L'entitat atén cada any entre 30 i 40 famílies que han patit la prdua d'un fill durant l'embars o després de néixer
ACN
Trrega.-Un de cada quatre embarassos no acaba amb el nadó als braos dels pares. Malgrat ser freqüent per, la mort perinatal i gestacional és encara a dia d'avui un tema tabú. "És un dol desautoritzat", explica la responsable assistencial del Servei de suport al dol de Ponent, Montse Robles, perqu que la societat no reconeix aquests infants i sovint en minimitza les seves prdues. Amb motiu del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal, que es commemora el 15 d'octubre, l'entitat ha organitzat per a aquella jornada diverses activitats per "trencar el silenci" i donar visibilitat a aquest dol. Cada any, aquesta associació de les comarques de Lleida atén de mitjana entre 30 i 40 famílies que han passat per aquesta experincia.
"Malgrat ser més freqüent del que pensem", el dol gestacional i perinatal "és un dels dols més silenciats que hi ha", assegura Montse Robles. El fet que els infants no hagin arribat a formar part de la societat fa que aquesta no els reconegui i se'ls negui la identitat. A tot aix, s'hi suma l'experincia traumtica que han hagut de passar els progenitors, que acostumen a sentir-se "sols" i "poc reconeguts i validats com a pares", explica la responsable assistencial de l'associació.A més, la legislació "tampoc acompanya" a aquestes famílies. En aquest sentit, una de les reivindicacions de les entitats que tracten el dol perinatal és la creació d'un registre on es pugui inscriure a aquests nadons. "Que aquestes criatures puguin ser collocades, per exemple, dins el llibre de família" ja que "estem parlant de la prdua d'un fill", indica Robles.A més de visibilitzar aquestes morts, una altra de les principals demandes de les associacions és que els professionals sanitaris facin una formació específica relacionada amb aquest tipus de dol. Montse Robles afirma que en aquest aspecte s'ha avanat poc, ja que el personal sanitari, per desconeixement, molts cops també tendeix a restar importncia a aquestes morts amb frases com "ets molt jove ja tindrs més fills" o "millor passar per aix ara que més endavant". Robles també afegeix que per alguns professionals és complicat entendre que una persona que decideix interrompre l'embars de manera voluntria pugui desenvolupar un procés de dol. "Encara costa trencar aquests prejudicis, idees preconcebudes i tabús", lamenta.Per tot aix, durant aquesta setmana l'entitat dur a terme una campanya de visibilització a les xarxes socials amb motiu del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal el prxim dijous 15 d'octubre. La covid-19 ha fet adaptar el programa d'activitats, que es far en línia. D'aquesta manera, dijous hi haur una trobada virtual on es llegir el manifest que han elaborat 14 entitats i grups de suport al dol gestacional de Catalunya i l'Estat i que porta per títol 'trencar el silenci'. També es far una lectura de noms d'infants que han mort abans de néixer o en els primers dia de vida, es presentar un vídeo i hi haur un espai de dileg i colloqui. A més, alguns edificis institucionals, com és el cas de la Paeria de Lleida, s'illuminaran amb els colors rosa i blau cel, símbol de la conscienciació sobre la mort gestacional i perinatal. El servei de suport al dol de Ponent atén de mitjana entre 30 i 40 famílies a l'any, encara que hi ha hagut temporades que aquesta xifra s'ha enfilat fins a les 50. Robles explica que els pares que acudeixen a l'associació se senten "molt sols" i reivindica la importncia d'aquests grups de suport. "Necessiten altres famílies que hagin viscut experincies similars per donar una mica de sentit a l'experincia tant traumtica que estan vivint", remarca."Parlar amb altres mares que han passat pel mateix fa que no et sentis tant sola"L'1 de novembre de l'any passat, ngela Soria va perdre la seva primera filla, Emma, a la setmana 37 de l'embars. Una setmana després i grcies a un familiar, aquesta vena d'Aitona (Segri) i la seva parella van entrar en contacte amb el Servei de suport al dol de Ponent. "Em va anar molt bé perqu et sents molt perduda", relata, malgrat per altra banda diu que es va adonar que la mort d'un nadó és un tema encara "tabú" dins la societat. "Tu necessites parlar-ne i, en canvi, et trobes molta gent que fan veure que no ha passat res perqu es pensen que d'aquesta manera tu no pateixes. La realitat per, és que penses en el tema cada dia". Precisament, el que més valora aquesta usuria del Servei de suport al dol, és el fet de tenir un espai on poder exterioritzar els pensaments i compartir la seva experincia amb altres persones que han passat per un procés similar. "Sent que no ests tant sola", afegeix
