Els propietaris titllen d'insuficients les ajudes del Govern i temen haver de tancar definitivament els negocis
ACN
Barcelona.-La primera setmana amb negocis de restauració i esttica tancats a Catalunya ha acabat amb més 4.800 empreses recorrent a un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Entre el 16 i el 22 d'octubre, el Departament de Treball ha registrat un repunt d'afectacions de més de 40.000 treballadors. Per molts, és la segona vegada que entren en un expedient i alguns ho fan sense haver acabat de cobrar totalment el primer ERTO. Durant aquesta setmana, els empresaris també han hagut de pagar els impostos mentre han tingut la persiana baixada. Les mobilitzacions han sigut constants per part dels negocis obligats a tancar, que denuncien que les ajudes del Govern són totalment insuficients.
Els centres d'esttica temen que el tancament provoqui una "por infundada i illgica" als serveis que donen. "No sabem si podrem tornar a obrir com si res", explica la directora del Centre de Fisioterpia i Esttica Integral Gala, Eva Gala Camprubí. El centre encara arrossega les conseqüncies econmiques del primer tancament, durant el qual van postposar pagaments, i ara es troba en una situació "molt frgil, alarmant i realment desoladora". "No comptvem que veuríem interrompuda la nostra activitat quan tenim l'avantatge que som un sector amb unes mesures higiniques molt integrades al nostre subconscient", assegura Camprubí. Tres de les treballadores d'aquest negoci de Sabadell han entrat en un ERTO. Una d'elles és la Sandra Velasco, que es veu obligada a ser inclosa en un expedient per segon cop en un any. La primera vegada va tenir problemes per cobrar la prestació d'atur i ara tem que es repeteixin. "Després de sortir d'un pal molt gran del primer ERTO, ara entrem al segon, sense encara haver-nos pogut recuperar. Em quedo a casa esperant a cobrar, quan encara no m'han pagat part del primer expedient", explica. "Si a mi no em paguen l'ERTO, com li dic al banc que no li pago la hipoteca perqu no he cobrat? Tothom vol cobrar", afegeix. En qualsevol cas, assegura que les previsions són "dolentes" perqu, si tot va bé, no preveu cobrar fins dins d'un mes i mig, ja que el servei estatal d'ocupació paga a mes venut. Pel que fa a la restauració, el propietari de Cal Mingo, Mingo Morilla, té dotze treballadors en plantilla fixa i ofereix un servei vinculat al món de l'empresa i la família. El també president del Gremi d'Hostaleria de Viladecans va presentar un ERTO durant el primer confinament i, després de desafectar els treballadors, n'ha tornat a presentar un altre per poder fer front a les noves restriccions. "Pateixo per les famílies que depenen del sou dels meus treballadors. En un principi ens vam oferir a ajudar-los, perqu les prestacions arribaven tard, per en aquest moment m'és molt difícil", reconeix en declaracions a l'ACN. El propietari de l'establiment, situat als afores de Viladecans, té por d'haver de tancar definitivament i assegura que les ajudes del Govern són "una escopinada al mar". Les subvencions de 40 milions d'euros anunciades per l'executiu suposen un import de 1.500 euros per cada establiment a Catalunya, molt per sota de les despeses fixes de la majoria de restauradors. Morilla, per exemple, ha de fer front a uns costos fixos diaris de 1.346 euros. El propietari del restaurant Andalucía, a Castelldefels, Manuel Ángel Ortiz, assegura que les despeses fixes del seu local superen els 3.000 euros. Maquinria, llum, aigua, cas i hipoteca. "La Generalitat ha parlat de reduir el preu dels lloguers, per molts som propietaris dels locals. Qui ens sufragar aquesta despesa d'hipoteca?", es qüestiona el també president del Gremi d'Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat.Ortiz va reformar el local fa un any, així que a les despeses fixes hi afegeix els préstecs i crdits que va contractar per fer front a aquesta depesa. "Des que vaig tancar, tinc crisi d'ansietat, no dormo, perqu la meva economia es veu molt minvada. La situació és dramtica. Ho estem vivint molt malament a casa meva i els treballadors ho estan passant molt malament", lamenta.Al bar El Capo, a Castelldefels, han passat de ser vint treballadors a ser-ne tres. L'establiment té també un xiringuito a la platja i, un cop va acabar la temporada, el nombre d'empleats de l'empresa es va reduir a dotze. Tot i aix, les noves restriccions han obligat a limitar encara més la plantilla. "Si seguim així, crec que no podrem sobreviure", admet la gerent del local, Raquel Benito. La possibilitat de preparar menjar per endur tampoc és una alternativa viable per a l'establiment de Benito. "Mai ho he fet i, si comeno ara, no em serveix de res", afirma. De fet, el gerent de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), Daniel Brasé, assegura que és la "xocolata del lloro". El tancament dels locals ha provocat un augment molt elevat de l'oferta d'aquest servei i, al mateix temps, la demanda s'ha redut per la recomanació de fer teletreball. El restaurant Sis Sis Dos, a Gav, no té cuina i ofereix als clients plats freds i embotits. "Si vols embotit, no el demanars a domicili. A més, no estem en un lloc de pas", lamenta Marian Trallero. L'establiment va obrir fa poc més de tres anys i els propietaris encara tenen deutes i préstecs a retornar, a més del lloguer i altres despeses fixes.En el cas de la cafeteria Sa Illa, a Terrassa, el servei per emportar est permetent mantenir en funcionament el negoci, ja que representa un 40% de la facturació prvia a la pandmia. "La gent est sent molt solidria amb la restauració", assegura la propietria del local, Maite Garcia. L'establiment només est obert pels matins, perqu la demanda es manté, per tanca a les tardes per estalviar en llum, aigua i temps. "No hi ha ningú al carrer", lamenta.Garcia va demanar un ICO al mar, amb el decret de l'estat d'alarma, i encara l'est esperant. La primera entitat amb qui va parlar no va voler donar-li la quantitat que demanava, 20.000 euros, i va oferir-li una plissa de crdit. Ara, una segona entitat est fent el trmit. Més enll dels ajuts, considerats insignificants, els restauradors i centres d'esttica exigeixen treballar i reivindiquen els seus establiments com a espais segurs. "No ens considerem el focus de la pandmia, entre altres coses, perqu no ho som", afirma el propietari del restaurant Cal Mingo.
