La consellera deixa clar que l'objectiu polític de ser un estat en cap cas significa 'autarquia' de les relacions econòmiques amb altres regions d'Espanya i Europa
ACN
Barcelona.-La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha lamentat que la informació de la fruita dolça que envia el Ministeri d'Agricultura a Brussel·les 'no reflexa la situació real dels nivells de producció' que hi ha a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, la consellera ha instat a tots els actors a 'posar-se al dia' i 'articular un bon sistema d'informació' per tal que la Comissió Europea (CE) sigui conscient de les produccions que hi ha i pugui preveure i anticipar solucions a les crisis de preus que col·lapsen el mercat, com està passant actualment. D'altra banda, la consellera d'Agricultura ha deixat clar que l'objectiu polític de Catalunya d'esdevenir un estat 'en cap cas significa autarquia ni alinear-nos de les relacions econòmiques i comercials que tenim amb altres regions d'Espanya, Europa i el món'.
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha remarcat en una entrevista a l'ACN que les xifres que fa arribar el Ministeri d'Agricultura sobre els volums de producció de fruita de pinyol que hi ha a Catalunya 'no reflecteixen la situació real'. Ho afirma una vegada ja iniciada la retirada de fruita de pinyol del mercat per destinar-la a beneficència que ha autoritzat la Comissió Europea amb l'ampliació en prop de 20.000 tones la quota establerta. Aquesta quota, autoritzada fa dos setmanes, va ser qualificada automàticament d'insuficient per part del sector de la fruita, que havia fixat en 40.000 tones el mínim per poder alleugerir el mercat i fer remuntar els preus enfonsats dels préssecs i les nectarines.Serret ha recordat que amb les dades de que disposa el Departament, des de l'abril hi havia preocupació sobre la campanya, ja que es preveia una producció elevada que ha estat marcada per la climatologia, amb un estiu sense condicions adverses que encara han afavorit més a un excés de producte. Segons Serret, ja aleshores estava clar que amb totes les mesures, com les retirades, 's'havia d'anar al màxim per prevenir les situacions de crisi que al final hi ha hagut'. El problema és, segons la consellera, que la informació de la situació real de producció de les zones fruiteres de l'Estat, no està 'articulada' de manera que la CE no disposa del màxim d'informació acurada sobre el que hi ha plantat, quines produccions es poden preveure i com evolucionen els preus, i això 'difícilment fa que ens puguem anticipar a la crisi i els col·lapses de mercat'. La resposta insuficient de Brussel·les es va poder constatar 24 hores després de l'obertura del termini de sol·licituds de retirada de fruita ja que només Catalunya pràcticament havia demanat la totalitat de la quota de 20.000 tones.Serret assegura que a Catalunya hi ha articulat un bon sistema d'informació sobre la realitat de sector de la fruita dolça, però lamenta que no serveix de res 'si la resta de regions productores no actuen igual', ja que ara mateix 'no tenim accés directe a la Comissió'. La consellera però, ha volgut deixar clar que l'objectiu polític de ser un estat 'en cap cas significa autarquia ni alinear-nos de les relacions econòmiques i comercials' amb la resta d'Espanya, Europa i el món. És per això, que pronostica que sí en un futur Catalunya és independent, s'haurà d'anar de la mà d'Aragó o Múrcia, els altres territoris que són grans productors de fruita, 'perquè som en un mercat global'. 'Els canvis no es poden fer d'un dia per l'altre'Tot i la pressió econòmica i financera que 'aguanta' el sector de la fruita dolça, que després del veto rus, aquest ja és el quart any consecutiu que registra preus per sota dels costos de producció, la consellera Serret aposta per afrontar les decisions de com enfocar el futur del sector a través d'un 'anàlisi profund' i sense presses. Serret fa referència a possibles plans de xoc estructurals o de reconversió varietal, que han de servir per assegurar el futur de les explotacions i el sector català.En aquest sentit, justifica la creació del grup de treball de la fuita dolça que començarà a caminar a mitjan d'aquest mes de setembre recollint propostes d'experts. Servirà 'per poder fer aquesta reflexió sobre la base d'un bon debat', amb intercanvi d'informació amb ens com l'IRTA i Afrucat, per prendre les decisions a 'mig i llarg termini'. Segons Serret, plantar una determinada varietat 'és una decisió que es pren però té conseqüències durant anys i no es pot reconvertir d'un dia per l'altre a cegues; a més a més s'ha de fer de mutu acord amb tot el sector'.
