Josep Palls diu que falta conscienciació social i lamenta que no s'hagin aplicat les conclusions de la comissió d'investigació i ni s'hagi celebrat el judici
ACN
Cerdanyola del Valls.-L'únic bomber dels GRAF que va sobreviure a l'atrapament mortal de l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) el juliol del 2009, Josep Palls, creu que aquella tragdia ha servit al cos per aprendre llions en l'extinció de grans focs al bosc, per també considera que encara falta més conscienciació social i política per intentar evitar els grans incendis. Dues de les principals llions extretes deu anys després d'aquelles morts són que els bombers no ho poden salvar tot quan un gran foc est descontrolat i també que el mxim responsable de l'operatiu, Delta Zero, ja no té tanta responsabilitat, sinó que aquestes responsabilitats estan més compartides. Ara s'actua amb una "estratgia més planificada" i els GRAF a peu de foc ja no actuen de forma tant autnoma.
En una entrevista a l'ACN gairebé deu anys després dels fets, Palls explica que abans els GRAF que actuaven davant les flames tenien molta més responsabilitat. "Ara les responsabilitats queden més repartides, no tot depn del Delta Zero, que havia d'afrontar molts dubtes, preguntes i responsabilitat; ara la cosa est més delegada, oberta i repartida, i no cau només la responsabilitat en el bomber que est a primera línia de foc", detalla. "S'aborden més els incendis no només amb una maniobra concreta --dels GRAF-- sinó amb una tctica i estratgia més planificada", afegeix.En el mateix sentit, ja fa anys que "s'ha guanyat la conscincia" pública que els bombers no es poden arriscar davant de segons quins focs. Posa l'exemple de l'incendi de Tivissa (Ribera d'Ebre), que el 2014 va cremar 840 hectrees. A la nit, quan els mitjans aeris no podien actuar, els GRAF es van retirar per l'alt risc que hi podia haver per la seva seguretat, més tenint en compte que no hi havia persones ni nuclis habitats en perill. "Els alcaldes ho van entendre", explica satisfet.Recordar-ho, parlar-ne i que es faci el judiciDeu anys després d'aquell 21 de juliol, Palls diu que laboralment, físicament i psicolgicament est recuperat i es troba "prou bé" perqu ha tingut temps d'"assumir-ho, pair-ho, mastegar-ho", posar-ho tot "a lloc", "fer vida normal i tranquilla" i sobretot parlar-ne amb els companys, amics i familiars. "N'hem parlat molts cops els últims anys", diu, i afegeix que "fa mal parlar-ne, per fa molt més mal no parlar-ne". De fet, el documental 'El gran silenci, Horta de Sant Joan', del 2014, també els va servir com a terpia individual i collectiva. "Vam estar cinc anys callats intentant entendre tot el que va passar all i el que se'n va derivar", explica, per el documental els va servir perqu tothom assumís els fets i la responsabilitat.Una altra manera de recordar i superar aquella fatídica data és visitant cada any el lloc dels fets, on repinten un monument commemoratiu. A més, com que molta gent visita el lloc, volen fer un itinerari circular per la zona perqu els excursionistes puguin conixer aquells boscos que els van atrapar de forma dramtica. Per rememorar aquest des aniversari, un grup de bombers, amics i familiars han decidit crear la plataforma 'Horta 10 anys' per recollir, proposar, decidir i coordinar diverses iniciatives per homenatjar i recordar els bombers morts en aquell incendi. Al seu blog i compte de Twitter anuncien les activitats que han fet i faran, com una exposició itinerant de dibuixos i una d'escultures amb fusta d'oliveres cremades i metall, jornades, una cursa de muntanya el mateix 21 de juliol a Horta o un campionat de voleibol platja, entre altres.I una de les últimes coses que farien falta per acabar de tancar la cicatriu, "que no s'esborrar mai", és que se celebri el judici contra els dos autors materials del foc, que encara no té data fixada. "Mirem que no ens afecti, per les coses no es tanquen fins que es tanquen del tot", diu, tot i que sap que no depn d'ells.Millores per aturar els grans incendisLaboralment l'ha ajudat seguir treballant al cos, en el que s'anomena segona activitat, reservada als bombers més grans o amb alguna afectació física. "Tenim la gran sort de continuar a la casa exercint tasques, aprofitant el nostre coneixement per retornar-lo a la casa i tenir una vida normal després d'una situació fotuda; si t'apartessin, t'enfonsaries", assegura. Tenia experincia operativa, per ara es dedica a projectes concrets, intercanvi d'experincies amb altres cossos de bombers o prevenció, i fa gurdies de coordinació dels GRAF des de la sala de control de la regió d'emergncies de Lleida o, a l'estiu, des de la sala central de Bellaterra (Valls Occidental), i algun cop es desplaa als centres de comandament avanat a prop dels incendis. També és un dels encarregats d'estudiar els incendis un cop extingits, per poder-ne extreure conclusions, veure les errades i aconseguir millores."Els bombers de Catalunya, en deu anys hem aprs, hem fet didctica, més formació de foc forestal, hem pres més conscincia del que afrontem; ha estat un procés, vam tocar fons, pensvem que podríem tenir un altre Horta de Sant Joan a tot arreu, i fer sortir d'aquí a 5.000 bombers no és fcil, per poc a poc anem sortint", explica. A més, la formació i l'experincia s'ha completat amb les aportacions de cossos de bombers d'altres llocs de l'estat, d'Europa, d'Austrlia, dels Estats Units, Xile o Argentina.Aquestes llions apreses d'aquelles cinc morts són les que més satisfan a Palls, llions que es van aplicar en altres grans incendis com els de l'Alt Empord (any 2012, 14.000 hectrees, dos morts), dena (any 2015, 1.300 hectrees), o el recent de la Ribera d'Ebre, malgrat que creu que sempre cal ser autocrític per millorar, i encara s'hauria d'haver fet més, tant en la prevenció com en l'extinció. Sobre l'extinció, creu que veient les conclusions de la comissió d'investigació del Parlament sobre l'incendi d'Horta, "hauria de fer vergonya" veure el poc que s'ha fet. "No estaria malament repassar altre cop les conclusions", tot i que creu que els diputats "es van quedar molt curts". Admet que les dificultats pressupostries han alentit les millores necessries, per altres coses no depenen dels diners, assegura.En concret, creu que la prevenció s'ha de fer sobretot planificant el territori com a mosaic, amb pastures i cultius, com passa a comarques com el Peneds o el Priorat, que han esquivat els grans incendis, potenciant les economies locals per evitar l'abandonament i l'avan del bosc.De fet, alerta que els grans incendis cada cop seran més habituals i que els bombers han de ser conscients que no els podran aturar rpid i que hi poden haver morts com ha passat els últims anys a Grcia o Portugal. "Els bombers estem al límit, tenim un cos potent i preparat, per la simultanetat de grans incendis forestals és el nostre taló d'Aquilles", assegura. Per aix, creu que "Catalunya és un petit banc de proves, hi ha una varietat d'incendis molt diversa, és com un petit laboratori, per també estaria bé que fos un petit laboratori per proposar solucions".
