'acusada "no hi va tenir cap participació", ja que es trobava de vacances des del 29 de juliol, segons apunta el tribunal.La fiscalia demanava inicialment una pena d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic durant vuit anys i una multa de 6.000 euros per a Escarp, petició que després va retirar. En el seu escrit, el fiscal afirmava que Escarp va "atorgar aquella llicència d'obres majors, malgrat saber aquesta que aquella nova construcció autoritzada afectava directament els usos ciutadans propis del parc". El ministeri públic també demanava la inhabilitació de tres tècnics municipals més. La fiscalia, en el seu escrit de petició d'obertura de judici oral, considerava que la concessió del permís d'obres per part d'Escarp era una acció constitutiva de tres delictes sobre l'ordenació del territori.
