El Consorci Forestal calcula que hi ha més de 38.000 hectrees de boscos de pi pinyer, la majoria sense producció
ACN
Arenys d'Empord.-Més de 38.000 hectrees de pi pinyer a Catalunya per la majoria sense producció. Aquesta és la radiografia que fa el Consorci Forestal de Catalunya del sector de la pinya. El pinyó, considerat "or blanc", és un producte amb un alt valor al mercat i una demanda creixent per poc explotat. La falta de regulació, la plaga del 'Leptoglossus' i els constants furts fan que els propietaris forestals no vegin "viable" la seva gestió i aix deixa en mans dels "furtius" la recollecció d'aquest producte, que al mercat pot arribar als 80 euros el quilo, especialment en poques d'alta demana com la dels panellets.
Des del consorci reclamen una normativa que permeti tenir una "traabilitat" del producte per evitar que es "blanquegin" els robatoris i així animar els propietaris forestals a unir esforos per crear una agrupació de productors. Una espcie 100% mediterrnia A Catalunya hi ha 38.560 hectrees de pi pinyer (més de la meitat, mixtes), una espcie 100% mediterrnia. D'aquestes, 13.958 es concentren a comarques gironines, per la seva producció s'ha anat perdent al llarg dels anys. Entre els principals motius hi ha els constants robatoris de pinyes per extreure'n els valuosos pinyons, els problemes sanitaris (vinculats a plagues) i la falta d'una normativa clara que s'apliqui amb contundncia. I és que, malgrat que per poder recollir pinyes cal una llicncia i un permís del propietari dels terrenys, a la prctica la majoria de pinyes que arriben al mercat són robades. "El 95% del pinyó que es comercialitza a Catalunya és de pinya robada", conclou Carles Vaello, un productor d'Arenys d'Empord (Alt Empord). "Són masses forestals que sobre el paper tenen una producció molt potent i econmicament molt viable perqu aquest producte té un valor molt important al marcat per tot aix fa que no sigui viable la seva gestió", afirma el tcnic del Consorci Forestal de Catalunya Josep Maria Tusell. Fer "viable" la gestió forestal El Consorci, precisament, s'ha marcat com a objectiu agrupar i promoure la producció de pinya proposant "nous models silvícoles" que facin viable la gestió forestal. La voluntat és crear una agrupació de productors (que també englobi la Catalunya del Nord) oferint serveis de recollida de la pinya i el transport per facilitar les tasques de gestió als propietaris dels terrenys. La iniciativa, que s'emmarca en el projecte transfronterer Quality Pinea, per continuar sobre el paper mentre no hi hagi una normativa efectiva per dissuadeixi dels furts. No només amb més controls sinó també establint una "traabilitat" des de la recollida de la pinya fins a la seva comercialització per evitar que se'ns blanquegin els robatoris. Un gran potencial productiu I és que, segons el Consorci, tenint en compte les hectrees i el potencial productiu de pinya (500 quilos per hectrea), un sector regulat d'aquest producte al mercat suposaria un volum de negoci d'uns 5 milions d'euros (MEUR). De fet, prcticament la totalitat de la massa forestal est en mans privades sense producció. El pinyó, un producte molt preuat Un altre problema al qual s'enfronten els productors és la competncia del pinyó asitic, de menor qualitat i més assequible (uns 30 euros el quilogram). "Alguns flequers es veuen obligats a barrejar-los per poder abaixar el preu del producte", explica Tusell. El pinyó mediterrani, considerat 'or blanc', pot arribar a un preu d'entre 70 i 80 euros el quilo, especialment en poques de més demanda com la dels panellets. "Ens falta un model de gestió per poder orientar els propietaris a reconvertir-les perqu puguin comenar a produir", insisteix Tusell. Precisament, des del Consorci busquen fer veure als propietaris que "en lloc de tenir un problema a les seves finques, on entra gent i s'enfila als arbres, tenen una oportunitat". Malgrat aix, admet que "mentre els propietaris forestals no tinguin seguretat jurídica, és molt difícil convncer-los que s'engresquin a fer gestió i a promoure la producció de pinyes als seus boscos". "Si han d'invertir pensant que els ho robaran, no ho faran", afegeix. L'aposta d'Arenys d'Empord Aix és, precisament, el que va fer en Carles Vaello. Economista de professió i amb uns terrenys familiars a Arenys d'Empord va decidir l'any 2003 tirar endavant un nou projecte. Amb el suport del Consorci i de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentria (IRTA), l'octubre del 2005 va fer la primera plantació de pi pinyer en aquests terrenys, antigament dedicats al cereal.Amb una peculiaritat: va empeltar pins joves amb pins adults seleccionats per accelerar la seva producció. El resultat és que a dia d'avui compta amb 100 hectrees i aquest any han recollit 30 tones, més del doble que l'any passat (14). Una xifra que suposa entre un 7 i un 8% del que calculen que arribar a produir la finca de Can Pags en un futur. Ara per ara, ven les pinyes a empreses que es dediquen a extreure'n el pinyó per espera que generacions futures acabin fent tot el procés.Vaello va estar estudiant diverses possibilitats de negoci abans d'embarcar-se en el projecte per de seguida va tenir clar que aquest "podia funcionar". "El pinyó és car, el seu preu es manté en el temps i es podia adaptar en aquests terrenys", afirma. "Té una demanda brutal" I, sobretot, té sortida al mercat. "La demanda és brutal. Encara no he sortit a vendre i ja tinc gent de Valladolid, de Portugal, d'Itlia i també de Catalunya que me n'est demanant. Si en tingués 3.000 tones, estarien venudes", assegura. Des de la seva experincia, anima a la gent que aposti per aquest producte perqu és "rentable", té una alta demana i una producció anual "decreixent". Malgrat la rendibilitat, Can Pags tampoc es lliura del furts. De fet, avancen la collida prevista per l'1 de novembre- per evitar-los per calculen que aquest any els han robat una tona i mitja de pinyes. "Ens vam adonar que ens robaven de nit i vam decidir posar vigilncia", explica. "És una pena, jo penso que seria bo que la normativa que ja hi ha s'apliqués i, sobretot, que s'exigís als compradors que exigissin el seu compliment. Si es fes, s'haurien acabat els furts", insisteix. També aposta perqu sigui considerat un producte agrícola, com una fruita, i no forestal. "Tindria molts més avantatges, entre ells la lluita contra les plagues", assegura.
