Publicado 28/10/2020 07:09CET

El sector del pinyó, a l'espera d'una normativa que eviti furts i animi productors a unir-se per crear una agrupació

Una pinya en un pi dels terrenys d'Arenys d'Empordà, en una imatge del 26 d'octubre del 2020. (Horitzontal)
Una pinya en un pi dels terrenys d'Arenys d'Empordà, en una imatge del 26 d'octubre del 2020. (Horitzontal) - Gemma Tubert (ACN)

El Consorci Forestal calcula que hi ha més de 38.000 hectàrees de boscos de pi pinyer, la majoria sense producció

ACN

Arenys d'Empordà.-Més de 38.000 hectàrees de pi pinyer a Catalunya però la majoria sense producció. Aquesta és la radiografia que fa el Consorci Forestal de Catalunya del sector de la pinya. El pinyó, considerat "or blanc", és un producte amb un alt valor al mercat i una demanda creixent però poc explotat. La falta de regulació, la plaga del 'Leptoglossus' i els constants furts fan que els propietaris forestals no vegin "viable" la seva gestió i això deixa en mans dels "furtius" la recol·lecció d'aquest producte, que al mercat pot arribar als 80 euros el quilo, especialment en èpoques d'alta demana com la dels panellets.

Des del consorci reclamen una normativa que permeti tenir una "traçabilitat" del producte per evitar que es "blanquegin" els robatoris i així animar els propietaris forestals a unir esforços per crear una agrupació de productors. Una espècie 100% mediterrània A Catalunya hi ha 38.560 hectàrees de pi pinyer (més de la meitat, mixtes), una espècie 100% mediterrània. D'aquestes, 13.958 es concentren a comarques gironines, però la seva producció s'ha anat perdent al llarg dels anys. Entre els principals motius hi ha els constants robatoris de pinyes per extreure'n els valuosos pinyons, els problemes sanitaris (vinculats a plagues) i la falta d'una normativa clara que s'apliqui amb contundència. I és que, malgrat que per poder recollir pinyes cal una llicència i un permís del propietari dels terrenys, a la pràctica la majoria de pinyes que arriben al mercat són robades. "El 95% del pinyó que es comercialitza a Catalunya és de pinya robada", conclou Carles Vaello, un productor d'Arenys d'Empordà (Alt Empordà). "Són masses forestals que sobre el paper tenen una producció molt potent i econòmicament molt viable perquè aquest producte té un valor molt important al marcat però tot això fa que no sigui viable la seva gestió", afirma el tècnic del Consorci Forestal de Catalunya Josep Maria Tusell. Fer "viable" la gestió forestal El Consorci, precisament, s'ha marcat com a objectiu agrupar i promoure la producció de pinya proposant "nous models silvícoles" que facin viable la gestió forestal. La voluntat és crear una agrupació de productors (que també englobi la Catalunya del Nord) oferint serveis de recollida de la pinya i el transport per facilitar les tasques de gestió als propietaris dels terrenys. La iniciativa, que s'emmarca en el projecte transfronterer Quality Pinea, però continuarà sobre el paper mentre no hi hagi una normativa efectiva per dissuadeixi dels furts. No només amb més controls sinó també establint una "traçabilitat" des de la recollida de la pinya fins a la seva comercialització per evitar que se'ns blanquegin els robatoris. Un gran potencial productiu I és que, segons el Consorci, tenint en compte les hectàrees i el potencial productiu de pinya (500 quilos per hectàrea), un sector regulat d'aquest producte al mercat suposaria un volum de negoci d'uns 5 milions d'euros (MEUR). De fet, pràcticament la totalitat de la massa forestal està en mans privades sense producció. El pinyó, un producte molt preuat Un altre problema al qual s'enfronten els productors és la competència del pinyó asiàtic, de menor qualitat i més assequible (uns 30 euros el quilogram). "Alguns flequers es veuen obligats a barrejar-los per poder abaixar el preu del producte", explica Tusell. El pinyó mediterrani, considerat 'or blanc', pot arribar a un preu d'entre 70 i 80 euros el quilo, especialment en èpoques de més demanda com la dels panellets. "Ens falta un model de gestió per poder orientar els propietaris a reconvertir-les perquè puguin començar a produir", insisteix Tusell. Precisament, des del Consorci busquen fer veure als propietaris que "en lloc de tenir un problema a les seves finques, on entra gent i s'enfila als arbres, tenen una oportunitat". Malgrat això, admet que "mentre els propietaris forestals no tinguin seguretat jurídica, és molt difícil convèncer-los que s'engresquin a fer gestió i a promoure la producció de pinyes als seus boscos". "Si han d'invertir pensant que els ho robaran, no ho faran", afegeix. L'aposta d'Arenys d'Empordà Això és, precisament, el que va fer en Carles Vaello. Economista de professió i amb uns terrenys familiars a Arenys d'Empordà va decidir l'any 2003 tirar endavant un nou projecte. Amb el suport del Consorci i de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), l'octubre del 2005 va fer la primera plantació de pi pinyer en aquests terrenys, antigament dedicats al cereal.Amb una peculiaritat: va empeltar pins joves amb pins adults seleccionats per accelerar la seva producció. El resultat és que a dia d'avui compta amb 100 hectàrees i aquest any han recollit 30 tones, més del doble que l'any passat (14). Una xifra que suposa entre un 7 i un 8% del que calculen que arribarà a produir la finca de Can Pagès en un futur. Ara per ara, ven les pinyes a empreses que es dediquen a extreure'n el pinyó però espera que generacions futures acabin fent tot el procés.Vaello va estar estudiant diverses possibilitats de negoci abans d'embarcar-se en el projecte però de seguida va tenir clar que aquest "podia funcionar". "El pinyó és car, el seu preu es manté en el temps i es podia adaptar en aquests terrenys", afirma. "Té una demanda brutal" I, sobretot, té sortida al mercat. "La demanda és brutal. Encara no he sortit a vendre i ja tinc gent de Valladolid, de Portugal, d'Itàlia i també de Catalunya que me n'està demanant. Si en tingués 3.000 tones, estarien venudes", assegura. Des de la seva experiència, anima a la gent que aposti per aquest producte perquè és "rentable", té una alta demana i una producció anual "decreixent". Malgrat la rendibilitat, Can Pagès tampoc es lliura del furts. De fet, avancen la collida –prevista per l'1 de novembre- per evitar-los però calculen que aquest any els han robat una tona i mitja de pinyes. "Ens vam adonar que ens robaven de nit i vam decidir posar vigilància", explica. "És una pena, jo penso que seria bo que la normativa que ja hi ha s'apliqués i, sobretot, que s'exigís als compradors que exigissin el seu compliment. Si es fes, s'haurien acabat els furts", insisteix. També aposta perquè sigui considerat un producte agrícola, com una fruita, i no forestal. "Tindria molts més avantatges, entre ells la lluita contra les plagues", assegura.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés