La consellera d'Agricultura aposta per l'eficiència per compensar la reducció econòmica que suposarà el Brexit al pressupost de la PAC
ACN
Madrid.-La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha reivindicat aquest dilluns des de Madrid una Política Agrària Comuna (PAC) molt més mediterrània i 'regionalitzada' per tal que els territoris disposin de més capacitat per 'decidir com orienten aquells recursos públics, mesures i polítiques vers les realitats dels seus sectors'. Serret ha participat a la conferència 'Construint la PAC del futur' on s'ha reflexionat sobre com s'ha de començar a definir aquesta política d'ajuda al sector primari més enllà del 2020. En aquest sentit i després que s'hagi advertit de la reducció de pressupost per a la PAC com a conseqüència del Brexit, Serret ha considerat que una manera de compensar-ho és que els estats membre siguin 'més eficients a l'hora de destinar els recursos públics'. Segons la consellera és precisament a través de la 'regionalització' de la PAC que es pot aconseguir aquesta eficiència.
En un auditori amb més de 300 persones representants de diferents comunitats autònomes i del sector agroalimentari de l'Estat reunits al Caixafòrum de Madrid, la consellera Serret a reivindicat una PAC molt més mediterrània i regionalitzada que prevegi unes polítiques i uns ajuts possibles d'ajustar al màxim a la realitat dels diferents sectors i que permeti ser el més efectiu i eficient possible en la gestió dels recursos destinats al sector agroalimentari.En aquest sentit, Serret ha fet referència al Pla de Desenvolupament Rural (PDR), que cada comunitat ja s'ocupa de gestionar i per tant ja té aquest caràcter regionalitzat i ha demanat que ara es faci el mateix però amb el 'primer pilar', és a dir la PAC, amb més recursos i ajuts directes que 'han d'anar als productors i al sector', en funció de cada territori ja que per exemple, en el cas de Catalunya, cal tenir en compte aspectes com la seva orografia i climatologia diversa. Segons Serret, dotar la futura PAC d'aquesta característica pot suposar 'una gran oportunitat però també el repte d'adaptar al màxim la política a cada territori'.És precisament en aquesta línia que Serret també ha contemplat l'escenari difícil que fa preveure el Brexit, amb un càlcul estimat de 3.600 milions d'euros anuals menys d'aportació a la PAC per la sortida del Regne Unit. Segons la consellera aquesta davallada de pressupost només es podrà compensar amb 'més eficiència a l'hora de destinar els recursos públics als beneficiaris'. La conferència 'Construint la PAC del futur', on ha intervingut la consellera Serret, ha servit per obrir aquest dilluns a Madrid el debat sobre la reforma de la Política Agrària Comú a partir de 2020. L'acte ha estat inaugurat per la ministra d'Agricultura, Isabel Garcia Tejerina, el comissari europeu d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, i la vicepresidenta de la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu, Clara Aguilera.La conferència s'allargarà fins demà dimarts i hi prenen part les comunitats autònomes, el sector agroalimentari i les organitzacions ecologistes per exposar les seves propostes sobre una PAC adaptada als reptes de l'agricultura de l'Estat i sobre les perspectives agroalimentàries i mediambientals. Entre d'altres, el debat se centra en els pagaments directes, les mercats i la xarxa de seguretat, la cadena alimentària, el desenvolupament rural i les perspectives agroalimentàries. La conferència vol ser el punt de partida d'un fòrum de debat obert, profund i permanent que el Ministeri vol iniciar per identificar el futur paper de l'agricultura espanyola a Europa a l'any 2020, tenint en compte les perspectives territorial, sectorial i de sostenibilitat que assegurin i donin força la competitivitat del sistema agroalimentari.A través d'aquesta iniciativa, el Ministeri d'Agricultura pretén recollir totes les aportacions possibles en vista a elaborar la posició inicial de l'estat espanyol que es presentarà a la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural. El fòrum ha comptat amb la participació dels consellers d'Agricultura de Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa, Castella Lleó, Galícia, Aragó, Cantàbria, Extremadura i la Rioja. També parlamentaris de comissions d'Agricultura del Parlament Europeu, del Congrés, i el Senat, i els principals representants del sector agrícola, forestal i mediambiental. Així mateix, també hi han participat els responsables de la política agrària de països com França, Holanda i Portugal.
