La Plataforma del Sénia recorda que va advertir prèviament l'organisme comunitari de la possibilitat de terratrèmols i li retreu que només es preocupés de recuperar els diners
ACN
Alcanar.-El Síndic de Greuges demanarà al Banc Europeu d'Inversions (BEI) i la Comissió Europea que rectifiquin i prengui mesures després que la institució financera pública hagi reconegut que no va avaluar adequadament els riscos, els sísmics, entre d'altres, a l'hora d'aprovar el finançament pel fracassat projecte Castor. Rafael Ribó, que qualifica de "molt dubtosa" l'emissió de bons que va permetre l'exconcessionària Escal UGS aconseguir 1.436 milions d'euros en unes condicions molt avantatjoses, vol que el cas no es pugui torni a repetir. Paral·lelament, exigeix al govern espanyol que reclami a la promotora del projecte i filial d'ACS que retorni la indemnització ara anul·lada pel Tribunal Constitucional o iniciï la persecució penal contra l'empresa. Per la seva banda, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que va presentar la reclamació, recorda que va advertir prèviament el BEI sobre la possibilitat de terratrèmols i lamenten que eludeixi la seva responsabilitat després de recuperar l'import dels bons.
Ribó ha explicat que continuarà trametent tota la informació nova relativa al cas a la Defensora del Poble Europeu perquè, al seu torn, exigeixi al BEI "rectificacions" a la llum de l'informe en el qual admet deficiències en l'avaluació prèvia del finançament. També perquè la Comissió Europea intervingui en la qüestió. Ara, retreu que bona part de la resposta de l'organisme financer a la reclamació estigui "en termes condicionals" i plantegi únicament suggeriments de millora sense cap altra transcendència a la pràctica. "Això és un altre petit escàndol: diu que s'hauria d'haver, s'havia de mirar més. El condicional en la gestió del diner públic s'ha de rebutjar", sosté el Síndic. "Ara, cal exigir que aquest condicional es transformi en mesures perquè això no es repeteixi", ha afegit. La Comissió d'Economia del Parlament Europeu ja va emetre un informe amb el qual retreia al BEI que no hagués estudiat els riscos, especialment, els sísmics, abans d'autoritzar el finançament.El pronunciament del BEI, assegura, reforça l'exigència dirigida al govern espanyol perquè reclami a l'exconcessionària Escal UGS el retorn dels 1.350 milions d'euros. Precisament, la Mesa del Parlament va aprovar la setmana passada presentar un incident d'execució de la sentència del Tribunal Constitucional. Juntament amb el Govern i el grup Socialista al Congrés, la cambra va ser un dels tres recurrents contra el decret llei d'indemnització del Castor. L'execució del sentència, segons Ribó, hauria de forçar el govern del PP a reclamar a la filial d'ACS el retorn dels diners o la presentació d'un aval que els garanteixi o, en cas que no ho accepti, iniciar la "persecució penal" contra l'empresa. El Síndic remarca que la sentència d'inconsitucionalitat declara "l'absoluta nul·litat de ple dret" de la indemnització, "des de l'origen". "Això és tan clar com el dret elemental. El govern espanyol l'ha aplicat, per temes ínfims comparats amb el Castor, amb presó", manifesta, taxatiu. "Cal tornar al principi, res és vàlid", recorda Ribó, indignat també pel contenciós obert l'exconcessionària contra l'executiu estatal per considerar insuficients els 300 milions d'euros rebuts com a retribució i manteniment de les instal·lacions entre 2012 i finals de 2014, quan van fer efectiva la renúncia de la concessió. "És l'escàndol més gran que he vist mai com a Síndic de Greuges i com a president de tots els defensors d'Europa. Com amb diner públic, interessos privats estafen manifestament i a sobre volen cobrar plusos sobre aquesta estafa, amb protecció absoluta dels governants que han de vetllar per l'interès general", subratlla. Malgrat això, Ribó, que també ha fet públic un informe reclamant una auditoria tècnica completa per confirmar si el projecte es va bastir sobre suposicions i no a partir de fonaments científics, lamenta la "paràlisi" del Defensor del Pueblo espanyol en aquet cas. "L'informe del BEI, el del MIT –estudi que confirma la relació entre injeccions de gas i sismes- i el Tribunal Constitucional han despullat per complert l'operació del Castor", rebla."S'han salvat ells", retreu la Plataforma del SéniaLa Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que va presentar formalment fa cinc anys la reclamació pel finançament del Castor –també ho va fer de forma paral·lela un veí de Barcelona a títol particular- ha reaccionat també amb estupefacció davant del contingut de l'informe. "Els vam dir que haurien terratrèmols. No van analitzar res dels sismes perquè el govern espanyol i l'empresa deien que no n'hi haurien. Tres mesos abans que els deixessin els diners els vam advertir que no ho fessin perquè tindrien problemes. Ara diuen que no els vam dir res. S'han salvat ells: un cop van cobrar van prendre interès pel que havien de respondre. Abans tot eren llargues. Han demostrat el seu poder i no saber fer", ha criticat el portaveu del moviment social, Evelio Monfort. Recorda que, fins i tot, l'empresa va advertir els possibles compradors de bons que el risc sísmic existia. Per tant, considera que analitzar aquesta possibilitat, com fan les empreses del sector dels hidrocarburs "és de parvulari"."Es basen a l'hora de donar gairebé 1.500 milions d'euros en el fet que un govern els diu que aquell és bona persona", retreu. "El BEI no ha jugat com devia", remarca. També en el moment de passar comptes amb l'empresa concessionària, quan el govern espanyol va aprovar el decret llei per pagar a corre-cuita els 1.350 milions d'euros amb els quals Escal UGS havia de retornar l'import dels bons del BEI. Segons recorda Monfort, les empreses de valoració creditícia van arribar a qualificar els bons per finançar el fracassat magatzem de gas submarí com a escombraria. "És com el paper de vàter i serveix per al mateix", aclareix. Per al portaveu de la Plataforma, el govern espanyol no havia de pagar i hauria d'haver reclamat renegociar a la baixa". De fet, tot i que amb un interès molt més baix que el crèdit sindicat que l'empresa de Florentino Pérez havia contractat anteriorment, l'anomenat 'project bond' preveia un 5,76% de rendiment per als inversors. I això, recorda Monfort, just en el moment que el deute espanyol es venia gairebé a interès 0. "Era el moment de renegociar, com a govern espanyol, com Enagás o com fos, i dir-los: tardarem 30 anys a pagar a un interès molt més baix, el mateix que tenim a l'Estat espanyol. És això el que havien de fer", subratlla. Per contra, el mateix executiu del PP ha argumentat recentment que la pressa pel pagament responia a la voluntat de no obrir un conflicte amb el BEI i evitar una crisi d'impagaments al sector gasista estatal en un moment de debilitat financera de l'euro. "Havia un problema econòmic a Espanya i l'havien d'ajudar. I, en canvi, van parlar alegrement amb els bancs, amb els quals ara tenim un altre problema –el pagament de crèdit anul·lat per la sentència del Constitucional que havia de carregar el cosst sobre les factures dels consumidors de gas en 30 anys-, i ho paguem per quedar bé. És una mala negociació. Tot per tenir contents a Florentino Pérez i al BEI. Ho van fer tots molt malament", tanca el portaveu de la Plataforma del Sénia.
