Construeixen un obrador en una granja de conills de l'Alt Urgell per poder especejar-los i arribar així al mercat local
ACN
Montferrer i Castellb \/ Bellver de Cerdanya.-El relleu generacional que s'est experimentant a l'activitat ramadera del Pirineu i els efectes que ha tingut la crisi econmica sobre el sector durant els darrers deu anys són dos dels factors que han fet avanar cap a un model ecolgic i on cada cop més productors assumeixen també la fase de transformació i comercialització de la seva carn. Tot i aix, l'aposta per aquesta opció continua sent tot un repte per ells, tant per la dificultat afegida que els suposa com pel fet d'haver-se de dotar dels recursos necessaris per fer-ho. En aquest context, els propietaris d'una granja de conills ecolgics de l'Alt Urgell han posat en marxa un obrador que els permetr, segons han explicat, potenciar la venda del producte "en petites dosis" entre la seva clientela de proximitat.
A la "Finca Canemar" de Bellestar, situada al municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell), s'hi produeixen conills ecolgics des de fa cinc anys. A les mateixes installacions, per, s'havien criat anteriorment animals d'aquest tipus de forma convencional, fins que es va apostar per reconvertir la granja i es va passar de les 600 conilles que hi havia fins a les 88 actuals. Tot plegat, per "alentir" tot el procés, segons explica una de les seves propietries i cuidadora dels conills, Isabel Perera.El seu model ha estat fins ara únic a Catalunya i el seu producte es distribueix per diferents punts de la geografia catalana i també arriba al País Valenci i Euskadi. El motiu és que el cicle productiu del conill "és molt rpid" i requereix que la demanda "sigui fidel", segons Perera. Tot i aix, creu que per potenciar la venda directa cap al seu mercat més local és necessari poder processar la carn, ja que considera que les dimensions que tenen els animals que cria a la seva granja poden dificultar-ne la seva comercialització si aquesta no es fa "en petites dosis".Per aquest motiu, i amb l'ajuda d'una subvenció del projecte Leader, els propietaris de l'explotació han construt un obrador dins la mateixa finca. D'aquesta manera, pretenen posar en valor la seva feina i evitar haver de continuar mantenint el mateix marge comercial que tenien quan treballaven en el sector convencional. En aquest sentit, Perera ha volgut deixar clar: "Sinó, sóc esclava del mercat i aleshores vull arribar al consumidor que és el que s'ha de beneficiar de tot aix".Assumir tot el cicle productiu, un "repte" per al sectorTot i que el model basat en produir, transformar i vendre un producte sense intermediaris va a l'ala en els darrers anys, continua sent un "repte" per a la gran majoria de les persones que s'encarreguen d'aquesta primera part del cicle al Pirineu. Així ho explica la presidenta de l'associació de productors i elaboradors ecolgics PROECO de la Cerdanya i l'Alt Urgell, Roser Bombardó, que destaca la importncia de l'entitat com un espai per a fer xarxa i generar sinergies entre ells. Precisament, bona part de la seva trentena de socis provenen del sector de la ramaderia ecolgica, al qual s'hi sumen els dedicats a les fruites i hortalisses o a les plantes aromtiques i medicinals, entre d'altres.Bombardó és titular de l'empresa Ecopyrene, dedicada a processar carn ecolgica des de fa set anys. Una part del que es transforma a les seves dependncies de Bellver de Cerdanya prové de Cal Calsot, una explotació familiar ubicada a Montell (Cerdanya). De les vaques que hi pasturen all en surten, entre d'altres, hamburgueses de vedella ecolgica, per al seu obrador també hi entra carn d'altres productors que li encarreguen aquesta tasca, prvia a la venda de forma especejada.La posada en marxa de l'associació de productors ecolgics, primer fa dos anys a la Cerdanya i prcticament un des que s'ha ests a l'Alt Urgell, els ha obert una via de debat i dileg sobre les seves necessitats, a banda d'establir canals de formació. En aquest cas, també compten amb l'acompanyament del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través, entre d'altres accions, de la figura del dinamitzador.La coordinadora territorial d'Agricultura a l'Alt Pirineu i l'Aran, Núria Fontanet, destaca que el camí per aconseguir que els productors assumeixin la resta del cicle fins arribar a la comercialització dels seus productes "no és fcil". Tot i aix, destaca que la progressió positiva que s'ha experimentat durant la darrera dcada és "engrescadora" i que cada cop hi ha més conscincia sobre l'oportunitat que es genera a partir de donar un "valor afegit" a aquesta activitat.Tot i que els primers a experimentar amb aquest model, molts dels quals van "reconsiderar" el sistema productiu convencional amb el qual estaven treballant fins aquell moment, van comenar a fer-ho a cap a l'any 2000, quan s'ha notat un increment més important ha estat a partir dels primers anys de crisi econmica. A més, Fontanet creu també hi ha influt la incorporació de les noves generacions a activitats d'aquest tipus. Per sectors, on s'ha avanat més, tot i estar encara en una etapa "incipient", és en el boví i el segueixen l'oví i el cabrum.
