El projecte d'Enagás preveu installar taps mecnics i de ciment als pous així com monitoritzar la sismicitat
ACN
Alcanar.-Enagás ja sap quant costar i el temps que trigar l'operació de segellar i abandonar definitivament els pous del magatzem de gas submarí Castor. Segons els clculs del projecte encarregat per la companyia i sotms a informació pública aquest estiu, que ha fet públic el digital elEconomista.es, tot plegat costar un mínim de 70 milions d'euros i s'allargar un mínim de 201 dies. Es preveuen installar taps mecnics de ciment sobre taps mecnics als tretze pous del magatzem de gas submarí amb un gruix de fins a 250 metres. Durant el procés, s'evitar extreure "quantitats significatives de fluids" del jaciment per evitar canvis de pressió que generi possibles "efectes sísmics", que tindran un protocol especial de monitorització.
Amb els segells provisionals installats al final de la seva vida útil, després que el magatzem entrés en hibernació la primavera de 2016, el govern espanyol va decidir encarregar a Enagás que presentés un projecte per concretar el tancament definitiu dels pous. El document, signat per l'enginyer de mines Antonio del Cerro de la Fuente, detalla els procediments i mitjans necessaris per tancar definitivament els pous, d'acord amb les directrius de diferents organismes britnics, principalment. Tot i que el cost pressupostat és, a priori de 69,65 milions d'euros en el cas que els treballs s'adaptin al programa previst de 201 dies, la possibilitat que es puguin observar "increments de pressió significatius" que requeririen treballs de reparació en la meitat dels pous, que elevarien el cost fins els 76,98 milions d'euros.Les tasques, segons detalla el projecte, comenaran pels pous menys problemtics en els quals no hi ha instruments abandonats o restriccions de pas- i en alguns casos es requeriran operacions de punxat i injecció de ciment. Es comprovaran prviament aquestes pressions als espais anulars que deixen els tubs telescpics dels pous per si cal reparar-los addicionalment. La primera fase permetr installar un tap profund allant els pous del magatzem i evitant l'intercanvi de fluids que podria generar sismicitat induda. En la segona fase, s'installaran dos taps més de ciment. La tercera fase, amb la torre de perforació, es tallaran i retiraran les part dels tubs telescpics al llit marí i també, si és possible, els caps de pou.Evitar l'extracció de fluidsTot i que experts consultats per l'ACN subratllen que les operacions d'abandonament de pous estan estandarditzades i no han de suposar riscos addicionals per la desestabilització de l'interior del jaciment, el projecte emfasitza la necessitar d'evitar o extreure "quantitats significatives de fluids" que podrien generar oscillacions de pressió i possibles canvis d'esforos que poguessin provocar efectes sísmics. Per evitar-ho, abans de netejar els pous s'allar el jaciment amb el tap mecnic de profunditat. Parallelament, Enagás ha establert un protocol en collaboració amb l'Institut Geogrfic Nacional (IGN) per actuar davant possibles casos de sismicitat amb un sistema de semfors que minimitzi riscos, sobretot durant la neteja dels pous. El protocol preveu un sistema d'alertes en el cas de moviments sísmics en un radi inferior de 20 quilmetres d'on es troba la plataforma marina del Castor amb les dades de la xarxa de l'IGN o l'Observatori de l'Ebre, Aix, asseguren permetr informar Enagás rpidament i prendre mesures, si es dona el cas, per mitigar-lo.Un cop segellats i abandonats definitivament els pous, és a dir, fent efectiva la restitució del llit marí a un estat similar al que van trobar els promotors del Castor quan van comenar els treballs, el govern espanyol tindr pendent de completar el compromís de desmantellament total amb la retirada de les plataformes marines i terrestre. Globalment, i segons els clculs d'Enagás l'any 2018 i que va avanar l'ACN, el cost de les operacions podria superar els 260 milions d'euros.
